Visites

Enviar un correu                                                                                     

dijous, 30 de desembre del 2010

Roig Català convertit en Blanco de España

La tira d’en Tharrats a l’Avui m’espanta perquè em recorda temps passats.
A l’any 39 quan es va acabar la guerra, les forces feixistes d’ocupació tenien ordres d’atacar i anorrear la cultura catalana i ho van fer a consciència cremant ateneus i biblioteques o enduent-se llibres, documents, papers íntims a Salamanca, on encara fa poc es vantaven de mantenir aquells papers pel “justo derecho de conquista”.

La “conquista” és justament el que havien fet, conquerir un país que maldava per alliberar-se de les urpes espanyoles i que més d’una i de dues vegades havia sigut vençut, des de fa 300 anys i també recentment amb revoltes militars, dictadura, guerra civil i més dictadura.
Per anorrear una cultura cal extirpar-ne les arrels. En els començaments de la història varen ser els assiris que en guanyar guerres desterraven els habitants dels llocs conquerits. Sense terra teva on trepitjar és difícil que una cultura hi torni a fer arrels.
A Catalunya hi va haver un èxode de gent jove i amb cultura que varen passar a França abans de finalitzar la guerra i molts d’ells mai més no varen tornar, amb un gran percentatge que amb el temps varen perdre les arrels. A molts dels que no varen fugir, les forces d’ocupació els feren judicis sumaríssims i foren afusellats. Altres foren enviats a Camps de Concentració per les espanyes i al cap d’uns quants anys foren desterrats a diferents punts de l’estat espanyol, sense possibilitats d’escapar-se (els que no havien fet la “mili” a més a més els tocava fer 2 o 3 anys més de “mili” franquista, com a torna).
Per acabar d’extirpar les arrels dels que no varen exiliar-se, els Serveis Jurídics de les forces d’ocupació varen fer canviar el nom en el Registre Civil de tots els que el tenien en català. Jo havia nascut l’any 37 a Catalunya i els meus pares m’havien enregistrat com a Joan. L’any 39 per força em varen canviar el nom i vaig haver de passar 40 anys dient-me legalment Juan.
Quan encara en règim de dictadura franquista vaig voler enregistrar els meus fills varen haver de dir-se Pablo, Pedro i Marcos (encara guardem el Libro de Familia per recordar eternament aquesta violació flagrant dels nostres drets). Després de la transició varem anar al Registre Civil a que ens enregistressin en català. El funcionari de torn, molt amablement val a dir-ho, ens va dir que als nostres fills els “canviava” el nom i en canvi a mi me’l “restituïa”!
Tot aquest preàmbul, com es pot comprendre, ve de les sentències del TC i del TS. Els humoristes dels diaris tenen material a dojo per fer acudits com aquest del Tharrats:
I justament aquest acudit me n’ha recordat un que corria els anys 40 per Catalunya. Deien que en la seva fal•lera espanyolista havien fet que un que es deia Roig Català li canviessin el nom i es digués en endavant Blanco de España!
Tots aquests acudits són premonitoris del que pot arribar a passar. Acolloniu-vos catalans, que només som al començament. O reaccioneu!
Joan A. Forès

dimecres, 29 de desembre del 2010

Monotemàtics?: SI presenta una bateria de 6 propostes de llei

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat les 6 primeres proposicions de llei que són les següents proposicions de llei:
1.- Proposició de llei de declaració d’independència de Catalunya.
2.- Proposició de llei de consultes populars per via no de referèndum.
3.- Proposició de llei de dació en pagament de l’habitatge personal o familiar hipotecat amb alliberament del deute pendent garantit amb hipoteca.
4.- Proposició de llei de prohibició del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a catalunya.
5.- Proposició de llei per anul•lar la subvenció a Endesa atorgada pel govern en funcions de la generalitat de catalunya en acord de govern de 30 de novembre de 2010.
6.- Proposició de llei per modificar la uniformitat dels agents del cos de mossos d'esquadra destinats a la regió policial del Pirineu occidental, Ripollès i Berguedà.

Tres d'aquestes proposicions de lleis són compromisos electorals que ja hem complert en només un mes de les eleccions.
En el cas del magatzem respon a la signatura de SI contra el cementiri nuclear d'Ascó, en el cas de les hipoteques ens apropen a la legislació anglosaxona on hom entrega l'habitatge però el deute queda alliberat, en el cas d'Endesa a la manipulació del govern tripartit que va subvencionar Endesa (els de "antes alemanes que catalanes") amb la mateixa quantitat que l'havia multat.
El darrer cas, dels mossos, és un compromís del diputat per Girona, Toni Strubell, davant del fet inexplicable que els Mossos van uniformats de la mateixa manera al Pirineu que a Barcelona. La modificació dels uniformes fou demanada pels propis Mossos a Strubell.

Ara que ens diguin monotemàtics !!.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Trobada entre Solidaritat i Aralar

Davant un nodrit públic de regidors i simpatitzants de la formació basca Aralar, aquest dilluns 27 de desembre, el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena ha explicat a Bilbo l'experiència de les Consultes Populars per la Independència celebrades a Catalunya a partir del 13 setembre 2009, centrant-se sobretot en els casos d'Osona Decideix i Mataró Decideix.

La presentació formava part d'unes jornades sobre política participativa que ha organitzat el partit independentista basc. Abans de l'acte, els diputats Alfons Lopez Tena i Toni Strubell s'han reunit amb Patxi Zabaleta i Jon Abril, coordinador i portaveu nacional d'Aralar, respectivament, per fer un canvi d'impressions sobre la situació política. Els representants d'Aralar s'han interessat per la manera en què Solidaritat ha irromput en l'escena política catalana i s'ha acordat mantenir més intercanvis en el futur.

dilluns, 27 de desembre del 2010

López Tena si fos conseller: o dimitir o anar a la presó

Adjuntem el video de la roda de premsa oferta per SI per valorar les sentències del tribunal suprem liquidant la immersió lingüística. Els i les qui heu recolzat SI recordeu, mentre el veieu, que, mercès a vosaltres aquesta veu ha entrat al parlament. S'ha acabat el temps de la vergonya i les mitges mentides. Com diu al minut 17 un immens López Tena ara queda, per o la conseller/a d'educació 2 opcions: dimitir o anar a la presó. "O ens acostumem a estar a Espanya on ens sortim d'ella". "Cordint-se els cinturons. Que ve tormenta!".


Declaracions de López Tena sobre la liquidació de la immersió lingüística from Solidaritat Maresme on Vimeo.

dissabte, 25 de desembre del 2010

SI va homenatjar a Macià i els germans Badia

SI va homenatjar el 25 de desembre al president Francesc Macià. També s'ha fet un homenatje als germans Badia, militants d'Estat Català assassinats per espanyolistes de la FAI. Una delegació de Sant Martí ha format part de l'homenatge encapçalada per Joan Carmona. Els actes han estat recollits pel mitjà Nació Digital:
Un dels tres fundadors de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, ha assegurat aquest dissabte que els noms coneguts fins ara del Govern de CiU suposen "tornar al passat i fer un regionalisme ben entès".
Això després d'homenatjar la tomba de l'expresident de la Generalitat, Francesc Macià, i també la dels germans Badia, al cementiri de Montjuïc.
López Tena ha reivindicat la memòria d'aquests dos membres d'Estat Català afirmant que Macià i ERC van abandonar l'independentisme i afegint que Solidaritat Catalana "té com a objectiu únic i irrenunciable la independència".

divendres, 24 de desembre del 2010

25-12-2010: Homenatge de SI a Macià i els germans Badia

Des de Solidaritat Catalana per la Independència - Sants-Montjuïc ens convidem a la tradicional ofrena floral al president Macià i als germans Badia que duran a terme dissabte 25, dia de Nadal, aniversari de la mort del president.
L'acte tindrà lloc al cementiri de Montjuïc, a la tomba del president Macià, a les 10 h. del matí. Hi assistirà una delegació de Sant martí encapçalada per en Joan Carmona. És tradicional que les formacions polítiques així com els membres de la Mesa del Parlament facin aquesta ofrena floral.Serà una bona ocasió per dur-la a terme per primer cop en nom de Solidaritat Catalana i per retrobar-nos tots plegats i destijar-nos Bon Nadal.

Punts de vot de Barcelona Decideix a Sant Martí

No cal presentar les consultes sobre la independència ni la plataforma Barcelona Decideix. Tots i totes n'heu sentit a parlar. En aquestes jornades negres on la imposició espanyola s'està fent més crua que mai els i les catalanes tenim una arma potent: la democràcia. Sí, hem tornat al 1970 però ara podem votar. I això no depèn dels espanyols, depèn de nosaltres. Exercim el nostre dret estampant urnes democràtiques a la cara dels jutges que ens imposen la seva llengua i la seva visió del món.

El vot anticipat és la possibilitat que té la ciutadania de votar abans del dia oficial de la consulta; facilita i fomenta el dret a la participació. El  mapa adjunt és actualitzat diàriament i us indica els diferents punts del districte on podeu exercir el vostre dret de vot de manera anticipada.Cliqueu al damunt de cada icona per tenir més informació o bé consulteu el llistat que segueix el mapa per conèixer tots els punts fixos de votació i les parades de votació mòbils.

Hi ha punts Fixos de Vot Anticipat:

Orfeó Martinenc
Av. Meridiana 97
De dilluns a divendres, de 17:00h a 21:00h

Club Natació Poblenou - Can Felipa
Pallars 277
Dilluns i dimecres, de 10:00 h a 13:30 h i de 17:00 h a 20:30 h

Centre de Barri "Bac de Roda - Poblenou"
Camí Antic de València, 96-106
Tancat per Vacances de Nadal fins l'11 de Gener de 2011

Parades Mòbils de Vot Anticipat pels propers dies:

Dijous 23 de desembre, de 17:30h a 20:30h
C. Sèquia Comtal / Av. Meridiana (Rodalies Clot)
C. Ramon Turró / C. Bilbao (Biblioteca Can Saladrigas)

Divendres 24 de desembre, de 10:00h a 13:00h
Mercat de Sant Martí - C. Andrade / C. Puigcerdà
Mercat de Provençals - C. Menorca / C.Treball

Dimecres 29 de desembre, de 17:30h a 20:30h
Metro Camp de l'Arpa L5 – Sortida: Pg. Maragall / C. Indústria
C. Pujades / C. Marià Aguiló (Església de Santa Maria del Taulat)

Dijous 30 de desembre, de 17:30h a 20:30h
Metro Navas L1 – Sortida: Av. Meridiana / Navas de Tolosa
Metro Poblenou L4 - Sortida: Bilbao / Pujades

Divendres 31 de desembre, de 16:30h a 19:30h
Cursa dels Nassos C. Selva de Mar / C. Ramon Turró (Torre de les Aigües)

dijous, 23 de desembre del 2010

Crònica de la reunió del 21.12.2010

La reunió de la coordinadora local de SI al districte de Sant Martí va celebrar-se el pro passat dimarts amb un desena d’adherits/des que es van excusar. Malgrat això fins a 25 persones van aplegar-se al Poble Nou en la trobada. El coordinador del districte, Jordi Sànchez, va anunciar que la propera reunió es faria la primera quinzena de gener a la Vila Olímpica amb l’assistència d’una delegació de Sant Martí Decideix. També es va apuntar la necessitat d’establir contacte amb els mitjans locals com Poblenou.org, Líniasantmartí o Ràdio Besòs. Aquesta darrera ha demanat un/a tertulià/ana per a un dels seus programes fet que es va posar en coneixement de tothom per si hi havia voluntaries/es.

A nivell organitzatiu es va anunciar que es farà:
- un congrés nacional el mes de març.
- es constituiran les 9 vegueries (regions) en què es dividirà SI al Principat. Recordar que a Catalunya Nord la presència es vehicula mitjançant Unitat Catalana i al País Valencià s’està definint, amb el PSAN, les possibilitats organitzatives. A les Illes no hi ha, de moment, cap línia d’actuació.
- Una de les vegueries serà de la Barcelona-L’Hospitalet que celebrarà el seu congrés el 29 de gener.
- Fins al 6 de febrer hi ha temps per a celebrar el congrés comarcal, en el nostre cas de districte. En aquest congrés s’ha d’escollir l’executiva. Donat que no hi ha reglament per fer-ho es va decidir posposar aquesta decisió. Sí, en canvi, hi ha l’estructura de l’executiva que seria, aproximadament: coordinació, secretaria d’organització (amb expansió / logística), finances, relacions externes, municipals i comunicació (amb responsables de blog, facebook, twitter i premsa). En el cas de relacions externes, expansió i municipals es va considerar oportú que hi hagués un responsable per barri. A part de les persones que formin l’executiva, seria aconsellable que cada adherit/da escollís una o més de les àrees de treball.
Respecte a la conveniència, o no, de presentar-se a les eleccions municipals a Barcelona es va decidir posposar el debat. El motiu és que no hi ha suficients elements de judici i s’han obert converses amb CUP i ERC que són en estat embrionari. Sí que es va incidir en la necessitat de debatre un programa i de participar, tots els adherits en les decisions (presentar-se o no, condicions de coalició...) i a nivell de Barcelona, en la decisió i no simplement ratificar-la.
També es va anunciar un acte d’homenatge al president Macià el matí del 25 de desembre. L’acte serà d’àmbit de Barcelona i es farà a la seva tomba. Els i les interessades poden posar-se en contacte amb SI de Sant Martí. Coordinarà l’acte en Joan Carmona. Finalment es va obrir un torn de preguntes on es van debatre temes d’actualitat i d’ordre intern.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Roda de premsa de SI sobre la investidura (20/12/2010)


SI: Resposta de Lopez Tena al Candidat Mas - 20/12/10 from Solidaritat Sant Marti on Vimeo.

Mas ens perdona la vida

El candidat a la presidència de la Generalitat, A. Mas (CiU) va perdonar ahir la vida a SI.
En el debat d'investidura va aprofitar per agafar-se a què el diputat J. Laporta s'havia oblidat de fer la salutació protocolària a l'actual president, J. Montilla. Hi va dedicar un espai notable de la seva intervenció. Cal recordar que Mas va estar gairebé un any per parlar del "president Montilla" i fou forçat pels periodistes a fer-ho. Durant mesos deia "en Montilla". De tots els problemes dels i les catalanes, de ben segur, el primer és oblidar saludar a algú. Mas s'hi va referir amb un to paternalista i arrogant, burlant-se del fet que el cap de llista de SI sigui un diputat novell. Laporta, al següent torn, va reconèixer l'oblit i va fer la salutació. Va respondre en to irònic que, de moment, es perdia entre el "camí a Itàca", el "fil roig", el "peix al cove", "bussiness friendly"... Tota la sèrie de subterfugis i metàfores que usen els actuals parlamentaris per no dir les coses pel seu nom. Laporta va fer un discurs seriós que el propi Mas va haver de reconèixer que era just el que SI havia dit a la campanya electoral.
Però Mas no es va quedar aquí. Com a bon perdonavides es va burlar dels 4 escons de SI en referència als 62 que té CiU. També va burlar-se del discurs de SI centrat en la independència. En canvi no va respondre a la intervenció de SI en cap sentit. Va agafar-se al fet de què el Québec ha convocat dos (2) referèndums i no ha aconseguit la independència per dir que ell no convocarà cap. En canvi va oblidar Kosovo, Geòrgia, Litùània, Letònia, Namíbia  o Timor Oriental on sí que s'han guanyat.
Mas ens va perdonar la vida i es va riure de nosaltres.
Per cert, va perdre la votació i no fou escollit president.
Ara només li queda implorar els vots del PP per ser-ho.

dimarts, 21 de desembre del 2010

Comencen fent trampa

Per tenir grup parlamentari calen 5 diputats.
SI i C's tenen 4 i 3 escons respectivament.
El temps a repartir entre aquests dos partits que no tenen grup és de 30 minuts.
Tots, tots els acords del Parlament autonòmic des de la seva constitució es prenen tenint en compte els escons.
Així va passar quan CiU va perdre en vots però va guanyar amb escons contra el PSOE de Maragall l'any 2003. Des de llavors CiU ha recordat amb insistència que allò que compta són els escons...fins ahir.
La repartició dels 30 minuts s'ha fet a parts iguals i no seguint els criteri dels escons.
Com ha recordat el diputat Alfons López Tena ha estat un "caprici il·legal d'una senyora molt honorable".
Per això es va recòrrer amb contundents arguments jurídics.
La resposta no ha pogut ser més pueril: tenim raó que SI té més escons i li pertoca més temps...però C's van tenir més vots. I per primera vegada a la història el que compta són els vots i no els escons.
Comencen fent trampa els del nou tripartit: CiU, PSOE i PP.

dilluns, 20 de desembre del 2010

Dimarts 21 reunió oberta

Us convoquem el proper dimarts 21, a dos quarts de nou (20:30) al Centre Cívic de Can Felipa ( c/ Pallars 277 ), a la reunió oberta a tots els adherits/des i simpatitzants/es de Sant Martí.És una reunió important, doncs és la primera reunió posterior a les eleccions i s'ha de planificar les accions a curt i mig termini ( bàsicament la nova estructura a nivell de Districte amb noves àrees de treball i els reptes electorals futurs ). Després de l' èxit en les eleccions al Parlament de Catalunya ( assolint representació amb només 4 mesos d'existència ), toca endegar una nova etapa , plena d'il·lusió, que ens durà a la llibertat plena.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Vam celebrar el 28N pensant en el futur

Divendres 17 de desembre SI de Sant Martí va celebrar els resultats electorals del 28N. Ho vam fer amb un sopar al Restaurant del Poliesportiu Vila Olímpica amb unes 35 persones. El coordinador de Sant Martí, Jordi Sànchez, va aprofitar l’ocasió per agrair un enorme esforç fet per adherits/des i simpatitzants en la campanya electoral. Només una dada: es van fer fins a 10 carpes informatives algunes d’elles durant tot un dia. Sànchez també va explicar la darrera reunió de coordinadors. Les prioritats són decidir l’organització interna tant de SI a nivell nacional (amb un congrés dins el primer trimestre de 2011) com de vegueria i de districte. Paral•lelament s’ha obert el debat sobre les eleccions locals. Els impulsors de SI han deixat en mans de la base de cada municipi decidir si cal, o no, presentar-se a aquestes eleccions i en quines condicions. Cert és, però, que s’estan encetant contactes amb altres forces independentistes per contrastar els seus posicionaments.


Com ja va passar en el sopar d’inici de campanya l’event va cloure amb un torn obert de paraules que va esdevenir una assemblea oberta. El debat sobre les municipals va ésser el protagonista principal amb intervencions d’adherits i adherides a la coalició incloent-hi militants del PSAN i Democràcia Catalana. Les posicions són molt variades i caldrà continuar amb el debat les properes setmanes. La voluntat d’obrir-se a altres formacions va ser majoritària però fent-se valer. Tanmateix es va agrair la presència de convidats d’altres moviments que van venir a acompanyar-nos.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Tenim alguna obligació amb les 20. 433 persones que ens van votar a la ciutat de Barcelona?

La passada nit varem celebrar un sopar al Districte de Sant Martí, un sopar de “germanor” per celebrar els resultats obtinguts el 28N i felicitar-nos i agrair-nos la part que ens toca en els resultats i la causa d'aquests. Com es natural i inevitable va sorgir el tema eleccions municipals, si ens havíem de presentar o no, si ho havíem de fer sols o en companyia d'altres organitzacions i, òbviament, si ens havíem de presentar o no a Barcelona ciutat. Suposo que no desvetllo cap secret si dic que opino que ens hem de presentar a tot arreu on tinguem gent disposada i desitjosa de fer-ho, i de forma ineludible hem de presentar-nos a Barcelona. En aquest sopar van aparèixer opinions de tota mena i mes enllà de fer ara una dissecció de totes i cada una de les postures expressades a mi m'han quedat una serie de dubtes i com que vaig escoltar i puc presentar-me a mi mateix arguments que avalarien totes i cada una de les postures expressades, he decidit reduir la situació a la fredor dels nombres. Primer he mirat quanta gent ens va votar a BCN: 20.433 persones (2,89%). A les hores he pensat, be i per districtes que diuen els nombres?. Per el que fa al nostre diuen que ens van votar 2.606 persones (2,89%), però també diuen que a Gracia ho van fer 2.434 persones que representen un percentatge del 4,19% dels votants, o el que es el mateix, si aquest resultats els donéssim com a bons, com a enquesta electoral, tindríem obligatòriament que concloure que en aquest districte estem a un 0,81% de vots de tenir Conseller de Districte. Que mes poden dir-nos els nombres?. Anem a mirar quants vots representarien el 5% necessari per obtenir regidors: 34.378. Es a dir “estem” a 13.845 vots de tenir representació a l'Ajuntament de Barcelona. Un cop vist això, he decidit fer un pas mes enllà: Si ERC i nosaltres poguéssim trobar els punts d'acords necessaris per presentar una coalició electoral a Barcelona, sortiríem guanyant?, veiem-ho.

ERC va obtenir a Barcelona en les municipals de fa quatre anys 53.707 vots (8,81% i 4 regidors), i el 28N 46.206 vots (6,53%). No sabem si han tocat fons, jo sospito que no, i crec que ERC sospita el mateix. En tot cas, prenem aquestes xifres i fem una senzilla suma SI+ERC: 66.639 vots (9,42%). Seguirien sent molt probablement 4 regidors, tot i que degut al augment de la participació, però no es impossible pensar que podrien ser el cinquè o fins i tot el sisè regidor. La curiositat m'ha pogut, i he pensat en Reagrupament. Que aportaria Rcat en una teòrica coalició a tres?: l'1,06% dels vots. No es gran cosa, realment cal dir-ho clar es ben poca cosa, però no podem menystenir l'”efecte crida” que podria generar en els votants independentista aquest experiment unitari a la Capital. En fi, com es pot veure no he volgut entrar en valoracions sobre les situacions internes que vivim cadascuna de les tres formacions: nosaltres estem en ple procés d'organització interna, ERC viu una situació molt peculiar amb una direcció defenestrada “de facto” i Reagrupament en procés de decidir que volen fer amb la resta de la seva vida. Únicament he volgut mirar les xifres fredes, i m'han creat la curiositat de preguntar-me allò tan amanit de què passaria si...?. Nomes la tinc jo aquesta curiositat?, a ningú mes li preocupa quedar-se durant quatre anys amb el dubte de quina seria la resposta?.
Mes enllà de tot això a mi em preocupa molt, molt mes, saber la resposta d'una altra pregunta, si decidim no presentar-nos: Què els direm a les 20.433 persones que ens van votar en les passades eleccions?. Què tornin a votar al mateix -o un altre- partit que van votar fa quatre anys?. Que simplement no votin e les municipals?. I el que es pitjor, els direm que votin o no votin, però que no oblidin tornar-nos a votar en les autonòmiques del 2014 (o quan es facin realment?). A ningú li passa pel cap pensar que aquests votants es puguin sentir abandonats i que en conseqüència d'aquí quatre anys no els puguem recuperar?.
Be, com sabeu aquest bloc està obert a les opinions de tothom, i totes seran ben rebudes.
Xavi Soler

Roda de premsa SI discurs d'investidura d'Artur Mas (20/12/10)


SI: Resposta de Lopez Tena al Candidat Mas - 20/12/10 from Solidaritat Sant Marti on Vimeo.

Un escàndol silenciat

Dijous es va viure un fet més que lamentable al Senat, un autèntic atemptat en contra de les necessitats i urgències dels catalans. El més greu, però, és que qui ha perpetrat l'aberració ha estat el partit que més vots va aconseguir, i amb diferència, a les darreres eleccions. Llegiu atentament la notícia perquè és escandalós.

Els convergents han pactat amb el PSOE sortir al rescat de les concessionàries d'autopistes de Madrid, en greu situació econòmica. Resulta que el trànsit per les vies de pagament madrilenyes ha estat un 80% inferior al previst. És clar, qui anirà per una autopista de pagament si en té una altra de fantàstica paral·lela?. Això, evidentment, ha provocat unes pèrdues importants a les concessionàries, que han tingut uns ingressos menors als esperats (o eren els esperats i esperaven que els rescatessin?). I ara, amb els diners dels catalans, haurem d'eixugar aquest deute. Però és que l'esmena no la van presentar ni el PSOE ni el PP... va ser la pròpia CiU qui ho va fer!! I què fa un partit català salvant unes empreses madrilenyes? Que potser hi tenen algun interès? Perquè aquesta n'és una altra. A canvi d'aquest favor, no han demanat cap contrapartida per a Catalunya. Res. Ha estat un regal marca de la casa. Igual que amb les retallades socials: van salvar el Zapatero a canvi de res. Coi, no era aquest el moment ideal per a demanar el que anomenen "nou pacte fiscal"? No és just en un moment en què el seu vot és imprescindible que poden tenir alguna força? Quan esperen proposar-ho? El 2012, quan el PP tindrà una majoria absoluta o quasi absoluta i el seu vot no servirà per a res? Com poden ser tan extremadament incompetents a l'hora de negociar? O és que aquest és el seu paper i tot el que parlen aquí a Catalunya és una simple comèdia per a esgarrapar vots?
Els mateixos que parlen de la submissió dels diputats catalans al PSOE actuen, a la pràctica, exactament igual que aquests. I això sí! Cap gran mitjà n'ha parlat. La sociovergència domina els mitjans i silencia el que els interessa. Juguen molt i molt brut.
Albert Baile

divendres, 17 de desembre del 2010

La Vanguardia i la consulta popular a la Barceloneta

Sempre hem dit que hem de saber amb qui ens juguem les “birolles” o els “quartos” o les “peles”.
Aquest matí per Catalunya Radio han constatat que l’Avui, El Punt, l’ARA i el Periódico han parlat de l’inici de la consulta popular anticipada del 10A que es va desenvolupar ahir amb força participació i alegria, amb l’ajut de cents de voluntaris, a la Barceloneta. De les consultes populars ja en parlarem més, ben aviat.
La notícia, però és l’absència de notícia. La Vanguardia, que ja hem anomenat més d’un cop “l’enemic del poble”, no ha publicat cap notícia, ni nota, ni comentari, ni res, sobre la consulta d’ahir!
Per cert, que La Vanguardia s’està promocionant amb falques publicitàries en emissores com Catalunya Radio. No crec que ho hagués fet mai. Serà que l’aparició d’un diari potent com l’ARA els fa témer per la salut del seu? Si volen acostar-se al poble, el pretès desconeixement del que el poble fa no els ajudarà massa...

Joan A. Forès

dijous, 16 de desembre del 2010

Prometem derogar la constitució

La fórmula de promesa del càrrec que han exercit els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, d’acord amb el que disposen l’article 108.8 de la Llei Orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim general, i l’article 16.1.a de Reglament del Parlament de Catalunya ha estat:


“Promet, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana.”

Ells posen murs. Nosaltres els saltem.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Acord per estendre SI al País Valencià

La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) manifesten:

1) Que han acordat estendre organitzativament SI al País Valencià.
2) Que, a tal efecte, l’enquadrament orgànic dels adherits valencians de SI, en nombre creixent, es farà dins l’estructura general de l’organització, de base comarcal, sense perjudici de la formació d’un òrgan d’àmbit de país.
3) Que aquest enquadrament organitzatiu dels adherits valencians de SI és el pas previ per a llur participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si escau, en els processos electorals del proper mes de maig.
Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN fan una crida al poble valencià perquè denuncie l’espoli a què està sotmès per l’Estat espanyol i perquè, en conseqüència, reclame la independència com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies.
Així mateix, Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN s’adrecen a tots els independentistes del País Valencià perquè s’adheresquen al projecte de declaració d’independència. En aquest sentit, és pertinent recordar que, al programa de SI, s’hi postula “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Mario, l'unionista

Patriotisme correcte. Dimarts, a Estocolm, l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa va pronunciar el discurs de recepció del premi Nobel de literatura. No entraré a valorar els mèrits literaris de la concessió, però sí cal aturar-se en el contingut polític de la seva intervenció. El senyor Vargas Llosa va alertar dels perills dels nacionalismes –ell, com tots els metaforistes del regne, prefereixen parlar de patriotisme- sense censurar en cap moment l’ultranacionalisme ranci, caduc i imperialista espanyol que en els darrers anys –i segles- ha ofegat tant com ha pogut la identitat nacional catalana. Ell, servil com ningú, llepa la mà de qui li dóna el plat de sopa. I quan fa rotet diu el que diu.

La Barcelona covarda. Vargas Llosa va recordar, emocionat, la Barcelona de principis dels setanta, la seva Barcelona, la que va conèixer, aquella Barcelona grisa i provinciana, sotmesa, mesella i covarda, carrinclona i casposa, perquè, segons va dir Llosa a Suècia, s’havia erigit en la capital cultural espanyola i iberoamericana, com si això fos la gran fita històrica a la qual aspira la capital d’una nació mil·lenària. Ser capital cultural d’alguna cosa no és negatiu, però don Mario ha menystingut, una vegada més, la cultura i la llengua d’un país que el va acollir en uns anys on el català encara era perseguit –això no ho va denunciar a Estocolom-, on moltes persones tot just es recuperaven del genocidi franquista. Ell, és clar, no devia conèixer aquesta gent, per ell tan provinciana i perillosa. Ell, a fer proclames i gintònics al Boccacio, a viure la Barcelona divina i espanyola, la Barcelona oficial, atemorida i rendida que no incomodava la dictadura.
La Barcelona de Mario. Per Vargas Llosa, pels seus amics barcelonins espanyols, pels seus col·legues que consideren el català com quelcom folklòric, per la caverna mediàtica espanyolista i pels defensors del gueto, la Barcelona del tardofranquista és encara un referent. Per ells la Barcelona espanyola és la Barcelona progre, oberta i cultural front la Barcelona capital de Catalunya que mira al món, que els denota temors, pors i recels perquè saben que en aquesta Barcelona les seves accions, econòmiques i morals, cauen en picat. Ni han entès res ni ho volen entendre. Conviuen amb un papus que només existeix a les seves ments tancades i caduques.
L’aplaudiment verd. I, és clar, ahir dimecres el diari barceloní del poder li va atorgar un semàfor verd lloant el discurs. Aquest diari acomodat sempre amb els guanyadors ja és això, el diari de la Barcelona espanyola, el diari de la Catalunya humiliada de Vargas Llosa, de la Catalunya que han teixit els filadors de la trama unionista.
Jordi Finestres

divendres, 10 de desembre del 2010

Sopar de celebració dels resultats electorals de SI: el dia 17

Després d'un merescut descans, posterior al treball dur a nivell de Districte, ens toca celebrar els resultats electorals assolits, amb tots els companys i companyes de Sant Martí. Llur sopar el celebrarem el divendres 17 de desembre, a dos quarts de nou (les 20,30 hores) al Bar- Restaurant del Poliesportiu Vila Olímpica ( c/ Carmen Amaya 4-6 ). El sopar té un preu de 12 euros.
La confirmació de la vostra assistència la podreu realitzar escrivint-nos al correu bcn-santmarti@bcn.solidaritatcatalana.cat, amb el nom i cognoms de les persones que assistiran al sopar (podeu portar gent coneguda que vulgui compartit amb nosaltres una bona estona). La data límit per contestar i confirmar la reserva és el proper dimecres 15, a la nit. Esperem que us animeu tots i celebrem conjuntament els més de 100.000 vots assolits , amb només 4 mesos d'existència.

dijous, 9 de desembre del 2010

Campanya per ajudar Ràdio Arrels

Ràdio Arrels, fundada el 1981 per un grup d’activistes culturals nord-catalans, ha esdevingut una peça fonamental per l’impressionant redreçament de Catalunya Nord. La crisi econòmica i, sobretot, no haver cobrat una subvenció compromesa per la Generalitat d’amunt (PSOE, ERC, ICV/EuiA) l’han deixada en una situació difícil.

La ràdio manté l’estatut de ràdio associativa això vol dir que renuncia als recursos publicitaris. És una fórmula pròpia de l’estat francès que finança l’emissora (com altres 600) directament o mitjançant els consells regional i regional.
Ara, Ràdio Arrels ha endegat una campanya de recollida de recursos per poder mantenir el seu nivell i superar les dificultats financeres: A l’estat francès podeu fer els ingressos a 17106 00024 02898942000 09 i a l’estat espanyol a 2100 0191 11 0700033715.

dimarts, 7 de desembre del 2010

Concert per la Bressola

Coincidint amb la publicació del nou disc ‘+ cançonetes per a la Bressola’ es celebrarà un concert de presentació. Serà el 15 de desembre al Petit Palau, de Barcelona, i ja són a la venda les entrades que valen 18,00 €. El disc es vendrà en exclusiva a Abacus i FNAC pel nadal. Hi intervenen Lluís Gavaldà, Mazoni, Gerard Quintana i els gitanos nord-catalans Tekameli.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Sobre el corredor mediterrani

L’eix ferroviari que es defensa des de Catalunya, però també des del País Valencià passa entre d’altres pels ports de València, Tarragona, Barcelona i Palamós en camí cap a Lió. Els llibres i articles sobre el tema ens expliquen que actualment el gruix de les mercaderies provinents del sud-est asiàtic viatgen en vaixells i passen pel Canal de Suez. Per abastir l’Europa continental els ports que actualment fan servir són els de València, Tarragona, Barcelona i Palamós. Els contenidors que han de continuar cap a Europa són descarregats en tots aquests ports, com més cap el nord millor per estalviar costos. Els contenidors que porten materials als que cal afegir valor descarreguen a qualsevol d’aquests ports on la indústria estigui prou desenvolupada per afegir-hi el valor (confecció, mecanitzacions, ...). Un cop obtinguts els productes manufacturats finals són enviats cap a Europa.


El viatge cap a Europa es pot fer per carretera o ferrocarril. El cost del transport per carretera és de 90 € per cada 1000 tones, per quilòmetre. El cost de ferrocarril és de 18€ per cada 1000 tones, per quilòmetre. Queda clar que el transport més econòmic és per ferrocarril. 5 vegades més econòmic. Aquest és el transport que s’usa a tot Europa. A l’estat espanyol pel fet de no haver-hi autovies ni autopistes fins fa poc ha fet que proliferessin enormement els transports per carretera. És el país europeu amb més camions, amb diferència.
En el segon mapa d’aquest treball es veu el camí que preconitza Catalunya per les mercaderies. Les línies principals en vermell i les secundàries en ocre. I la línia d’ample europeu entre València i la frontera francesa passant per Sagunt, Tarragona i Barcelona, encara no existeix i no se sap quan existirà!.
L’associació FERRMED formada per més de 180 empreses i diversos organismes, defensa la viabilitat econòmica de l’Eix del Mediterrani, en contraposició a la Travessa Central dels Pirineus (TCP) que és l’aposta de l’estat espanyol. El TCP necessita 2 túnels d’un total de 60 quilòmetres amb un desnivell de 1000 metres, que comporta, a part de la inversió inicial, un consum energètic elevat per als trens, que afecta els costos de manteniment in aeternum!
En canvi l’Eix del Mediterrani és més curt, no té pendents importants, fa servir passos naturals i estarà situat a prop dels ports més importants del Mediterrani, Algesires, Màlaga, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona, Palamós i Marsella. L’ús d’aquest eix ajudarà a reduir temps i contaminació dels 10.000 camions que circulen cada dia per la AP7, a través de La Jonquera.
Com que els costos de transport són molt més econòmics, de 90 a 18€ per cada 1000 tones i quilòmetres la competitivitat de les empreses catalanes milloraria. Per Catalunya és vital l’Eix del Mediterrani. I no serà fàcil lluitar contra el lobby espanyol!.
El responsable europeu de logística de Ford, Louis Paredis, ha avisat Brussel·les que l'automobilística podria abandonar Almussafes si abans de cinc anys no s'ha fet un nou eix ferroviari per l'arc mediterrani. 'La posició competitiva de Ford a Almussafes depèn només de l'existència del corredor mediterrani', va dir Paredis.”

Joan A. Forès

diumenge, 5 de desembre del 2010

Properes passes de SI després de les eleccions

Després de l’èxit que ha significat per Solidaritat Catalana per la Independència aconseguir més de 100.000 vots i quatre diputats a les passades eleccions al Parlament de Catalunya en només quatre mesos de vida, ara és hora de definir i començar a treballar els propers passos cap a la construcció i consolidació del projecte polític per aconseguir la independència de Catalunya.

1r pas) Vertebrar l’estructura organitzativa
El proper dia 11 de desembre estan convocats a una reunió nacional tots els enllaços comarcals i de vegueries per tal de donar el tret de sortida a la convocatòria dels congressos comarcals i de vegueria. En aquests congressos comarcals s’escollirà democràticament l’executiva comarcal i la de vegueria, entre tots els adherits que lliurement s’hi vulguin presentar, que tindrà com a missió a curt termini:
1) L’organització dels congressos locals i la constitució de SI a tots els municipis de la comarca.
2) La preparació de les eleccions municipals a la comarca i ajudar en la confecció de les llistes municipals.
3) Impulsar tot el procés que significarà el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència.

2n pas) Preparar les eleccions municipals
Des d’ara, totes les comissions locals que ho vulguin poden començar a preparar les eleccions municipals al seu municipi.
Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les eleccions municipals sota els següents principis:
- Serà cada comissió local la que decidirà presentar-se a les eleccions municipals i com, o no presentar-se. Les candidatures s’elegiran per primàries.
- SI es presentarà a les eleccions municipals a tots els pobles i ciutats on sigui viable, amb llistes pròpies, o en el marc d’una coalició independentista més àmplia, aplicant el criteri d’igualtat i de no quedar diluïts ni subordinats a cap altre partit.

3r) El primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència
Es celebrarà durant el primer trimestre de l’any 2011. Al gener es farà arribar la convocatòria del Congrés a tots els adherits i els documents congressuals. En aquest Congrés s’aprovaran els estatuts de SI, la ponència estratègica i s’escolliran democràticament els membres de l’executiva nacional entre les persones que s’hi vulguin presentar.

Temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona
El passat dijous el nostre cap de llista i diputat electe Joan Laporta es va reunir amb el guanyador de les passades eleccions i cap de llista de CiU Artur Mas. Joan Laporta va fer arribar a Mas el mandat programàtic i electoral de condicionar el vot favorable de SI a la investidura a que CiU constituís un govern de transició a la independència per declarar-la en la present legislatura. Artur Mas va explicitar que no està d’acord amb dita declaració i que CiU no la portava en el programa electoral. Aquesta fou la raó per la qual SI va fer públic l’endemà divendres que votaria No a la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. Qui ha convocat reunions bilaterals amb els caps de llista de les forces polítiques parlamentàries és el sr. Mas, que a diferència dels convocats no ha fet declaracions sortint de les reunions. És per això que el sr. Laporta tampoc no en va fer.
També aquesta setmana des d’ERC Barcelona, i a través dels mitjans de comunicació, es va fer arribar a SI una proposta d’acord per presentar-nos conjuntament amb ERC a les eleccions municipals.
A partir del criteri abans exposat, SI va fer públic que només es presentaria en coalició amb alguna altra força política independentista en el cas que aquesta coalició es fes en peu d’igualtat i sempre i quan els vots no anessin a sumar al còmput global de l’altre partit.
És temps de molts rumors i de vegades intoxicacions interessades, i no se n’ha de fer gaire cas. Solidaritat Catalana per la Independència té un Manifest Electoral que ens vincula i obliga, amb els adherits i amb els votants. No traficarem amb els vots i els escons, i en conseqüència no pagarem preus polítics per tal de tenir grup parlamentari.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Enquesta: SI s'ha de presentar a les eleccions locals de Barcelona?

Ja podeu votar a l'enquesta que Solidaritat Catalana per la Independència (SI) hem afegit al nostre web local. La pregunta és "Creus que SI s'ha de presentar a les eleccions municipals de Barcelona?". Hi ha 4 opcions:
- Sí, en solitari
- Sí amb un acord amb altres formacions independetistes
- No
- No m'importa
Tu decideixes la posició que defensarem a nivell de tot Barcelona.

divendres, 3 de desembre del 2010

Agraïment als adherits/des- simpatitzants/tes de Sant Martí

Després de l'èxit electoral de diumenge, vull agrair l'esforç dels adherits/des i simpatitzants/tes de Solidaritat Catalana per la Independència a Sant Martí . Han estat 4 mesos intensos, de treball continuat i expansió del projecte al Districte. Estic profundament emocionat de la feina que heu realitzat, no és fàcil trobar un grup humà com vosaltres, disposats a sacrificar hores personals i dedicar-les a una causa tant noble com la Llibertat del nostre poble.
S'han realitzats tres grans actes de presentació de SI als barris del Poblenou, Clot i Vila Olímpica, multitut de carpes informatives al carrer, encartellades,creació de la pàgina web de SI Sant Martí, facebook, trobades amb entitats del Districte per explicar el projecte, organització del I torneig de futbol independentista...i tantes i tantes activitats , per visualitzar la presència de Solidaritat a Sant Martí. No hi ha cap organització política al Districte, amb tanta presència al carrer, i això és gràcies al treball i l'esforç de tots vosaltres.
Això , companys, no ha fet més que començar. S'ha fet probablement el més difícil, entrar al Parlament. Ara podrem visualitzar la nostra proposta política i fer tasca parlamentària. Els nostres diputats denunciaran l'autonomisme (amb una Catalunya sense recursos ni capacitat de decisió) i treballaran incansablement per la regeneració democràtica.
Aquesta setmana i la vinent (la del pont), us deixaré carregar piles, però a la setmana següent començarem amb il·lusió una nova etapa. Necessitem de tots vosaltres per remar junts i poder assolir, el més ràpid possible la majoria que ens durà a la Indepedència del País. El primer que farem , serà un sopar per celebrar els resultats electorals i prepararem la primera reunió post-electoral per distribuir les futures àrees de treball al Districte (més amplies a les actuals). Prèviament, la Direcció Nacional, ens reunirà als coordinadors per donar instruccions del futur immediat de la formació que ja us anticipo que serà d'un treball intens.
Ens veiem aviat i disfruteu de l' èxit assolit.
Una abraçada a tots.
Jordi Sànchez ( Coordinador SI Sant Martí )

dimecres, 1 de desembre del 2010

Solidaritat, la força que ha de vigilar perquè CiU no practiqui l'eutanàsia a Catalunya

Escric a raig fet,amb les dades oficials tot just sortides del forn. No hi ha temps material per a digerir-les,encara són al pap. Escriure a corre cuita i amb la passió del moment té el perill de deixar-se anar,de deixar-se emportar més pel cor que pel cap. Però, què és la vida si no un conjunt de sensacions i de vivències? Què es si no viure el moment?




Tal com era d' esperar ha guanyat Mas,Convergència, de forma aclaparadora. Vol dir això que Catalunya tindrà pel cap baix quatre anys més un Diputació Quatriprovincial, un país en estat provisional. Anirem tenint allò de que qui passa ,any empeny. Anirem fent la viu viu. La llàstima que aquesta provisionalitat fa mal, perquè el país és com un iogurt amb data de caducitat. Ni l'espoli econòmic ni la degradació constant de la nostra identitat nacional es poden permetre el luxe de continuar amb la submissió a Espanya. Sempre dic que un dia més amb Espanya és un dia menys de vida. Podria semblar una frase feta com gairebé tots els eslògans que s'han fet servir en la campanya electoral. Desgraciadament, sembla que la frase és del tot certa. O Catalunya avança cap a la independència o ens en anem de pet cap a la desaparició com a poble.
Fa uns dies l'escriptora Isabel Clara-Simó parlava que els pobles com les persones viuen,creixen i moren.Una gran veritat. Però l'escriptora deia també que el pitjor és que les persones i els pobles morin assassinats.I això és el que li passa a Catalunya.

En el camí de la desaparició si continuem a Espanya ara ho podem fer amb una nova modalitat: l'eutanàsia. En efecte, sembla que Catalunya hagi triat ara aquest camí. Al capdavall les tècniques avancen def orma imparable i morir-se sense patir és una bona aspiració.La llàstima és, però,que s'aposti per la mort dolça quan encara hi ha moltes possibilitats de viure i de viure amb plenitud,amb dignitat.
I és aqui on entren en acció els quatre diputats que tindrà Solidaritat Catalana.Quatre diputats que han de vetllar perquè Convergència no ens porti cap a l' eutanàsia. Estem segurs que donaran molta guerra i que ningù no s'adormirà. És molt el que s' ha aconseguit amb pocs recursos, poc temps i amb l'oposició de la caverna mediàtica i sobretot amb el boicot dels principals mitjans de comunicació d'aquí. No té nom tot el que han fet. És per això que cal valorar tot el que s' ha aconseguit i encara hauria estat més si Reagrupament i Solidaritat haguessin sumat esforços. Segur que a hores d'ara hi hauria un grup propi pel cap baix.
En fi, no és hora de mirar enrere. És l'hora de continuar aquest viatge cap a Ítaca, la terra promesa.Un viatge que serà ple d'aventures. Avui hem començat aquest viatge amb prou força, malgrat tot. Encara en aquest país queda gent amb dignitat.
Senyors Laporta, López Tena,Uriel Bertran i Toni Strubell: estem al vostre costat. Sou els nostres capitans. Us estimem!.
Ramon Serra