Visites

Enviar un correu                                                                                     

diumenge, 30 de gener del 2011

Nacionalisme sentimental vers nacionalisme racional

Hem viscut una dicotomia de banderes als balcons. Hi ha qui penja l’estanquera ofegat per la sensació que els independentistes catalans estan avançant de forma abrupta. És el qui està fart de les consultes independentistes i els seu mig milió de votants, dels 7 anys victoriosos del Laporta, de què Rossell es faci soci d’Òmnium i de que una gernació es manifesti sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. És el qui està fart que el 90 % del parlament ( 90 % !) aprovés un estatut que va molt més enllà de l’autonomia actual.
Cal entendre’ls. Ser espanyolista a Catalunya no és fàcil. Una de les poques vegades que poden expressar-se sense ser arraconats és quan juga la selecció estatal. I treuen l’estanquera. Allò important però són els seus motius. No tenen cap racionalitat. Són espanyols per sentiment, els hi importa un rave l’espoli fiscal, la preservació de la llengua pròpia del país o la defensa de la seva ecologia. Són espanyols. S’hi senten. És l’únic argument. Defensen els toros per un difús sentiment no és que siguin sàdics per natura. De fet ni van als toros com demostra que només quedi operativa una plaça en tot el país. L’espanyolisme a Catalunya és d’un simplisme que fa feredor.
Enfront tenim els que hi penjen una senyera o una estelada. És una mostra cívica de racionalitat. Hi ha darrera una reflexió profunda de millora del país. Front la bandera espanyola penjada per un motiu tan poc racional com el futbol hi ha la senyera que representa un canvi legal profund. L’estatut mutilat era una obra racional. La defensa de la catalanitat és fa fruit d’un procés reflexiu en base a una història que no oblida el 1714, la voluntat d’un món plural on hi visquin el màxim de llengües, la idea que l’espoli fiscal ens ofega, que les infrastructures estan envellides per deixadesa del govern estatal i que tindríem molt menys atur en un estat independent.
El nacionalisme català es basa actualment en raons objectives i racionals. L’unionisme espanyolista està cada cop més arraconat per motius afectius i poca cosa més.
I la història ens ha demostrat que la raó sempre s’acaba imposant a la fe.
Jordi Vàzquez

dissabte, 29 de gener del 2011

Escollida l'executiva regional de Barcelona de SI

Dissabte 29 de gener fou escollida l'executiva regional de Barcelona/L'Hospitalet de Llobregat. És l'equip de persones que ha de coordinar Solidaritat Catalana per la Independència a la regió formada per aquestes dues ciutats. L'elecció és per 2 anys. Els resultats foren:
Coordinador:
Roger Sanmillán  :  140 vots
Mark Serra:             61 vots
Secretaria d'organització i finances:
Xavier Miralles :     132 vots
Jordi Gonzàlez :       49 vots
Jordi Roure   :          21 vots
Secretaria imatge i comunicació:
Núria Sala  :            157 vots
Àngels Pi:                 38 vots
Secretaria política municipal:
Jordi Ballesta (únic candidat)
Secretaria de política parlamentària:
Ignasi Mora          :      114 vots
Carmentxu López:        66 vots
Salvador Arderiu:         22 vots
Secretaria estudis:
Laia Herrera :            160 vots
Jaume Jordà   :            42 vots
Secretaria relacions externes, dinamització i mobilitació:
Estela Estevan (única candidata)
El següent pas, en el procés de constitució formal de SI seran el congressos comarcals (de districte en el cas de Barcelona). Per tant, en els propers dies serà convocat el de Sant Martí. Recordem que cal convocar-lo amb 15 dies d'antelació.

El saqueig espanyol de Catalunya

Quan l'any 2005 el ja llavors Secretari d'Estat d'Hisenda, Sr Ocaña, va presentar els comptes de l'Estat que reconeixien que més de 15.000 milions d'euros pagats en impostos per la ciutadania i empreses catalanes els hi quedava Espanya per les seves coses, i no s'invertien ni gastaven a Catalunya, va afegir "Això és la prova que el sistema funciona". Més de 100.000 milions d'euros han estat saquejats per Espanya a Catalunya des de llavors, i el mateix Sr. Ocaña amenaça ara amb fer seguir funcionant el sistema, negant el permís perquè el Govern català pugui emetre deute amb la de finançar la despesa pública.

Es compleixen amb escreix els vaticinis tant de Trias Fargas com de Guerra de fa vint anys, que el finançament de la Generalitat i la despesa pública a Catalunya segueixen els criteris de "asfíxia premeditada" i "que hagin de venir cada any els catalans a per escaiola ". Espanya amaga les dades i ens roba cada any més i més diners, fins als 22.000 milions d'euros actuals, i disminueix la inversió pública fins el col lapse, mentre destina el botí català a enriquir-se. En els darrers anys ja ha aconseguit que Catalunya estigui per sota de la mitjana en despesa i personal sanitari per habitant, que tingui menys professors i ordinadors per alumne que la mitjana, que tingui més alumnes per aula que la mitjana, que a Madrid s'hagin Mentrestant, els polítics i governants catalans gesticulen i declamen en la impotència. Deia el 1999 Pujol en la seva investidura "És per això que l'objectiu, molt principal - repeteixo que molt principal, principalíssim-d'aquesta legislatura és un nou sistema de finançament, que, d'una manera substancial, incrementi els nostres recursos. L'objectiu principalíssim. És coneguda la proposta elaborada pel Govern de Catalunya-i, més concretament, del conseller Mas-per aconseguir aquesta millora. La recordaré, aquesta fórmula, breument: Primer: recaptació, per part de la Generalitat, de tots els impostos pagats a Catalunya. "Des d'aleshores, tant els Governs de CiU com el Tripartit han simulat que el que acordaven amb Espanya era el millor sistema de finançament de la història, fins i tot estratosfèric, mentre el poble s'empobria.
Ja som líders en fracàs escolar, en tancament d'empreses i en creixement de l'atur, ja hi ha la Generalitat a la vora de la fallida i el seu deute al nivell del bo escombraries, ja tenim la renda per càpita més baixa que Ceuta i Melilla, i ara Espanya es disposa a l'estocada final. ¿Planeja Mas impedir-ho i recuperar els nostres diners, o només gesticular? Solidaritat sap i proposa la solució: la independència. Si Mas i CiU tenen una altra, la donarem suport només si és efectiva i l'executen. Prou de paraules buides, volem fets, exigim que impedeixin que Espanya segueixi robant al nostre poble.
Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya

divendres, 28 de gener del 2011

Reunió entre Sant Martí Decideix i SI

Barcelona Decideix va venir a presentar-se a la darrera reunió, dilluns 17 de gener. Oriol Bofill i Jordi Casas, de Sant Martí Decideix van explicar el procés per a ser fedatari/a i les condicions per a votar. El/la fedatari/a rebrà un kit amb material per aconseguir 25 vots i es converteix en una m,ena de correu de la democràcia popular.

Per a votar, bàsicament cal tenir més de 16 anys i un document de identitat. Cal ser resident a la ciutat i estar empadronar. Van remarcar la obligació, per part dels fedataris de comprovar un document de identitat. No hi ha excepcions. Les dades que cal apuntar són la residencia, l’edat i la identitat del o la votant.
Sant Martí Decideix compta amb molts punts de vot al districte. Els més fixes, segons Bofill, són el de Can Felipa, dilluns i dimecres de 10 a 13 I de 17 a 20:30 així com el de l’Orfeó Martinenc, al Clot, de dilluns a divendres per la tarda. Concretament de 17 a 20:30. Diversos adherits i adherides es van apuntar com a fedataris/es tot i que molts ja ho éren.

dijous, 27 de gener del 2011

Comparació entre les aportacions de cada ciutadà al Pla Marshall, a la reunificació alemanya i a l'espoliació de Catalunya

Avui recuperem uns càlculs sobre la solidaritat fets pel Centre Català de negocis (CCN) en el seu llibre Catalunya Estat d’Europa. Els càlculs comparen l'aportació de cada ciutadà en el seu moment i en el seu territori per a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, per a la reunificació d'Alemanya a partir del 1990 i per a la supervivència de l'estat espanyol finançat per Catalunya (càlculs des del 2000 al 2010).

Segons expliquen en el llibre per ser solidari cal complir tres premisses:
Primer, voluntat d'ajudar a qui ho necessita
Segon, quantitat de diners de l'ajut que ha de ser pactada. Amb el Pla Marshall i amb la reunificació alemanya es va pactar una quantitat estricta de diners
Tercer, l'ajuda ha de ser limitada en el temps. El Pla Marshall es va limitar a 4 anys i la reunificació alemanya a 10 anys.
En el cas de Catalunya no es compleixen cap de les tres premisses per ser solidari:
Els catalans no hem decidit mai si volem ser solidaris o no, ens hi obliguen.
Fins fa poc l'estat espanyol no ens ha dit la quantitat de diners de l'espoliació fiscal

I per al tercer punt, la durada en el temps és indefinida.

El Pla Marshall, finançat pels USA, va aportar a l'Europa occidental destruïda per la guerra 97.000 milions de $ (valor actualitzat) repartits durant 4 anys del 1947 al 1951. Això era equivalent a l'aportació per persona de 165 Euros per any, equivalent a l'1,23% de la renda personal de cada europeu.
Per a la reunificació alemanya, la RFD va destinar 600.000 milions d'Euros repartits en 10 anys. Això era equivalent a l'aportació de 984 € per persona i any, equivalent al 3,75% de la renda personal de cada alemany.

El Dèficit fiscal crònic de Catalunya respecte a Espanya fa que en els darrers 10 anys s'hagin deixat d'ingressar 220.000 milions d'Euros repartits en 22.000 milions €/any. Això representa 3.014 € per persona i any, equivalent al 10,19% de la renda personal de cada català.
A sota hi ha la taula explicant aquestes quantitats, relacionant-les amb el PIB i el PIB per habitant de cada cas.

L'anàlisi d'aquestes quantitats fa veure que l'espoliació que està patint Catalunya des de sempre però més intensament en els darrers 10 anys és per a cada any 3 vegades més gran que el cost anual per persona de la reunificació alemanya i 20 vegades més gran que el cost per persona del Pla Marshall!
Joan A. Forès

dimecres, 26 de gener del 2011

Canvi d'emplaçament del congrés regional de Barcelona

Ens hem vist obligats a canviar el lloc de celebració del PRIMER CONGRÉS REGIONAL DE BARCELONA CIUTAT I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT DE SI del proper DISSABTE 29 de GENER DE 2011 a les 11:30 hores. El Congrés es celebrarà a l’HOTEL BARCELÓ SANTS de la Plaça dels Països Catalans, s/n, de BARCELONA.

Catalunya sense caixes: López Tena ja ho va dir el 2009 !!!

El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.” Vuit mesos després, ja tenen l’instrument legal, aprovat inicialment pel govern espanyol del PSOE per decret llei, i definitivament pel Congrés espanyol el 8 de juliol passat, amb els vots dels diputats del PSOE i del PP, inclosos en ambdós casos els que han estat elegits a Catalunya. D’ara endavant són el Banc d’Espanya i el govern espanyol qui poden obligar les caixes catalanes, vulguin o no, a fusionar-se amb caixes espanyoles, sense que ni les mateixes caixes ni el govern català tinguin cap mena de capacitat de decisió. També poden nomenar membres als seus consells d’administració, prendre el control de la direcció, i cessar i nomenar qui els plagui. No admeten, però, cap mena de fusió amb caixes d’altres Estats de la Unió Europea ni de la resta del món, només amb les espanyoles.
Com que aquests poders exorbitants del govern espanyol, sota la capa del Banc d’Espanya que ell mateix nomena, vulneren la llei orgànica espanyola anomenada Estatut d’Autonomia (sic) de Catalunya, és possible que el govern català els recorri al Tribunal Constitucional espanyol, nomenat íntegrament pel PP i el PSOE i que resol en favor de l’Estat 9 de cada 10 recursos entre l’Estat i la Generalitat. Qui paga i nomena, mana. En tot cas, l’eventual recurs català no suspèn l’entrada en vigor i aplicació de la llei espanyola recorreguda mentre el Tribunal Constitucional no dicti sentència, és a dir, durant uns set o vuit anys, a diferència dels recursos del govern espanyol contra les lleis catalanes, que en suspenen l’entrada en vigor i l’aplicació. Encara estan pendents i sense vigència lleis catalanes de fa nou anys, com ara la participació en tornejos internacionals de les seleccions esportives catalanes, o les reformes universitàries d’en Mas Colell.
En l’improbable cas que el Tribunal Constitucional tingui la intenció, al cap de vuit anys, d’anul·lar la llei espanyola recorreguda, el govern espanyol, un cop advertit pels jutges que ha nomenat, ho té molt fàcil: aprova de nou la llei amb els vots del PSOE i del PP, que comença a aplicar-se i no es veu afectada per la sentència anul·latòria, encara que sigui de nou recorreguda per la Generalitat en un cicle repetitiu i perpetu d’impotència catalana i domini espanyol. No és, però, probable que el Tribunal Constitucional anul·li cap al 2017 la llei de presa de control de les caixes catalanes d’enguany, perquè quan es carregui l’Estatut farà seva la tesi del PP (anul·lació) o la del PSOE (irrellevància): “la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado”. Tots els jutges a l’una, i aviat, diran en forma de sentència allò que el PP i el PSOE volen que diguin, que qualsevol norma espanyola passa per sobre de l’Estatut d’Autonomia (sic), ara i per sempre.
Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin, encara que segons la nova llei només en el cas que hi injectin diners públics. Els diners els tenen, ens els prenen als ciutadans i empreses catalanes per l’espoli fiscal de més de 20.000 milions d’euros de cada any, inclosos els 2.500 euros que cada any rep de menys cada jubilat i vídua a Catalunya. La necessitat de diners per a les caixes és imperiosa en la situació actual de crisi, i si alguna no en té sempre és possible crear-l’hi com s’ha fet altres cops:
1. El govern espanyol i el Banc d’Espanya estenen rumors sobre el risc de solvència de qualque caixa, cosa que provoca la seva insolvència. Així es van quedar Banca Catalana.
2. El govern espanyol i el Banc d’Espanya escanyen els directius de qualque caixa amb una suposada irregularitat administrativa o fiscal. Així es van quedar amb les companyies elèctriques catalanes.
3. El govern espanyol i el Banc d’Espanya aconsegueixen el processament dels directius de qualque caixa per l’Audiència Nacional, els fan dimitir o cessen, nomenen qui volen, i un cop pres el control la mateixa Audiència Nacional arxiva tot el procediment, sense celebrar mai cap judici. Així es van quedar amb els bancs bascos.
4. El govern espanyol i el Banc d’Espanya convencen els directius recalcitrants de qualque caixa que no vulguin demanar diners públics perquè en demanin. Els mètodes, serveis secrets inclosos, és millor deixar-los a la lliure imaginació de les lectores i els lectors, que segur que es quedarà curta. Quines empreses catalanes es van quedar així, facin vostès memòria gasosa.
Ningú no ha dit mai que cap de les caixes catalanes estigui en perill, present o futur, de caure en la insolvència i la manca de liquiditat; tothom admet que el sistema català de caixes d’estalvis és sòlid i ben proveït; no hi cap risc ni amenaça per als dipòsits. Tot això és cert, però no es tracta d’això, sinó de manar, de poder en majúscula, de vertebrar Espanya i arruïnar Catalunya, que són una i la mateixa cosa. Fins ara, a les caixes catalanes manen els catalans i són al servei dels interessos dels catalans i de les seves empreses, i l’objectiu és que desapareguin i siguin substituïdes per caixes i bancs on manin els espanyols i siguin al servei dels espanyols i de les seves empreses. Un cop arranats, absorbits, liquidats i desapareguts els bancs catalans (una sola excepció per ara, el Banc de Sabadell), en un procés que va començar el PSOE amb Indalecio Prieto i va concloure el PSOE amb Felipe González, ara comença la fase final de l’ofensiva per deixar Catalunya sense caixes, que va començar seriosament amb Felipe González, van continuar Aznar i Rato, i ara es dota dels instruments legals adients amb la coartada de la crisi. Els espanyols no en tenen prou amb els diners dels catalans que espolien amb impostos i cotitzacions socials, tampoc amb els diners dels catalans dipositats als bancs espanyols, ja que no en tenim de propis; volen tots els nostres diners, també els qui són a les nostres caixes. Per això se les quedaran. Mentrestant, els nostres polítics són de quatre menes: o són còmplices, o no en saben, o no volen, o no poden.
Article publicat a l'Avui el 17/07/2009

dimarts, 25 de gener del 2011

El saqueo español de Cataluña

Cuando en el año 2005 el ya entonces Secretario de Estado de Hacienda, Sr. Ocaña, presentó las cuentas del Estado que reconocían que más de 15.000 millones de euros pagados en impuestos por la ciudadanía y empresas catalanas se los quedaba España para sus cosas, y no se invertían ni gastaban en Cataluña, añadió “Esto es la prueba de que el sistema funciona”. Más de 100.000 millones de euros han sido saqueados por España en Cataluña desde entonces, y el mismo sr. Ocaña amenaza ahora con hacer seguir funcionando el sistema, negando el permiso para que el Gobierno catalán pueda emitir deuda con la que financiar el gasto público.

Se cumplen con creces los vaticinios tanto de Trias Fargas como de Guerra de hace veinticinco años, que la financiación de la Generalitat y el gasto público en Cataluña siguen los criterios de “asfixia premeditada” y “que tengan que venir cada año los catalanes a por alpiste”. España esconde los datos y nos roba cada año más y más dinero, hasta los 22.000 millones de euros actuales, y disminuye la inversión pública hasta el colapso, mientas destina el botín catalán a enriquecerse. En los últimos años ya ha conseguido que Cataluña esté por debajo de la media en gasto y personal sanitario por habitante, que tenga menos profesores y ordenadores por alumno que la media, que tenga más alumnos por aula que la media, que en Madrid se hayan construido 600 kms de autovías gratuitas y en Barcelona sólo 20 kms, y que España haya sobrepasado a Cataluña en el índice de desarrollo humano de la ONU. Los estudiantes catalanes reciben menos de la mitad de las becas que les corresponden, nuestras ONG una fracción de lo que los catalanes les dedicamos, cada persona que vive en Cataluña paga a España cada año, desde la cuna a la tumba, más de 3.000 euros en impuestos que se van y no vuelven, y los pensionistas de España le roban más de 2.500 euros cada año a cada pensionista catalán, porque las cotizaciones que pagan los trabajadores y empresas catalanes las requisa España en su beneficio.
Mientras tanto, los políticos y gobernantes catalanes gesticulan y declaman en la impotencia. Decía en 1999 Pujol en su investidura “Es por eso que el objetivo, muy principal – repito que muy principal, principalísimo- de esta legislatura es un nuevo sistema de financiación, que, de una manera sustancial, incremente nuestros recursos. El objetivo principalísimo. Es conocida la propuesta elaborada por el Gobierno de Cataluña- y, más concretamente, del consejero Mas- para conseguir esta mejora. La recordaré, esta fórmula, brevemente: Primero: recaudación, por parte de la Generalitat, de todos los impuestos pagados en Cataluña.” Desde entonces, tanto los Gobiernos de CiU como el Tipartito han simulado que lo que acordaban con España era el mejor sistema de financiación de la historia, incluso estratosférico, mientras el pueblo se empobrecía.
Ya somos líderes en fracaso escolar, en cierre de empresas y en crecimiento del paro, ya está la Generalitat al borde de la quiebra y su deuda al nivel del bono basura, ya tenemos la renta per cápita más baja que Ceuta y Melilla, ya España se apresta a la estocada final. ¿Planea Mas impedirlo y recuperar nuestro dinero, o sólo gesticular? Solidaritat sabe y propone la solución: la independencia. Si Mas y CiU tienen otra, la apoyaremos sólo si es efectiva y la ejecutan. Basta de palabras huecas, queremos hechos, exigimos que impidan que España siga robando a nuestro pueblo.
Alfons López Tena

dilluns, 24 de gener del 2011

Reunió amb la candidatura "Ara SI, toca".

Us convoquem a tots els adherits/des i simpatitzants de Sant Martí , a la reunió ordinària que farem el proper dijous 27 de gener a les 20,30h , al Centre Cívic de Can Felipa ( c/ Pallars 277 - Poblenou ).

A la reunió, vindran els membres de l'equip ARA SI, TOCA , per presentar els eixos bàsics de la seva candidatura a l' Executiva Regional de Barcelona i l'Hospitalet ( el Congrés, és aquest dissabte ). Cal dir que és l' única candidatura , fins el moment, que ens ha demanat una reunió per presentar-se als adherits de Sant Martí. També tornaran a assistir la gent de Sant Martí Decideix (el darrer dia, no van poder explicar-nos la presentació amb projector ). Per darrer terme, comentarem temes més interns de Sant Martí.

Èxit de SI a València amb 300 persones

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui el seu projecte per al País Valencià Més de 300 persones han assistit avui a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a València. En l'acte, que ha tingut lloc a l'Hotel Astoria, els integrants de la formació han explicat el seu projecte polític i han assenyalat la independència com la única via possible per solucionar els problemes polítics i econòmics que pateixen els Països Catalans.
En la seua intervenció, Joan Laporta ha insistit en l'esgotament de la viaautonòmica, i ha apostat clarament per la independència dels Països Catalans."Tenim dret a viure millor, amb normalitat, i a que s'acabe l'espoli fiscal. I això només s'aconseguirà amb la independència", ha assegurat el líder de SI.Laporta també ha destacat que encara queda molta feina per fer, i per això ha encoratjat els centenars de simpatitzants valencians, perquè treballen pel projecte polític de SI al País Valencià.D'altra banda, Josep Guia, membre del PSAN i integrant de la llista de SI per Barcelona, ha explicat que "aquest és un moment històric per al País. S'inicia un nou cicle de normalitat política".En l'acte també han intervingut els diputats de SI al Parlament de Catalunya, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, a més de les escriptores
Isabel-Clara Simó i Núria Cadenes.
López Tena, que ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial, ha esmentat les possibilitats legals de la declaració unilateral d'independència, i ha animat els adherents valencians a seguir engrandint el projecte de Solidaritat.L'acte ha conclòs amb la interpretació de la Moixeranga. Tot i les amenaces prèvies d'alguns grups radicals d'ultradreta, publicades durant aquesta setmana a diversos mitjans de comunicació, l'acte ha transcorregut amb plena normalitat.

diumenge, 23 de gener del 2011

Francesc de Carreras i la cerimònia de la confusió intel·lectual

Avui he llegit en la edició digital de La Vanguardia un article del catedràtic de dret el Sr. Francesc de Carreras titulat “Vaya pesadez”. Seria indignant si no fos per que no diu res de nou. Fa un refregit reiterat d'arguments, mitges veritats i simples mentides que ja fa anys i panys que sentim i que, certament, son una “pesadez”. Peró el que realment comença a fer una miqueta de vergonya aliena es la patètica cerimònia de la confusió que mitjans com La Vanguardia ens llencen a les mans cada dia. Quan un independentista escriu un article, per molt que sigui catedràtic, sempre hi ha algú que oportunament recorda que aquella opinió no es gaire “digna de ser considerada” per que, es clar, prové d'un independentista, nomes els cal dir que segur que el titul li han regalat en una tómbola. Per contra quan personatges com Francesc de Carreras (recordem-ho catedràtic de dret), sense cap coneixement d'economia contrastable, o de ciències polítiques, o sociolingüística, o de qualsevol altre especialitat que no sigui aquella per la que es realment competent (això diu la seva titulació) que es la de ensenyar dret o practicar-lo sembla que ha parlat l'Oracle. Però la cosa encara es pitjor, resulta que aquest senyor catedràtic de dret es un dels firmants del “Manifiesto por la lengua común”, es fundador, si mes no, ideològicament d'un partit polític anticatalà (crec que es pot dir clarament d'aquesta manera amb els mateixos criteris d'objectivitat utilitzat pel Sr. Carreras) anomenat Ciudadanos, però res d'això te importància, pot signar el seu article com a Catedràtic de dret. La cosa ja es greu però l'intrèpid Carreras encara es permet anar mes enllà. Un reputat economista com es ell, amb quatre o cinc “màsters” en economia política, macroeconomia i economia internacional, es permet el luxe de rebatre allò que molts altres economistes han explicat fins a cansar-se que es l'injust i inadequat finançament que pateix Catalunya, encara que cal recordar que molts d'ells son, si, catalanistes, nacionalistes o independentistes cosa que els desqualifica professionalment. El senyor Carreras despatxa qualsevol altra tesi que no sigui la seva com a fruit del victimisme nacionalista, murga incessant, culebrot i altres profundes reflexions científic-econòmiques. També avala el que defensa en aquest article amb declaracions de gent tan catalana i/o objectiva com Aznar, les FAES, Felipe González, Rajoy o el Presidente Zapatero.

Seria d'agrair que tots aquest acreditats comentaristes polítics, quan exerceixen de polítics o polit+olegs, per guanyar-se el respecte dels seus lectors al temps que respectar-los amb ells no firmin amb la seva titulació acadèmica per donar una falsa imatge d'objetivitat, si no que ho facin d'acord amb allò de que estan exercint, en aquest cas seria mes apropiat que signés com:

Francesc de Carreras
Firmante del Manifiesto por la lengua comun
Patrocinador de Ciudadano-Partido de la ciudadania
Catedrático de derecho

Si més no tothom l'ubicaria políticament i podria valorar la seva opinió en el seu punt just.
Xavier Soler

dissabte, 22 de gener del 2011

Val la pena participar-hi

Diumenge vaig estar en una de les parades de vot anticipat de la Consulta sobre la Independència a Barcelona. És tota una experiència. Per qui encara no ho hagi provat, l'animo a fer-ho. Es veuen reaccions de tota mena i, és veritat, cal saber mantenir la calma en segons quins moments. Tot i això, les males reaccions que es poden trobar es veuen compensades, i per molt, pel sol fet de poder recollir uns quants vots que ajudin a engreixar el % de participació. El gran objectiu ha de ser superar el percentatge obtingut a la Consulta sobre la Diagonal. Si sense ni un cèntim ni publicitat de cap mena s'obtenen uns millors resultats que en una Consulta on l'alcalde ens hi ha fet gastar 4 milions d'euros i que sortia dia sí, dia també, anunciada per tot arreu, es podrà afirmar sens dubte que haurà estat un èxit.


Concretament, em va tocar a un dels barris, en teoria, més complicats de la ciutat. Pel que fa a les reaccions, els més contraris a participar acostumen a ser la gent gran principalment castellanoparlant. "No me interesa", "Soy de Segovia", "Otra chorrada" són alguns dels pretextos que vam poder sentir. D'altres, amb ostentosos gestos, deixen clar que no hi volen tenir res a veure. De res serveix explicar-los que poden votar que "No". Pitjor ho va passar una persona a un altre punt de la ciutat on un patètic persoantge, es veu, li va ensenyar el cul literalment.

A la pàgina web es poden trobar els punts tant fixos com mòbils de recollida de vot anticipat. Arribar a una ciutat tan gran i diversa com Barcelona és molt complicat. Així doncs, animo a tothom que, dins de la seva disponibilitat, hi participi tant com pugui. Hem d'obtenir un gran resultat!.
Albert Baile

dijous, 20 de gener del 2011

Les dues candidatures a coordinador de Barcelona/L'Hospitalet

En el primer congrés de la regió de Barcelona/L'Hospitalet de SI es presentaran dues candidatures a coordinador regional. Hores d'ara no consta cap candidat/ta de Sant Martí que es presenti a cap responsabilitat a l'executiva. Les candidatures són les de Mark Serra, de Ciutat Vella i la de Roger San Millán, de L'Eixample. Us adjuntem les seves presentacions:
Mark Serra (Ciutat Vella)
Em dic Mark Serra, tinc 43 anys i us demano el vostre vot perquè em presento com a Coordinador Regional de Bcn-L’H en el Congrés Regional que es fa el 29 de gener del 2011 a Barcelona . Des de l’inici del partit soc Responsable de Xarxes/Facebook de SI. Els 3 punts de la meva candidatura a Coordinador Regional:
1. Em presento individualment i no amb equip perquè crec que l’Executiva Regional l’ha de formar les votacions dels adherits càrrec a càrrec per garantir la màxima transparència i pluralitat en el procés. Sóc partidari que cada membre de l’Executiva Regional sigui escollit democràticament un a un pels adherits en votació el dia 29 de gener. És important que l’adherit no tingui la sensació que se l’imposa cap nom per a cap càrrec, que és el que crec que passa quan la gent es presenta en equip. No volem un partit amb llistes obertes? doncs també és obligació de l’adherit saber qui es presenta i qui és millor per a cada càrrec independentment de l’equip o de la sensibilitat que formi part cada candidat. SI, no pot ser com una comunitat de veïns en la que la gent sol va a una reunió si té una humitat a casa. El que passa a SI en afecta a tots, que no decideixin per tu. Informa’t i vota un a un els membres de l’Executiva Regional!
2. El Coordinador Regional ha de practicar un lideratge suficient, capaç d’engrescar, però que no limiti l’acció col·lectiva, com fan sovint els hiperlideratges. Cal donar poder de decisió als adherits, i fer-los partícips de les decisions. Que un partit sigui obert no vol dir que la seva funció sigui reduïda a ser una estructura de selecció de candidats. Els òrgans del partit han d’aprendre a escoltar millor les demandes, i a respondre-les. Han d’aconseguir el compromís dels adherits. Un compromís actiu, un compromís intel·ligent. Els adherits més actius, més compromesos, per la seva banda, tenen l’obligació de conèixer i participar de la realitat del partit, la seva construcció ideològica i la composició dels seus membres.
3. Cal prioritzar col·lectivament obrint debats. Però no preguntant indiscriminadament i sobre projectes ja estructurats, sinó preguntant en grups focalitzats i entre la gent implicada, sense apriorismes i sense pensar que el que proposem, des de l’Executiva, és el millor, sense creure que les nostres solucions són les millors. Ens cal, per tant, més humilitat per escoltar millor. És més fàcil “manar” una estructura jerarquitzada que demana que no pas dirigir un partit en xarxa i sobre el terreny, en el que cal escoltar, argumentar, respondre i convèncer. Cal fer-ho entre els nostres adherits, però també entre els nostres electors.
Hem, per tant, de construir una xarxa de persones compromeses, amb qui ens comuniquem regularment per conèixer les seves demandes; una xarxa capaç d’escoltar i de respondre; una xarxa d’activistes i no de venedors; una xarxa d’homes i dones que segueixen creient en una societat millor dins d’una Catalunya independent, encara i malgrat tot i les dificultats. L’hegemonia es construeix col·lectivament i es reconeix espontàniament.
Després de 40 anys de franquisme i 30 anys de democràcia, els catalans ja n’estem tips de polítics mediocres, peix al cove i un sistema de partits que ve del segle XIX. Després de la dictadura, els catalans, vam confiar la nostra lluita als partits i les institucions de l’Estat espanyol i a la nova Generalitat retornada. El resultat és que estem tips que des de fora s’estableixin els límits de la nostra màxima ambició nacional. El clam de la manifestació del 10J ens demana independència però, sobretot, ens demana un canvi en el sistema polític català.
La unitat de l’independentisme mai pot sacrificar la regeneració política que comença per aplicar una democràcia directa en l’elecció de candidats i en les decisions de país. Les bases dels partits tenen la paraula i els dirigents s’hi subordinen. Com ha de ser. Així s’eviten els trepes, els aduladors i els designats a dit, les capelletes i l’immobilisme dels partits tradicionals. Democràcia directa, llistes obertes, primàries… tantes i tantes coses que han de canviar.
El repte d’anar més enllà passa per aconseguir un Estat, però també passa per una fase prèvia: la consolidació d’una elit política i cultural que tingui un horitzó nacional catalanista definit, que actuï amb cohesió en els moments crítics i que domini el llenguatge del poder amb el repte de no estar allunyat dels ciutadans.
Ha arribat l’hora de no perdre-hi més temps, de no fer més pedagogies que s’han demostrat inútils, de no fer-nos-hi mala sang i dedicar totes les energies a PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA!.


Roger San Millán i Novau
Tinc 34 anys, pare del Jordi i la Clàudia, adherit a SI Eixample.
Presento la meva candidatura a Coordinador Regional dins la candidatura Ara SÍ, Toca. Ho faig acompanyat d’un equip de dones i homes que desitgen implicar-se, motivats pel repte d’aconseguir un país LLIURE i DEMOCRÀTIC.Perquè ARA SI, TOCA.
, TOCA perquè cal fer el pas i corresponsabilitzar-se de la gestió de SÍ a BCN+L’H per tal que no es perdi l’esperit fundacional de SÍ.
, TOCA perquè som gents diverses i transversals que SÍ podem i tenim l’obligació de buscar acords per cohesionar-nos i millorar la nostra coordinació.
, TOCA perquè hem de seguir creixent sense desnaturalitzar i oblidar per què i per a què va néixer SI.
Els eixos de la nostra candidatura regional són:
, UNITAT, TRANSVERSALITAT I PROJECTE COHESIONADOR
, DEMOCRÀCIA, TRANSPARÈNCIA I AUSTERITAT
, INICIATIVA POLÍTICA: REFERENTS IDEOLÒGICS A BCN i L’H.
, RESPECTE I SUPORT PER A L’AUTONOMIA COMARCAL
, ACCIONS CONCRETES PELS PROPERS 4 ANYS

Entrevista a Canal Català amb Joan Laporta (15.01.2010)

Podeu veure-la íntegrament a:
http://olottv.xiptv.cat/video/37681/joan-laporta,-diputat-al-parlament-si?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

dimecres, 19 de gener del 2011

SI formalitza relacions amb l'Esquerra Abertzale

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA I L’ESQUERRA ABERTZALE FORMALITZEN RELACIONS I COMPARTIRAN LES ESTRATÈGIES DEL POBLE BASC I CATALÀ PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA PER VIES DEMOCRÀTIQUES I PACÍFIQUES

Dues delegacions de Solidaritat Catalana per la Independència i l’Esquerra Abertzale, conformades per part de SI pel seu portaveu i diputat Uriel Bertran i per Jordi Miró, i per part de l’Esquerra Abertzale pels seus portaveus Tasio Erkizia i Miren Legorburu, s’han reunit avui a Sant Sebastià per iniciar relacions formals entre ambdues formacions independentistes.
En la reunió s’han compartit les estratègies que des de Catalunya i des d’Euskal Herria s’estan impulsant per aconseguir la independència de les nacions basca i catalana per la via pacífica i democràtica. I s’ha analitzat el context polític actual compartint el següent:
1- L’Estat espanyol es troba en ple procés d’involució autonòmica, patrocinat pel PP i pel PSOE, que ens reafirma en el que sempre ambdues formacions polítiques hem defensat: que l’únic camí possible per aconseguir un futur de llibertat i de benestar per a Catalunya i per a Euskal Herria és la independència de les nostres nacions.
2- Hem constatat que tot procés democràtic d’autodeterminació amb l’objectiu de la independència que es porti a terme a Euskal Herria és bo per a Catalunya i que tot procés d’autodeterminació que es porti a terme a Catalunya és bo per a Euskal Herria, en la mesura que compartim un mateix Estat espanyol dominador que nega els drets democràtics fonamentals a bascos i catalans. D’acord amb aquesta constatació, Solidaritat Catalana per la Independència i l’Esquerra Abertzale compartirem totes les estratègies i informacions que ens permetin aconseguir la nostra independència per les vies pacífiques i democràtiques respecte a aquest Estat espanyol.
3- Des de Solidaritat Catalana per la Independència creiem que en aquests moments que l’Esquerra Abertzale s’ha compromès amb un procés democràtic a Euskal Herria és del tot insostenible que l’Estat espanyol mantingui la seva il•legalització. Ja és hora que l’Esquerra Abertzale pugui actuar políticament des de la legalitat com ho fan totes les altres forces polítiques basques.
4- Des de Solidaritat Catalana per la Independència recolzarem totes les iniciatives socials i institucionals que donin suport al procés democràtic i pacífic d’autodeterminació del poble basc i català.

dimarts, 18 de gener del 2011

Només anirem a les eleccions municipals de Barcelona si els adherits de Barcelona volen

Prop de mig centenar d'adherits i adherides de SI de Sant Martí van reunir-se el 17 de gener al Poble Nou en la, fins ara, reunió ordinària més reeixida realitzada al districte. El convidat, Alfons López Tena, va exercir, possiblement, un efecte atractiu però la bona salut de la coalició també hi té a veure. Com va anunciar el coordinador, Jordi Sànchez, des de l'èxit de les eleccions i en particular des de  inici d'any hi ha un degoteig de nous militants que va creixent.
La reunió complia l'acord de la darrera trobada i del sopar de celebració dels resultats electorals de traslladar a la direcció nacional les reflexions de la base. Vam acordar no limitar-nos a ratificar sinó participar, en la mesura del possible, en les decisions. López Tena va escoltar atentament les intervencions. Va rebatre les que no estava d'acord i va donar explicacions sobre allò que se li requeria. Va prendre nota, literalment, de diverses propostes d'adherits del districte. La reunió va convertir-se en un exemple de participació més propi de l'àgora grega que del sistema de partits actual als Països Catalans.
López Tena va deixar clar que, sobre les municipals de Barcelona no hi ha cap decisió presa: ni presentar-se ni no fer-ho. En tot cas, literalment va dir: "Només anirem a les eleccions municipals de Barcelona si els adherits de Barcelona volen". Tanmateix va lamentar que la premsa només es dediqui a especular sobre la confecció d'una llista enlloc de parlar del possible programa que sorgeixi del procés "Imagina". "Imagina" és una consulta de SI a la ciutadania on es demana com volen les nostres viles i ciutats. En tot cas, però, la llista de SI, fins i tot en una llista unitària, serà escollida per primàries. Si finalment hi ha acord amb ERC o CUP tant el programa com la llista inicials es modificaran mitjançant votació dels i les adherides a SI.

SI ha plantejat 3 condicions en les negociacions:
a) Els vots no han de sumar per ningú a nivell de diputacions ni consells comarcals
b) El candidat ha de ser un independent no vinculat a tripartits
c) En cap cas es recolzarà, per acció o per omissió l'actual govern encapçalat pel PSOE a Barcelona
La proposta de divendres encara espera resposta. En el debat posterior hi hagué bàsicament 3 posicions. La primera era obertament favorable a presentar-se fins i tot sols per donar resposta als 20.000 votants barcelonins del 28N, la segona només valorava presentar-se en coalició amb altres independentistes i amb possibilitats d'entrar a l'ajuntament. L'argument es visualitzar la voluntat unitària, per sobre de diferències,de SI. Un tercer bloc d'intervencions s'oposaven a presentar-se amb arguments com la impossibilitat d'entrar, el poc debat sobre el programa a presentar o la prioritat de treballar la immensa tasca parlamentària que hi ha per fer.
López Tena va animar a continuar al debat deixant a les nostres mans la decisió i fent-lo públic consultant, si s'escau, a aquells i aquelles que ens van votar. Dirigir-nos ara a aquestes persones demostra que SI no és ni una força endogàmica ni que utilitza els votants només cada 4 anys.

dissabte, 15 de gener del 2011

Barcelona Decideix i Alfons López Tena seran els convidats a la propera reunió

Dilluns 17 de gener celebrarem la primera reunió de SI a Sant Martí. A part de debatre les qüestions de funcionament ordinari de la coalició a nivell local comptarem amb dos convidats. Barcelona Decideix és la plataforma que organitza el referèndum del 10 d’abril a Barcelona. Molts/es dels/les associats/des de SI a Sant Martí hi formen part. De fet Solidaritat Catalana per la Independència s’hi ha adherit recentment. A moltes contrades del districte és fàcil de trobar-se amb les carpes de Barcelona Decideix. Una delegació de la plataforma vindrà a la reunió a explicar-nos els seus objectius, funcionament i, els qui ho vulguin, podran donar-hi un cop de mà.
També comptarem amb Alfons López Tena. Tal i com vam decidir a la nostra darrera reunió volíem que se’ns escoltés de cara a les negociacions sobre les municipals on no volíem simplement ratificar decisions d’altres. El parèntesi nadalenc no ho havia fet possible però dilluns tots i totes podreu expressar les vostres opinions. Esperem que serveixin per orientar les negociacions en una direcció similar al que respira la base.

Que no guanyi el sofà !


Que no guanyi el sofà!
Carregat per PauGNU. - Vídeos últimes notícies.

dijous, 13 de gener del 2011

Primer acte de SI a la ciutat de València

Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència - País Valencià

Serà diumenge 23 de gener de 2011 a dos quarts de dotze (11:30 h).
Plaça de Sant Jordi (actualment de Rodrigo Botet), Hotel Astòria de la ciutat de València.
Amb Josep Guia, Isabel Clara-Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran, Alfons Lòpez Tena i Joan Laporta
Posteriorment, dinar a l'Hotel Astòria.
Preu 30€
Confirmar assistència a paisvalencia@solidaritatcatalana.cat

dimarts, 11 de gener del 2011

SI s'adhereix a Barcelona Decideix

Solidaritat Catalana per la Independència s’adhereix a la Plataforma Barcelona Decideix, com a entitat encarregada de l’organització de la consulta sobre la independència prevista pel propvinent 10 d’abril a la ciutat de Barcelona

Solidaritat Catalana per la Independència ha acordat:
1. Adherir-se formalment a Barcelona Decideix.
2. Prestar els locals de SI, en l’espai que s’acordi, per a les tasques relacionades amb Barcelona Decideix que es convinguin, incloses les votacions que se celebraran a partir del 12 de desembre en vot anticipat i que culminaran en la jornada electoral del 10 d’abril del 2010.
3. Fer arribar als adherits de SI la informació sobre la convocatòria, inclosos els documents necessaris per al vot fedatari i anticipat.
4. Aportar una quota d’ingrés a Barcelona Decideix, en la mesura de les possibilitats, per col·laborar en l’organització de la consulta.

diumenge, 9 de gener del 2011

1er. Congrés regional de Barcelona i L'Hospitalet

Us convoquem al PRIMER CONGRÉS REGIONAL DE BARCELONA CIUTAT I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA.
El Congrés es regularà d’acord amb el Reglament dels Congressos Regionals de Solidaritat Catalana per la Independència.
Les Regionals són el conjunt d’adherits i simpatitzants de Solidaritat Catalana per la Independència en l’àmbit geogràfic de cada regió.El Congrés tindrà lloc el proper dissabte 29 de GENER de 2011 a les 11:30 hores al CENTRE CÍVIC COTXERES BORRELL, c/ Viladomat, 2-8, de BARCELONA.
En el congrés s'escollirà l'executiva regional formada per 7 responsables.

dimecres, 5 de gener del 2011

Comunicat del PSAN davant de la sentència del Tribunal sobre el sistema d'ensenyament català

Comunicat del PSAN davant de la sentència del Tribunal sobre la llengua vehicular en el sistema d'ensenyament català


El Tribunal Suprem d'Espanya obliga el sistema educatiu del Principat a considerar el castellà llengua vehicular
Les tres sentències del TS són el resultat de la sentència del Tribunal Constitucional del passat mes de juliol, totes elles propiciades per la reforma de l'Estatut realitzada en el 2006.
Davant de les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol, que forcen la consideració del castellà com a "llengua vehicular" en el sistema d’ensenyament escolar al Principat ( i, per extensió, a la resta de la nació catalana sota dominació espanyola), el PSAN vol fer les següents consideracions:
L’autonomisme s’ha demostrat incapaç per defensar l’oficialitat de la llengua catalana com a llengua pròpia del territori, com s’evidencia ara per les tèbies reaccions davant de la sentència.
La sentència ve a ratificar una realitat de reespanyolització creixent dels centres d’ensenyament (particularment de l’ensenyament secundari).
Únicament la independència nacional podrà garantir un marc mínim que normalitzi en tots els àmbits la llengua catalana.

dimarts, 4 de gener del 2011

Any nou, tarifes noves

Com ja va sent "tradició" els darrers temps, estrenem l'any amb un augment dels serveis bàsics. Destaca per sobre de tot l'encariment del 9,8% del rebut de la llum. Ara bé, no és l'únic augment per sobre de l'IPC que haurem de suportar aquest any. Per exemple, el preu del gas augmenta un 3,9%, el del transport públic, de mitjana, quasi un 3% i els peatges també han patit un increment important. En contra del que ens podríem esperar, aquest descarats increments no han suscitat grans queixes entre la gent. Sembla que, com cada any es va repetint la mateixa situació, molts hagin acabat resignant-se a un "no hi ha més remei". Aquest és un dels "esforços" que ens demanen els polítics per a fer front a la crisi. No estaria pas malament que ells, per a doanr exemple, en fessin uns quants més "d'esforços".

Amb tot, hi ha una nova llei que entra en vigor amb l'inici d'aquest any que sí trobo positiva: la prohibició de fumar en espais tancats, parcs infantils i hospitals. Tots sabem que fumar és dolent per a la salut. Per tant, els que no ho fem no hem de perquè rebre el dany negatiu que el tabac provoca. Si algú vol fumar és lliure de fer-ho, però que en pagui ell les conseqüències. A més, el tabaquisme surt molt car a les arques públiques, pel que serà una manera de reduir la despesa en aquest àmbit. Alhora, és una manera de protegir a determinats treballadors, com els del ram de l'hostaleria, que fins ara es trobaven exposats cada dia al fum del tabac. Fins i tot, es podrà denunciar via web els locals que incompleixin la normativa.
En fi, que com cada any ens tocarà rascar-nos la butxaca més que l'anterior. Però, almenys, si anem a segons quins llocs, ja no haurem de suportar el fum del tabac.
Albert Baile i Rey