En el debat d'investidura va aprofitar per agafar-se a què el diputat J. Laporta s'havia oblidat de fer la salutació protocolària a l'actual president, J. Montilla. Hi va dedicar un espai notable de la seva intervenció. Cal recordar que Mas va estar gairebé un any per parlar del "president Montilla" i fou forçat pels periodistes a fer-ho. Durant mesos deia "en Montilla". De tots els problemes dels i les catalanes, de ben segur, el primer és oblidar saludar a algú. Mas s'hi va referir amb un to paternalista i arrogant, burlant-se del fet que el cap de llista de SI sigui un diputat novell. Laporta, al següent torn, va reconèixer l'oblit i va fer la salutació. Va respondre en to irònic que, de moment, es perdia entre el "camí a Itàca", el "fil roig", el "peix al cove", "bussiness friendly"... Tota la sèrie de subterfugis i metàfores que usen els actuals parlamentaris per no dir les coses pel seu nom. Laporta va fer un discurs seriós que el propi Mas va haver de reconèixer que era just el que SI havia dit a la campanya electoral.
Però Mas no es va quedar aquí. Com a bon perdonavides es va burlar dels 4 escons de SI en referència als 62 que té CiU. També va burlar-se del discurs de SI centrat en la independència. En canvi no va respondre a la intervenció de SI en cap sentit. Va agafar-se al fet de què el Québec ha convocat dos (2) referèndums i no ha aconseguit la independència per dir que ell no convocarà cap. En canvi va oblidar Kosovo, Geòrgia, Litùània, Letònia, Namíbia o Timor Oriental on sí que s'han guanyat.
Mas ens va perdonar la vida i es va riure de nosaltres.
Per cert, va perdre la votació i no fou escollit president.
Ara només li queda implorar els vots del PP per ser-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada