SI obté 2.606 vots i el 2,6 % a Sant Martí

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha obtingut un 2,6 % al districte de Sant Martí de Barcelona. Això ha estat mercès a 2.606 persones que han votat a favor de la coalició independentista. CiU ha obtingut un 30,5 % amb 30.630 vots i ERC 6.953 amb un 6,9 %. Reagrupament aconsegueix 855 que representen el 0,86 %.
Aquests resultats són provisionals fins que es computi el vot de l'estranger que, segons va afirmar ahir Alfons López Tena, dificilment modificarà el resultat.
Aprofitem per a felicitar, des d'aquí, CiU per la seva victòria; així com a les candidatures independentistes d'Esquerra i Reagrupament pels vots obtinguts i pel seu treball a favor de la independència.

100.000 gràcies !!

Solidaritat Catalana per la Independència ja és dins el parlament de Catalunya. Irromp amb 4 diputats. Mai una formació s'havia aixecat en només 4 mesos i havia entrat al parlament. Tot plegat ha estat gràcies als milers de voluntaris i voluntàries que han treballat dur aquests mesos. I, com no, donar l'agraïment a les més de 100.000 persones que s'han alçat per dir que a Catalunya ja no se la tornarà a humiliar. El 10 de juliol ja és dins el parlament. Recodeu d'agrair tots aquells als qui heu convençut de votar SI. Que vegin que ara no ens n'oblidem d'ells fins d'aquí 4 anys. En això ja ens hem de diferenciar de la resta que només demanen el vot i després t'obliden. SI és dins al parlament. Tu ets dins el parlament. I es notarà.

Solidaritat tindrà apoderats a la majoria de col·legis del districte de Sant Martí

El districte de Sant Martí té 40 col·legis electorals. Demà els i les que us decidiu a exercir el vot podreu comptar-hi en trobar un apoderat o apoderada de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la majoria de col·legis. Finalment hi haurà una trentena de col·legis electorals amb apoderats/des de SI. Aprofitem per donar-hi les gràcies als qui demà faran aquest esforç. Es llevaran més aviat del que toca, seran als col·legis abans d'obrir-se i hi seran després de tancar-se. Es perdran els primers resultats de la nit. És el que passa quan ets a primera línia i el 28 de novembre SI tindrà milers de persones a primera línia.

Tot el que hem fet a Solidaritat al Districte de Sant Martí

Engegar un projecte i aconseguir, en un termini de tres mesos, constituir-lo i donar-lo a conèixer per tot el territori no és gens fàcil. Però això és el que ha aconseguit fer Solidaritat Catalana per la Independència. En aquest temps rècord, s'ha articulat una xarxa per tot el país, s'han celebrat actes i presentacions a totes les comarques i s'ha aconseguit fer arribar el missatge a moltíssima gent. Això ha estat gràcies al treball de centenars de persones que han treballat a favor d'aquest projecte compaginant-ho amb les seves obligacions familiars i laborals.

Concretament, us puc parlar de tot el que hem fet al Districte de Sant Martí de Barcelona. En molt poc temps, hem organitzat tres actes: un al Poblenou, un al barri del Clot i un altre a la Vila Olímpica. En el nostre Districte, a més, s'han celebrat dos actes més en dos recintes universitaris. En aquest aspecte, destacar la feinada del grup de joves que han treballat en aquest sector. Solidaritat Catalana ha estat l'única formació que ha realitzat actes a pràcticament totes les facultats del territori per a explicar el projecte als més joves que són, en definitiva, el futur d'aquest país. En tots cinc actes, la resposta del públic ha estat molt bona i hem omplert totes les sales on s'han celebrat.
Ens hem centrat, sobretot, en tenir molta presència al carrer. Hem participat a les principals fires de barri del Districte, hem organitzat un munt de parades a tots els barris, hem enganxat vés a saber quants cartells, ens hem desplaçat per arreu per a repartir informació sobre el partit, hem organitzat un sopar de campanya... A tot plegat, sumar-hi totes les reunions i trobades per a preparar-ho tot. Però encara no s'ha acabat. Diumenge, molts estarem als col·legis electorals fent d'apoderats per a assegurar-nos que la jornada democràtica transcorre amb total normalitat.
El treball ha estat intens, però n'estem molt satisfets. Hem tingut la sort de trobar-nos amb un grup humà fantàstic. Ara esperem que tot aquest treball i esforç es traslladi en uns magnífics resultats a les eleccions de demà. Les vibracions que hem recollit han estat molt bones. Gràcies a l'esforç de tots, ho farem possible.
Albert Baile i Rey

Fem entrar el 10 de Juliol al parlament

Acte final de campanya a Barcelona

Us animem a venir a l’acte final de campanya que tindrà lloc a Barcelona el proper divendres 26 de novembre en el Palau de Congressos de Catalunya.
(Av. Diagonal, 661-671)
Amb Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i la resta de candidats.
S’obriran les portes del Palau a dos quarts de vuit (19:30 h.) i l’acte començarà a les 20 h. i finalitzarà a les 22:00 h.
A més s'ha organitzat una Caravana solidària que organitzarem el proper divendres 26 cap al Palau de Congressos de Catalunya. Un conjunt de cotxes recorreran la ciutat amb cartells de SI i amb material de campanya, i arribaran a tres quarts de vuit (19:45) al Palau de Congressos de Catalunya per l'Acte final de Campanya (adjuntem cartell). La convocatòria de la Caravana és divendres a les 17 hores a la Avinguda de la Reina Maria Cristina, 2.

Darrera carpa, divendres, tot el dia

Encara que no sembli possible la campanya electoral toca a la seva fi. Al districte de Sant Martí de Provençals, a Barcelona, l'acabarem com la vàrem començar: fent una parada informativa al carrer.

Aquest cop el format horari serà una mica diferent, doncs l'últim dia de campanya és divendres i a les 20 hores tenim l'acte central de campanya electoral de Solidaritat al Palau de Congressos de Catalunya.
Per a tenir presència al carrer fins el darrer moment ubicarem la carpa a la Rambla del Poblenou, al lloc habitual, pel matí i farem un "non stop" fins a dos quarts de set (18:30 hores) com a màxim, per anar al míting final de campanya.
Aquesta carpa servirà per als i les que tingueu qualsevol dubte sobre la coalició i els seus objectius.

Quinze motius per donar suport a Solidaritat Catalana per la Independència

1.- L’equip dirigent amb persones d’èxit: el propi Laporta al Barça, López Tena amb les consultes d’Osona i Garrotxa, Arqué i Bertran també amb les consultes o Strubell amb la Comissió de la Dignitat. Un equip de guanyadors enlloc del catalanisme victimista i que tot ho veu impossible.

2.- Solidaritat no ha atacat la resta de l’independentisme i s’ha fet una crida expressa a no fer-ho. No s’ha respost als atacs rebuts d’altres formacions.

3.- El programa és senzill, de fet és un manifest allunyat dels macro-programes, mai complerts, de les formacions clàssiques que ningú llegeix. És transversal ideològicament.

4.- El procés d’elecció de candidats força més democràtic d’allò a que estem acostumats

5.- Joan Laporta, té un ressò mediàtic inqüestionable. Amb ell els boicots informatius a l’independentisme són inviables. A més aporta una capacitat de gestió i ajuda a internacionalitzar el conflicte. Parla clar i s’allunya del críptic polític habitual

6.- El programa polític: aconseguit la independència mitjançant una declaració unilateral del parlament i regenerar la política catalana. Aquesta part del discurs pot ser la pedra de toc en el cas de no obtenir majoria absoluta.

7.- El compromís de treballar de forma comuna amb la resta de forces independentistes dins el parlament.

8.- El compromís d’evitar un nou tripartit i, per tant, de pactar amb el partit unionista més perillós: el PSOE.

9.- La voluntat de no pactar amb ningú que no proclami la independència.

10.- La sorprenent capacitat d’aixecar una formació política en un trimestre, fer eleccions internes i actes multitudinaris a Taradell, Manresa, Figueres, Mollerussa que han arribat a omplir el teatre Bartrina de Reus o la plaça major de Vic. Posteriorment aquesta rauxa no ha disminuït ans al contrari com demostren els recents actes a l’UB amb 400 estudiants, a Salt amb 250 persones, les 400 a St Feliu de Guíxols i també a Badalona a Vilanova amb 300, a Valls amb 500, Granollers amb 700 o els 800 de Manresa.

11.- La voluntat de recollir l’esperit de la manifestació del 10 de juliol enlloc d’oposar-s’hi per un cert purisme. Cal estar amb la gent i no vint passos davant d’ells.

12.- La extraordinària capacitat de captar sectors de CiU i ERC. És en les seves bases on es troben la majoria d’independentistes i Solidaritat ha sabut pescar a les dues bandes sense problema. I fins i tot d’altres formacions.

13.- La campanya brutal contra la figura de Joan Laporta acusant-lo de fer excessiva despesa tot i reconèixer que no va agafar ni un € del club. Una campanya orquestrada pels grans poders que avui s’enriqueixen de la dependència de Catalunya.

14.- Una política clara de prioritzar la independència de Catalunya sense oblidar la resta dels Països Catalans. Sense caure en la indiferència o la implantació; és el que Llorenç Planes ha definit com un "camí nou". En aquesta línia s'inscriuen els acords amb Unitat Catalana i el PSAN.

15.- La capacitat d'arribar a acord amb altres formacions creant una coalició plural ambel PSAN, el PRC, Els Verds-Alternativa Verda, Democràcia Catalana i gent del CCSI i d’Estat Català que han impulsat Catalunya Nació Independent.

I, sí, seria interessant veure López Tena, com va passar al debat de l'UPF, plantant cara dialècticament als portaveus de PP, C's i PSOE. I sentir, al menys una vegada, el significat de la paraula dignitat.

Jordi Vàzquez

En Jan Laporta i jo ...

En Jan Laporta i jo !!!.... a mi cap compromissari m'ha reclamat res,... però .... em fa això millor persona que ell ? En qualsevol cas.... em fa millor independentista que ell ? La diferència és que a ell el coneixen en tot el món, està acostumat a la gestió i a la pressió i jo sóc un anònim pardalet, però amb una fortalesa i una valentia que també em fa útil per la lluita d'alliberament nacional . O no ??? Junts podem fer el camí fins a la victòria !!!!
Ah, i ell té un micro i jo no. Jo tinc un gosset preciós !!
El meu primer somni, es a dir, allò que jo voldria i que segurament no aconseguiré mai, és poder comunicar-me en el terreny de l'autenticitat: “jo crec sense reserves que el que em dius, ho sents i ho penses i tu m'escoltes de la mateixa manera”.
Tots sabem que sentiments i pensaments tenen un percentatge molt alt de conjunturalitat: tot allò que ens està passant en aquest moment de la nostra vida actua com a filtre dels nostres anàlisis. Però, ara, allò que interpretem és la nostra i única veritat. Sé que el Roman us ha parlat del projecte "Solidaritat Catalana per la Independència" i que teniu molts dubtes i que, més que res, us allunya de nosaltres la figura del Jan Laporta. Jo sempre he tingut també una actitud de rebuig inicial cap a totes aquelles persones que es mouen en l'àmbit del que avui, amb més claredat que mai, s'anomenen "els mercats". Comprar , vendre, comissions, plusvàlues,......, són termes que sempre m'han provocat desconfiança. I per això, mai podria ser, com en el cas del meu company de coalició, en Jan Laporta, president del Barça.
Ara bé, sóc culé d'arrel metabòlica. Més encara que Català, em sento barceloní. Barcelona és la terra, per exemple, on tinc enterrada la meva germana i on va néixer el meu fill. Totes les meves petjades estan dipositades sobre les rajoles d'aquesta terrible i alhora estimadíssima ciutat. Ser del Barça, és una oportunitat constant de catarsi col·lectiva, de festa, de plany, d'emocions i de complicitats.
Reconec que el meu pensament és fonamenta en dos tendències, la poesia i les utopies: jo no podria pagar sous milionaris quan hi ha gent en el món que pateix de fam i de pobresa; jo no podria negociar amb autèntics capitalistes: traspassos, convenis, negocis, estratègies.... sense perdre l'alegria que em dóna l'observació d'allò més efímer i senzill. Bé, perquè no dir-ho, a mi no m'agrada com està organitzat el món !!! En aquest sentit, sóc clarament, un antisistema.
Persones com el Laporta, amb un patrimoni de vivències ben diferents a les meves, ha estat capaç de sobreviure en el món hipercompetitiu dels mercats, i, al meu entendre, ho ha fet amb un nivell d’excel·lència.
Jo, que desesperadament cerco amb els meus alumnes, la majoria vinguts d'altres latituds del planeta, estratègies d'identificació en el territori, he trobat en el Barça la més àgil i eficaç eina, per a visualitzar-nos copartíceps de l'èpica que tots els pobles necessiten per a sentir-se mínimament importants i considerats.
Amb tot això us vull dir que, no sé si per sort o per desgràcia, ja ha passat el temps en que les ideologies marcaven fortament el compromís d'una persona. Sovint, fins i tot, tots hem caigut en posicions de purisme ideològic, que han propiciat la formació de minories, que en el seu àmbit mostraven molta coherència, però que la seva eficàcia en l'acció era molt feble.
En Jan té un paper a jugar : ell ha decidit arriscar-se i va mostrar, ja quan era president del Barça, les seves esperances en una Catalunya Independent. Ens calia una persona i un personatge tan conegut com ell, amb un tarannà personal de persona oberta, comunicativa i cordial.
Jo, en funció de la meva trajectòria personal, sóc el típic lluitador “outsider”, “no alineat”, d'extrema esquerra, anarquista. No sóc gens ambiciós i he rebutjat sempre les propostes que m'han fet d'ascensió social, perquè suposaven sempre submissió als líders i/o envair el camí d'altres persones.
Que fem doncs, Jan Laporta i jo, lluitant des de la mateixa coalició ? Doncs veureu: és molt senzill: fa un temps vaig tenir un pensament clarivident. Tots volem moure el mateix carro. En aquest cas, el de la Independència. Si cadascú fa força des d'una cantonada, el carro el que fa es girar sobre si mateix, però mai arriba a avançar. Si una de les forces és superior a l'altre, avança però s'allunya del camí i s'acosta perillosament als marges on hi han voranys o precipicis molt perillosos.
Per una vegada per totes. Cal que ens posem tots a empènyer pel darrera o a tirar pel davant. Quan siguem sobirans de les nostres decisions, ja tornarem a resituar-nos en funció de les nostres formes particularitats de veure la vida i les relacions humanes.
De moment. Com que el territori és de tots, i quan dic territori dic els seus recursos , no el podem defensar per separat. Si no ens posem d'acord, l'acabarem trencant i ja no servirà per les properes generacions.
I el meu segon somni és ..............
Armand

Carpa al Clot i cadena d'encartellades a St. Martí

Com ja va passar dijous, tres grups d'activistes independentistes van recòrrer les principals zones del districte de Sant Martí, la passada nit. L'objectiu tornava a ser encartellar el material de la coalició SI. Es van fer grups que van partir de Vila Olímpica, Clot i Poble Nou. Cal pensar que, els darrers dies, s'ha encartellat gairebé de forma diària doncs dissabte un grup va fer també Avinguda Diagonal i diumenge un altre el barri del Clot.

Cal agraïr, molt sincerament els voluntaris que, amb aquest fred han fet aquesta feina avui especialment visible a l'Avinguda Gaudí.

A part d'això ahir un altre grup d'adherides i adherits van ser presents per segon dilluns consecutiu a la Plaça de l'Oca on conflueixen els carrers Rogent i València. També un profund agraïment cap a elles i ells.

Els polítics "catalans" i el debat de TV3

He estat veient una part (cap a les darreries) del debat que ha fet TV3 amb els cap de llista institucionalitzats que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya. Al mateix temps he seguit les reaccions de la gent per FaceBook, no ho he fet també per Twitter per que m'haurien faltat mans, i sincerament entenc que hi hagi un 50% o mes d'abstenció. Per que?, doncs per que a banda de la gent que estem mes polititzats, o d'aquells que creuen que votar es mes que un dret una obligació i una responsabilitat democràtica, la resta de ciutadans que hagin tingut l'atreviment de veure aquest acte de cinisme indescriptible, amb tota seguretat han arribat a la única conclusió possible: que els bombin!!.

A banda de la demagògia pròpia i esperable de PP i C's, sembla mentida que la resta hagin estat o siguin actualment diputats (es a dir, legisladors), per que tots ells han fet propostes que superen la legalitat “nacional” espanyola i no tenen empara en la internacional. Iniciativa (tot i salvar-se de la crema general) defensant un federalisme impossible que el TC ja ha defenestrat definitivament. Cal no oblidar que el senyor Herrera era fins fa pocs dies diputat a Madrid i sap perfectament la realitat “legal” espanyola. Els senyors Mas i Puigcercos han parlat de Concert Econòmic i consulta per la independència, totes dues coses inconstitucionals, que obliguen a que ho aprovi el Congreso de los Diputados (la consulta) i una reforma constitucional (recordem que el Concert s'ha d'aprovar amb majoria qualificada al Congreso, dissolució d'aquest i ratificació per part del nou Congreso i ratificació en referèndum a tot l'estat), pero sense fer cap esment a aquests requeriments legals. Per que no ho diuen?, suposo que per que si ho fessin els seus votants no es creurien la possibilitat de que aquestes propostes tiressin endavant ni en somnis, o be per que es dediquen a prendre'ns el pel deliberadament per tal de fer veure que donen sortida (falsament) a les demandes populars d'un gran nombre de catalans. Sigui pel motiu que sigui, es una vergonya i una indignitat, un insult a la intel·ligència dels ciutadans i a la democràcia.
A banda d'això (que ja es prou impresentable), cal remarcar la manca d'educació dels candidats Rivera i Camacho, amb interrupcions constants, al·lusions a la família del President de la Generalitat per defensar els seus programes, crits... en fi, tot allò que es suposa que no ha de fer un representant de la ciutadania que ha de donar exemple de respecte i democràcia.
No vull acabar sense fer esment al President. Sincerament penso que ha assumit la derrota i nomes prega per que aquesta sigui el menys dolorosa possible, ha estat fluix, nerviós i gens convincent.
La veritat es que no se com gosen dir que Solidaritat es això o allò. Gent que es comporta de forma tan vergonyosa no tenen dret a criticar res ni a ningú, i si tinguessin un bri de dignitat, com poc demanarien perdó (avergonyits) a tots els ciutadans per els seus comportaments (avui i sempre) tan inapropiats i inacceptables.
Xavier Soler

Arguments per a pensar (del CCN a l'acte de Vila Olímpica)

Dimecres Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va organitzar un acte amb el Centre Català de Negocis (CCN) al barri de la Vila Olímpica de Barcelona. Jaume Gómez, del CCN, va fer-hi una exposició brillant seguint l'argumentari del CCN amb un expositor d'imatges. Per molt que es repeteixi, la sagnia que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol és d'una dimensió tal que hi podríem estar parlant cada dia. Valguin alguns exemples:

- Extremadura ocupa la penúltima posició entre les 17 comunitats en el rànking de pagar impostos. Una vegada aplicada la “compensació inter territorial” (eufemisme de l'espoliació) passa a ser la primera en rebre inversions.
- Catalunya és l'únic territori europeu amb barracons escolars. Una escola costa 4 milions d'€. Amb el que se'n va a Madrid cada dia es podrien fer 15 escoles diàries.
- Extremadura té un funcionari per cada quatre habitants: un 26,4 % de la població és funcionària. La mitjana europea és del 10 % i a Catalunya del 9,6 %.
- La connexió ferroviària de mercaderies per Catalunya s'ha descartat, des de Madrid, per fer-la per Aragó (Canfranc). És una obra faraònica d'un cost brutal a 1.000 metres d'alçada i foradant els Pirineus de forma salvatge. A la part occitana acaba al territori gascó de les Landes (Lanas en occità). Per tot plegat té l'oposició local i europea. Madrid, en canvi, es nega a fer la connexió per la costa catalana.
- L'aeroport de Ciudad Real, absolutament inútil, va costar 1.100 milions d'€ gairebé com el de Barcelona. La Caixa de Castella La Manxa, que el va finançar, va petar i fou rescatada per l'estat.
- Quan Nissan Renault va anunciat l'ERO de 1.680 persones a la planta catalana el govern espanyol va anar a negociar a París. Van sortir molt contents amb 500 milions en inversions...que es van fer a la planta de Valladolid!.
La independència és possible. Permetria reduir fins el 20 % l'impost de societats i un 7 % l'IRPF augmentant el consum. Ja en el segle XXI s'han independentitzat quatre nacions: Kosovo, Ossètia del Sud, Montenegro i Abkhàzia. Per fer-ho només cal una declaració del parlament. CiU i ERC sempre han sumat la majoria parlamentària (68 escons) que permetria fer-ho. Ambdues van refusar l'oferta del CCN de recolzar-los a canvi de fer la declaració. En canvi SI i Reagrupament han apostat per aquest programa polític. La presentació del CCN és realment excel•lent, possiblement d'allò millor que ha fet l'independentisme català les darreres dècades.
Jordi Vàzquez

Èxit de la carpa al Clot

Aquest matí, com era previst, s'ha instal·lat una altra carpa electoral al Parc del Clot. Possiblement ha estat una de les major èxit per la proximitat a les persones. Si ahir vam fer una distribució massiva a les proximitats dels centres comercials de Diagonal Mar i Glòries, avui el format ha estat més proper. S'hi han atançat varies desenes de persones amb les que la desena de voluntaris i voluntàries hem pogut xerrar, rebre consells i debatre.

Hem vengut estelades, pins amb el logo de SI i hem repartit centenars de fullets explicatius del manifest electoral de SI així com de l'espoliació fiscal que pateix Catalunya. L'arribada de la tramesa electoral, personalitzada, a les cases, ha tingut un notable efecte positiu aquesta setmana. Tammateix s'ha aprofitat per encartellar el barri del Clot en diferents zones. L'incansable Joan ha deixat propaganda als vehicles de la zona. Mercès a tots per un altre cap de setmana qua situa SI com la força política més activa al districte de Sant Martí. Els resultats electorals ens acompanyaran, o no, però cap de nosaltres podrà pensar que podria haver fet un esforç més.

De Diagonal Mar fins a Glòries: SI !!

Presència massiva avui de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) aquesta tarda al districte de Sant Martí. La carpa que s'havia de situar al Parc de Diagonal Mar s'ha convertit en un repartiment a totes les zones d'accés del centre comercial Diagonal Mar. S'han repartit, literalment, milers d'octavetes. Mercès al gran nombre de voluntaris i voluntàries s'han creat diversos grups de repartiment i, a més, s'ha encartellat el barri de Besòs amb cartells independentistes. Posteriorment un grup s'ha desplaçat fins al centre comercial de les Glòries i un cinquè grup ha decidit encartellar tota l'Avinguda Diagonal on, aquesta nit, només hi ha presència de SI.
Demà carpa electoral al Parc del Clot.

Adversitats afegides... que anem superant!

Tots els partits sense encara representació al Parlament s'han d'enfrontar a les dificultats que d'això se'n deriven. Primer, la impossibilitat d'aparèixer als mitjans degut als blocs electorals. Segon, el fet d'haver de competir amb tota una sèrie de partits que poden finançar la seva campanya amb recursos públics. És més, en plena època de crisi, els partits amb representació parlamentària s'han augmentat l'assignació al respecte per aquestes eleccions. Tot plegat dificulta molt la tasca de fer arribar el seu missatge a la població.

Ara bé, Solidaritat Catalana, a part d'aquests inconvenients. n'ha de superar d'altres. Per exemple, per la setmana passada hi havia previst un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona. "Estranyament", finalment, van prohibir-lo. L'"argument" que van donar des del centre va ser que durant la campanya electoral no hi podia haver actes de partits polítics. Quina bestiesa és aquesta? Justament és en aquesta època quan més necessaris són aquesta mena d'actes! És a dir, a la UAB hi pot anar la Rosa Díez a insultar-nos i dir que parlem una llengua inferior però en canvi no hi pot anar el Joan Laporta a presentar el seu projecte polític. El que volien evitar era un nou acte multitudinari com els que s'han realitzat fins ara a altres universitats.
Però encara n'hi ha més. A Moià, l'acalde de la població (de CiU), va desobeïr una autorització de la junta electoral i va negar a Solidaritat l'entrada a l'auditori de Sant Josep, on s'havia de dur a terme l'acte. Finalment, aquest es va haver de fer el carrer. A tot plegat, sumar com ens despengen un cop rere un altre qualsevol cartell cada cop que s'anuncia un acte. Almenys al nostre Districte ha estat una constant.
Tot i els entrebancs, les vibracions que es recullen arreu del territori són molt bones. Per exemple, a Granollers van ser 700 les persones que es van apropar a escoltar les propostes de Solidaritat. A Manresa, 800. Anem pel bon camí per a aconseguir uns molt bons resultats el 28N!
Albert Baile i Rey

SI es va presentar a la Vila Olímpica

Aquesta tarda a les 20:30 hores ha tingut lloc a l’Hotel Icària de la Vila Olímpica l’acte que Solidaritat Catalana per la Independència ha organitzat per presentar als veïns el barri la proposta política de Solidaritat i les dades que expliquen l’espoli que pateix any rere any Catalunya per part de l’Estat Espanyol.

Ha presentat l’acte el veí de la Vila Olímpica i militant de Solidaritat Enric Sauqué, agraint als assistents la seva presència i assenyalar que Solidaritat és la primera força política que ha vingut al barri per explicar el seu projecte.

A continuació, l’empresari i membre del Centre Català de Negocis (CCN), Jaume Gómez, ha presentat primer les xifres de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, que pugen a una quantitat de 22.000 milions d’euros anuals (és a dir, 60 milions diaris), assenyalen el greuge comparatiu que això comporta envers la resta de l’Estat Espanyol. Posteriorment, ha explicat els avantatges de tenir un estat propi per finalitzar amb una argumentació del què es pot fer amb els 22000 milions d’euros que amb la independència no es perdrien.

Finalment, Jordi Anguera, economista, Director de l’Agència Catalana de Consum i membre de Solidaritat Catalana ha assenyalat la força amb que el moviment ha penetrat en la societat catalana (mesurat, entre altres coses, per l’ús d’internet, la quantitat d’actes diaris que es realitzen i l’ús de les xarxes socials) i ha explicat a l’audiència els tres eixos bàsics que caracteritzen la proposta d’aquest moviment, que són per una banda la Independència, per l’altra el Benestar i finalment la Regeneració Democràtica. A l'acte hi han assitit una setantena de persones.
Text: Xavier Cortes, Fotos: Joan Cortada

Jo votaré en Joan Laporta

Si les enquestes no tornen a fallar estrepitosament, falten només 11 dies perquè s'acabi el malson i el pitjor govern de la història de Catalunya abandoni la poltrona. Tot apunta al fet que el tripartit no sumarà i no podrà tornar a imposar el seu nefast govern. D'una banda, sembla que ICV es mantindrà, encara que, amb un minoritari 9% dels vots, ha imposat un antidemocràtic xantatge ideològic l'exponent del qual més clar ha estat cosir a multes als quals circulaven a 80 km/h amb un argument mediambiental que ningú ha aconseguit demostrar.
També prediuen que ERC s'enfonsarà en l'abisme electoral, la qual cosa és lògic donada la traïció sistemàtica als seus principis a canvi de 30 miserables monedes de poltrona.
El probable daltabaix del PSC és molt més interessant. Al cap i a la fi, la major catàstrofe econòmica, social i política del país ha succeït mentre els socialistes tenien el monopoli absolut del poder: governaven tots (repeteixo, tots!) els grans ajuntaments del país, les diputacions, la Generalitat i el govern d'Espanya. L'absolutisme socialista ha presidit la major caiguda del PIB, el major augment de l'atur, el major endeutament de la Generalitat en les pitjors condicions financeres, el major augment de la pobresa, la major deterioració institucional i el major exercici de censura dels mitjans ("cal arrencar la crosta nacionalista de Tv3 i Catalunya Radio", va dir el portaveu del PSC, Joan Ferran abans d'acomiadar als líders d'audiència Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés i Jaume Barberá; “Barbeta estàs mort i no ho saps!”, va amenaçar el quixotesc Rucio director de comunicació de Montilla, Antonio Bolaño, aprenent de professor Moriarty a la pal abandonat pels seus col·legues pel seu radicalisme i la seva falta de talla). Per sort, aquest abús i aquesta incompetència arribaran a si fi el 28N.
Ens queda Artur Mas, a qui les enquestes donen com a guanyador. Mes serà un bon president. A diferència de Montilla, té estudis, és capaç, intel·ligent, honrat i treballador. No té el carisma de Pujol, però segurament serà molt millor gestor. En circumstàncies normals jo votaria a Mas. Però les actuals no són circumstàncies normals. Són circumstàncies especials. L'hora de la bona gestió ha passat. És l'hora d'evitar que hi hagi majories absolutes, és l'hora de tirar als socialistes del poder i és l'hora de la valentia. Per aquestes raons, jo no votaré a Artur Mas. M'explico.
Que una força política tingui majoria absoluta és dolent. La frase de lord Acton “el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament” queda demostrada amb el que ha passat amb el poder absolut dels socialistes a Catalunya en els últims anys. Tampoc van ser bones les majories absolutes del PP en els noranta o de CIU en els vuitanta. Votar a CIU en un moment en què sembla que està a la vora de la majoria absoluta és un error.
La pregunta és: i si no té majoria absoluta, amb qui pactarà CIU? Em consta que hi ha un important corrent dins del partit que aposta per una coalició postelectoral PSC i CIU. El mateix passa amb els poders fàctics econòmics i mediàtics: volen la “sociovergència”. Però com ja he explicat, crec que és de la màxima importància que els socialistes siguin expulsats de la Generalitat: tenen massa poder en ajuntaments, diputacions i govern d'Espanya. Votar CIU no garanteix aquesta expulsió. L'única manera de garantir que ni CIU tingui majoria absoluta ni que CIU depengui del PSC, és que depengui d'una altra força nacionalista. Eliminada ERC per la seva manifesta traïció als seus propis ideals, només ens queden Solidaritat Catalana (Joan Laporta) i Reagrupament (Joan Carretero).
El que ens porta al tercer tema: la valentia. La decisió del tribunal constitucional ha tancat tota opció de millorar dins del marc constitucional pel que, en aquest moment, no cal pensar en una bona gestió sinó a prendre decisions compromeses i valentes. CIU és un partit essencialment covard perquè té massa flancs i massa deutes. Necessitem persones noves i valentes.
En aquest sentit, el meu candidat és Joan Laporta. He treballat amb ell durant set anys i els puc assegurar que, diguin el que diguin els mitjans antilaportistes, Joan Laporta és absolutament honest, de la màxima integritat, extraordinàriament intel·ligent i, a més, és de les persones més valentes del món. Qui, sinó, s'hagués presentat a aquestes eleccions podent haver-se assegut en el sofà, assaborint les 69 copes aconseguides amb el Barça, degustant les mels del triplet i de les sis copes, sabent que la política comportaria el boicot dels mitjans convencionals i l'aparició tot tipus de notícies distorsionades, intencionadament negatives, l'únic objectiu de les quals és evitar que obtingui representació parlamentària?
Jo he vist Joan Laporta enfrontar-se al totpoderós Florentino Pérez per fitxar a Samuel Eto'o, un jugador que ens va donar no una sinó dues Champions. Nota: mentre Laporta ha estat President, Florentino no ha guanyat ni un sol títol de futbol important, ni un! Jo he vist Laporta enfrontar-se a Zapatero, a la UEFA i a la FIFA per defensar els interessos del Barça. Amb una valentia que de vegades donava fins a por.
Aquesta és la valentia que necessitem. Ja està bé de quedar bé, de pedagogia, de seny, de ser la part moderada del debat i de complir les regles imposades per uns altres.
Jordi Pujol va dir fa uns dies que ja no trobava arguments contra la independència. President: és que potser no els hi ha! I quan no hi ha arguments, un ha de passar a l'acció. Per a això, es necessiten líders sense deutes i amb la valentia suficient de passar a l'acció.
Per això, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Jo votaré en Joan Laporta.
Xavier Sala-i-Martín, diverses vegades candidat al premi Nobel d'economia, professor d'economia de la Universitat de Columbia, consultor del Banc Mundial i de l'FMI i assessor del World Economic Forum de Davos.

Yo votaré a Joan Laporta

Xavier Sala-i-Martín, diverses vegades candidat al premi Nobel d'economia, professor d'economia de la Universitat de Columbia, consultor del Banc Mundial i de l'FMI i assessor del World Economic Forum de Davos.
Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.

También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.
El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a si fin el 28N.
Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.
Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.
La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU? Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión. La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).
Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.
En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?
Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.
Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta.

SI de Sant Martí amb Laporta a l'acte de Barcelona

Tot i que era una convocatòria de roda de premsa un nodrit grup d'adherits i adherides de SI de Sant Martí s'han atançat avui a l'acte de SI a Barcelona. No han estat els únics. Més de 130 persones han vorejat els periodistes que han escoltat les paraules de Joan Laporta.

Després de l'espectacular rebuda de Granollers a SI en l'acte d'ahir el clima era molt bó entre el públic de l'acte. Aquest ha consistit en presentar la Declaració de Independència de Catalunya en un lloc com el monument a Francesc Macià. Com deia un dels assistents, a Londres, un monument així estaria assenyalat amb cadenes i amb un ram de flors cada dia. Però avui no hi éren ni els Mossos d'Esquadra fet que ha facilitat que uns lladres manllevesin una de les càmeres a un periodista.

Laporta ha anunciat que demanaran llibertat de vot sobre la independència com van fer els partits en l'abolició de les curses de braus. Finalment ha anunciat que es crearà una conselleria que farà el repartiment de bens entre els estats català i espanyol. Un model així es va seguir, per exemple, en la separació entre Txèquia i Eslovàquia.

Entre el públic es comentava que una formació que aplega, com ahir, 700 persones a Granollers té la garantia d'entrar al parlament i que demà SI rebrà el suport d'una altra personalitat de renom internacional.

Carpa de SI al carrer on el PSAN va fer la seva primera "mani"

Si diumenge Solidaritat Catalana per la Independència (SI) era al Clot, aquest dilluns hi ha tornat. Ha estat per la tarda amb una carpa electoral a la cèntrica Plaça de l'Oca (Carrer Rogent cantonada València). El carrer Rogent és un dels carrers emblemàtics del Clot. A part de ser un eix comercial fou l'escenari d'una de les primeres manifestacions independentistes a la ciutat comtal durant la transició, concretament el gener de 1971. Curiosament fou el PSAN, membre de la coalició SI, el qui va convocar aquella manifestació. Amb la carpa pretenem recuperar el testimoni d'aquells centenars de persones que van encendre una guspira que avui és flama. Per això hem triat el carrer Rogent. I hi tornarem, al mateix carrer, el proper dilluns 22.
Per la nit SI de Sant Martí ha continuat les seves accions posant 400 cartells a la Vila Olímpica. Aquestos anunciaven l'acte que farem el proper dimecres 17 a l'hotel Icària a dos quarts de nou. Cal fer notar que, amb aquesta, já són tres les encartellades al barri "olímpic" els darrers dies. De fet SI és la única formació que té presència física testimonial en aquests moments.

Darrera hora: Laporta a Barcelona

Demà Joan Laporta presentarà les propostes de Solidaritat Catalana per la Independència en matèria econòmica a Barcelona. Primer anirà al Mercat del Ninot, a parlar amb els comerciants i clients. Després presentarà a la premsa el projecte a la Plaça de Catalunya. Us animem a acompanyar-lo i a ajudar-lo a explicar els avantatges econòmics que tindrà l'Estat Propi.

El podreu trobar a:
•10:00 a Casanova/Mallorca. Hi podeu arribar en Metro L5 Hospital Clínic
•11:30 a Plaça Catalunya, davant del Monument a Francesc Macià. Hi podeu arribar en Metro, Renfe i FGC Catalunya.
Al vespre el candidat participarà a l'acte central de SI a les Terres de l'Ebre, concretament a Tortosa on CiU acaba de votar, amb el PP, en contra d'eliminar el monument franquista més gran que resta a Catalunya.

Una anècdota sota la carpa de Solidaritat a la Vila Olímpica

Dissabte 13 quan ja estàvem plegant la carpa de Solidaritat a la Vila Olímpica se’ns va acostar una família del barri, pare, mare i 3 fills. Semblaven benestants com en la llarga conversa es va comprovar. El pare va començar dient que estava tip dels partits polítics i que ell no pensava anar a votar aquest cop perquè tots eren uns “mangants”, etc. Argument recurrent. La mare va dir que per la seva feina havia d’anar dos dies a la setmana a Madrid i estava tipa que la miressin malament i li parlessin sistemàticament i despectivament dels catalans. També deia que ella pagava un 30% d’IRPF i en canvi els serveis que rebia a Barcelona no eren suficients: “Madrid està net, ple de parcs molt ben cuidats i de gran quantitat de metros nous i en canvi aquí tot està brut, no hi ha parcs i el nombre de metros és ínfim. I que per això aquest cop no votarien!”

De fet no ens calien arguments, ja ens els havien donat ells, per presentar-los Solidaritat.
· Esteu tips de TOTS els polítics i els partits que fins ara heu votat? Voteu Solidaritat!
· Trobeu que qui heu estat votant durant anys i panys són uns “mangants”? Voteu gent nova, voteu Solidaritat
· Trobeu que fora de Catalunya parlen sistemàticament malament dels catalans? Donem-los la independència votant Solidaritat
· Trobeu que pagueu molts impostos i no els veieu reflectits en les infraestructures i els serveis que rebem?. Voteu Solidaritat!
Tots els seus arguments, aplicats a un projecte engrescador fa que no puguin deixar d’anar a votar. Han d’anar a votar independència, han d’anar a votar Solidaritat Catalana per la Independència!
Crec que els varem convèncer. La seva actitud no era la mateixa quan van arribar amb ganes de brega que quan se’n van anar dient que ja anirien a la presentació de Solidaritat el dimecres a la tarda a l’Hotel Icària!
Joan A. Forès

L’estat espanyol passa a ser el 9è del món en risc de fallida

La Cumulative Probability of Default (CDP) és un índex que avalua les probabilitats de fallida d'un estat. El llistat oficial d’estats amb més/menys risc se'l coneix com a Informe de risc de deute sobirà o CMA Global Sovereign Credit Risk. S'elabora actualitzant dades dels darrers 5 anys de la CDS. I què és la CDS?. La Credit Default Swap és una assegurança que es contracta en comprar deute. Com més inversors contracten el CDS vol dir que més persones creuen que hi ha risc de que no cobraran.
El desembre de 2009 l'estat espanyol era al lloc desè del llistat de CDS, és a dir, molt inversors contractaven assegurança en comprar deute públic espanyol. Malgrat això només era al lloc 34 de riscos de fallida mercès a que es fa amb la mitjana de dades dels darrers 5 anys.
El darrer llistat d'estats en possible fallida no va portar bones notícies pels espanyols: han passat, en 9 mesos, del lloc 34è al 21è. I això que es fa una mitjana dels darrers 5 anys. Espanya té més risc de fallida que Kazakhstan, Costa Rica o Rússia. Aquest, però, és el llistat definitiu del tercer trimestre de 2010. CMA, qui elabora els informes oficials, envia actualitzacions periòdiques mentre no emet els informes definitius. Doncs bé, fa uns dies ha enviat als seus abonats una actualització on l'estat espanyol ja és el novè estat amb més probabilitats de fallida. Només és darrera de Grècia, Veneçuela, Irlanda, Argentina, Portugal, Pakistan, Ucraïna i Dubai.
Recentment SI ha fet un video on compara la situació actual de Catalunya amb la de matrix. Hi ha una realitat virtual feta pels mitjans on només és viable continuar dins l'estat espanyol. El secretari general de CiU s’ha abonat declarant que la independència no és possible. Dona dos motius. El primer és que el seu pare viu a la comunitat autònoma d’Aragó. És un argument força consistent si el comparem amb el segon: que Espanya no voldria i això, sembla, ens hauria de fer por.
Vivim en un estat suposadament fort que hem de témer. Aquest estat, en fallida tècnica, és el que ens ha de fer tanta por?. Dels prop de 200 estats que hi ha al món l’espanyol és el nové amb més probabilitats de fer fallida. Sembla més aviat un tigre de paper. El dia 28 podem començar a esquinçar-lo votant ERC, SI o Rcat. L'alternativa és continuar dins un estat en probable fallida. Amb totes les conseqüències que això tindrà a nivell social i econòmic.
Jordi Vàzquez

SI a la Fira Boja del Clot

Una quinzena d'adherits i simpatitzants de SI de Sant Martí han estat presents a la trentena edició de la Fira Boja en motiu de la festa major del Clot-Camp de l'Arpa. Al nostre costat formacions ja presents al parlament com el PSOE, CiU, ERC o ICV. Cal fer notar que aquestes formacions han cobrat, a compte, el 30 % dels que els hi correspondria pels resultats electorals. Fet escandalós i que avui s'ha vist repercutit amb regals a dojo per un públic majoritàriament indiferent a les propostes polítiques. Les úniques formacions extraparlamentàries a la fira éren CAJEI, Reagrupament i SI pagant-s'ho de la seva butxaca.

A més de la carpa informativa i els diferents grups de solidaris que han repartit informació cal destacar que s'han deixat flyers a molts vehicles i s'han posat cartells de SI al Clot i La Verneda. Aprofitem per agraïr als companys i companyes que han fet un esforç molt notable aquests darrers dies. Demà tornem al Clot, concretament a la Plaça de l'Oca.

Demostració de força de SI a Tarragona

Un acte amb unes 800 persones al Palau de Congressos va cloure una jornada memorable de SI a Tarragona. Entre altres els candidats van visitar el mercat acollits amb mostres de notable entusiasme, també es va fer un dinar amb empresaris i finalment l'acte citat. Aquest ha aconseguit trencar l'aïllament electoral a que els partits parlamentaris, amb els seus blocs, estan sotmeten a la resta de forces avui encara no parlamentàries. L'èxit de l'acte va ser recollit en diversos mitjans locals on podeu gaudir de les fotos.

Carpa de SI al Poble Nou

Aquesta nit Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha instal·lat una carpa electoral on s'han repartit centenars d'octavetes anunciant el proper acte que farem al districte. Aquest serà dimecres 17 a la Vila Olímpica. A més s'han repartit fulletons explicatius denunciant l'espoli fiscal. Hem pogut gaudir de la companyia d'un músic amb el que ja vam compartit una estona a les festes del Poble Nou i els crits dun cotxe que ens ha animat a continuar amb la campanya amb un "Viva Espanya". A més, nombrosos ciutadans han descobert que SI és la coalició electoral encapçalada per Joan Laporta. També hem aprofitat epr ser els primers en posar cartells als espais electorals destinats a aquest objectiu a la Rambla del Poble Nou. Demà serem al barri del Clot on es celebren actuacions de bastoners, castellers i la fira boja de les entitats del barri.

Campanya massiva a Vila Olímpica

Ahir per la nit es va encartellar de forma molt notable el barri de la Vila Olímpica. De fet era difícil trobar cap carrer sense presència de la coalició independentista, la única amb presència visible al barri. Els cartells i flyers dedicades a vehicles anunciaven l’acte del proper dimecres 17 a dos quarts de 9 a l’Hotel Icària.

Avui l’acció ha continuat amb una carpa electoral al davant del Centre de la Vila. Una desena d’adherits i simpatitzants ens hem repartit pels diferents carrers de la Vila Olímpica tornant a encartellar-los, deixant octavetes i repartint-ne pel carrer. Així hem arribat al zoo, on hi havia gran concentració de persones amb criatures l’UPF i els carrers adjacents a l’Avinguda Icària. De tot plegat hem estat ben presenta i hem pogut parlar amb força barcelonins i barcelonines molts d’ells absolutament decebuts de les diverses formacions polítiques que s’hi presenten i d’altres preocupats per l’espoli fiscal. I no parem: aquesta tarda serem a la Rambla del poble Nou i demà al Parc del Clot.

El que ens costa un badall: espot electoral de SI a la TV

Sopar d'inici de campanya

El que havia de ser un sopar entre els companys i companyes que estan més implicats en la campanya de SI a Sant Martí s'ha convertit en un debat obert amb prop d'una trentena de persones. El sopar, exquisit, al Foment Martinenc ens ha permés debatre a fons amb adherits, simpatitzants i "saludats". Les cadires han fet curt i la sala ha quedat plena. Després d'una presentació a càrrec de Jordi Sànchez, coordinador del districte, s'ha fet el sopar. Després del llevant de taula s'ha obert un torn de preguntes en el més pur estil assembleari on hem debatut sobre les propostes de regeneració com el model del diputat de districte, purament anglosaxó que proposa SI, la transversalitat amb intervencions de companys que venen des de la tradició llibertària, altres del republicanisme humanista o liberals. Tots plegats, però, ara tenim un objectiu: fer d'aquest un país lliure. El debat ha englobat molts aspectes: radicalitat democràtica, formes de participació, enquestes, experiències anteriors...fins a la una de la matinada. En acabat dues idees: farem la millor campanya electoral que mai s'hagi vist: de moment entre dissabte i dilluns instal·larem fins a quatre carpes pel districte. La segona idea és que cap opció electoral, avui, és capaç de fer un debat obert com el que vam fer anit .Gràcies per venir i, sobretot, gràcies per participar.

Amb Convergència no hi ha independència

Hi havia una vegada un músic. Cap dels instruments que podia tocar, però, el convencien. Va dedicar-se a conrear patates. Ell assegurava que era músic i se’n reia dels pagesos; però no tocava cap instrument. Era músic o pagés?.

Ara apareixen, com bolets, persones que asseguren amb vehemència el seu independentisme. Alhora defensen, amb l’arrogància de qui aposta a cavall guanyador, l’opció de CiU per a les eleccions. Molts d’ells han descobert CiU, casualment, quan les enquestes els hi són favorables. Entre aquest públic fa fortuna la frase “Sense Convergència no hi ha independència”. Frase que és tant certa com dir “Sense un cel vermell no hi ha independència”. La frase és falsa per un motiu clar: si la invertim a “Amb Convergència no hi ha independència” ens trobem amb una frase real. Convergència és el primer partit de Catalunya des de fa 3 dècades, ha tingut majories absolutes i de independència res de res.
Tornant al pagès/músic hi ha molts autonomistes que es diuen independentistes però no els agrada cap “instrument independentista”. Tots tenen pegues: CUP, Rcat, SI, ERC...Llavors opten per conrear patates afirmant que els que es dediquen a la música són uns desorganitzats. Sempre és més fàcil conrear patates que tocar música. Però queda tant bé dir que ets músic!.

CiU deixa en evidència aquests independentistes que veuen en CiU “la” solució i es burlen de la divisió independentista amb la fe del convers. El secretari general de CiU diu que “Catalunya com a nació sobirana no és possible”. Afegeix que CiU té una “ànima hispanista”. El portaveu de CiU al parlament insisteix dient que la independència és una “temeritat (...)que abocaria el país a una nova frustració”. Mas s’ha oposat diverses vegades a la independència. Llavors que queda?. El conill del concert que va aparèixer fa unes setmanes. Però SI i Rcat van demostrar que calia reformar la constitució. Llavors CiU renuncia abans de començar la cursa electoral i ja parla de l’enèssim “pacte fiscal”. Més del mateix dels darrers 30 anys.
CiU té una estratègia de poder ben legítima. El que no és acceptable són els suposats independentistes que volen donar lliçons d’efectivitat als altres independentistes tot recolzant CiU. Quan CiU té el poder el fa servir per qualsevol cosa menys per la independència. Només un exemple: una de les poques capitals que governa la coalició és Tortosa. Un casal independentista ha recollit 2.000 signatures contra el monument franquista més gran que hi ha a Catalunya, el de la batalla de l’Ebre. El govern de CiU va tombar la proposta: encara no “és prioritària”... només han passat 40 anys des de la mort del dictador.
Per tot plegat han sorgit iniciatives com “Un vot independentista a CiU és igual a un vot llençat a la paperera”, la campanya d’Acte de Sobirania o #votaindependencia que demanen el vot per ERC, Rcat o SI.
Ja sabem que CiU guanyarà però, si van tant sobrats per què ho han de fer amb vots independentistes?.
Jordi Vàzquez