Amb Convergència no hi ha independència

Hi havia una vegada un músic. Cap dels instruments que podia tocar, però, el convencien. Va dedicar-se a conrear patates. Ell assegurava que era músic i se’n reia dels pagesos; però no tocava cap instrument. Era músic o pagés?.

Ara apareixen, com bolets, persones que asseguren amb vehemència el seu independentisme. Alhora defensen, amb l’arrogància de qui aposta a cavall guanyador, l’opció de CiU per a les eleccions. Molts d’ells han descobert CiU, casualment, quan les enquestes els hi són favorables. Entre aquest públic fa fortuna la frase “Sense Convergència no hi ha independència”. Frase que és tant certa com dir “Sense un cel vermell no hi ha independència”. La frase és falsa per un motiu clar: si la invertim a “Amb Convergència no hi ha independència” ens trobem amb una frase real. Convergència és el primer partit de Catalunya des de fa 3 dècades, ha tingut majories absolutes i de independència res de res.
Tornant al pagès/músic hi ha molts autonomistes que es diuen independentistes però no els agrada cap “instrument independentista”. Tots tenen pegues: CUP, Rcat, SI, ERC...Llavors opten per conrear patates afirmant que els que es dediquen a la música són uns desorganitzats. Sempre és més fàcil conrear patates que tocar música. Però queda tant bé dir que ets músic!.

CiU deixa en evidència aquests independentistes que veuen en CiU “la” solució i es burlen de la divisió independentista amb la fe del convers. El secretari general de CiU diu que “Catalunya com a nació sobirana no és possible”. Afegeix que CiU té una “ànima hispanista”. El portaveu de CiU al parlament insisteix dient que la independència és una “temeritat (...)que abocaria el país a una nova frustració”. Mas s’ha oposat diverses vegades a la independència. Llavors que queda?. El conill del concert que va aparèixer fa unes setmanes. Però SI i Rcat van demostrar que calia reformar la constitució. Llavors CiU renuncia abans de començar la cursa electoral i ja parla de l’enèssim “pacte fiscal”. Més del mateix dels darrers 30 anys.
CiU té una estratègia de poder ben legítima. El que no és acceptable són els suposats independentistes que volen donar lliçons d’efectivitat als altres independentistes tot recolzant CiU. Quan CiU té el poder el fa servir per qualsevol cosa menys per la independència. Només un exemple: una de les poques capitals que governa la coalició és Tortosa. Un casal independentista ha recollit 2.000 signatures contra el monument franquista més gran que hi ha a Catalunya, el de la batalla de l’Ebre. El govern de CiU va tombar la proposta: encara no “és prioritària”... només han passat 40 anys des de la mort del dictador.
Per tot plegat han sorgit iniciatives com “Un vot independentista a CiU és igual a un vot llençat a la paperera”, la campanya d’Acte de Sobirania o #votaindependencia que demanen el vot per ERC, Rcat o SI.
Ja sabem que CiU guanyarà però, si van tant sobrats per què ho han de fer amb vots independentistes?.
Jordi Vàzquez