Hi ha moltes maneres de mesurar el suport a un moviment social. L'assistència a actes, manifestacions, el nombre d'adherits o el seguiment a internet. En aquest darrer apartat les dades de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) són espectaculars.
La web política més visitada
D’acord amb el rànquing mundial de pàgines web Alexa (www.alexa.com), el web de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) encapçala el rànquing entre els llocs web de les formacions polítiques catalanes. En el llistat mundial SI ocupa el lloc 162.602.
La segueixen ERC que és al 167.586; Reagrupament al 228.057; C’anos al 294.245; CiU al 412.935; PSOE de Catalunya al 420.234; PxC, 969.301, ICV al 1.210.103 i PP al 1.518.141.
El rànquing Alexa va aparèixer a finals dels anys 90 i funciona com un audímetre.
El Facebook amb més seguidors
Aquesta excel·lent visibilitat a la xarxa també es mostra a Facebook. Segons dades facilitades per Facebook analytics, el perfil de SI és el que té, de totes les forces polítiques catalanes, més seguidors, concretament 9.271, molt per damunt del PSOE de Catalunya, amb 5.005; el PPC, amb 4.329; CiU, amb 3.775, ERC, amb 3.527; C’anos, amb 2.397; Reagrupament, amb 1.726 i ICV, amb 857.
El candidat amb més seguidors
D’altra banda, la pàgina del candidat de SI a la presidència de la Generalitat, Joan Laporta, és la que compta amb més seguidors, 17.819, el 26/10/2010 a dia 28 ja són 18.454, xifra que sobrepassa els perfils públics dels altres candidats presidenciables. José Montilla és el segon amb 6.123 persones.
El Twitter més seguit
A la xarxa social Twitter Joan Laporta també encapçala el rànquing amb 6.548 seguidors, una xifra molt superior a la dels altres dos candidats que estan en aquesta xarxa social: Artur Mas, amb 923 seguidors, i el líder de C’anos, Albert Rivera, amb 69.
El món no és només internet però també és internet i aquesta eina serveix per fer arribar una opció democràtica a la ciutadania que se’n veu privada per mitjans fora de línia, donat que de moment no resta sotmès al control total dels poders fàctics. Cal també recordar en aquesta línia la prohibició, no precisament casual, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya d’emetre publicitat de pagament en ràdios i televisions, públiques o privades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada