Quinze motius per donar suport a Solidaritat Catalana per la Independència

1.- L’equip dirigent amb persones d’èxit: el propi Laporta al Barça, López Tena amb les consultes d’Osona i Garrotxa, Arqué i Bertran també amb les consultes o Strubell amb la Comissió de la Dignitat. Un equip de guanyadors enlloc del catalanisme victimista i que tot ho veu impossible.

2.- Solidaritat no ha atacat la resta de l’independentisme i s’ha fet una crida expressa a no fer-ho. No s’ha respost als atacs rebuts d’altres formacions.

3.- El programa és senzill, de fet és un manifest allunyat dels macro-programes, mai complerts, de les formacions clàssiques que ningú llegeix. És transversal ideològicament.

4.- El procés d’elecció de candidats força més democràtic d’allò a que estem acostumats

5.- Joan Laporta, té un ressò mediàtic inqüestionable. Amb ell els boicots informatius a l’independentisme són inviables. A més aporta una capacitat de gestió i ajuda a internacionalitzar el conflicte. Parla clar i s’allunya del críptic polític habitual

6.- El programa polític: aconseguit la independència mitjançant una declaració unilateral del parlament i regenerar la política catalana. Aquesta part del discurs pot ser la pedra de toc en el cas de no obtenir majoria absoluta.

7.- El compromís de treballar de forma comuna amb la resta de forces independentistes dins el parlament.

8.- El compromís d’evitar un nou tripartit i, per tant, de pactar amb el partit unionista més perillós: el PSOE.

9.- La voluntat de no pactar amb ningú que no proclami la independència.

10.- La sorprenent capacitat d’aixecar una formació política en un trimestre, fer eleccions internes i actes multitudinaris a Taradell, Manresa, Figueres, Mollerussa que han arribat a omplir el teatre Bartrina de Reus o la plaça major de Vic. Posteriorment aquesta rauxa no ha disminuït ans al contrari com demostren els recents actes a l’UB amb 400 estudiants, a Salt amb 250 persones, les 400 a St Feliu de Guíxols i també a Badalona a Vilanova amb 300, a Valls amb 500, Granollers amb 700 o els 800 de Manresa.

11.- La voluntat de recollir l’esperit de la manifestació del 10 de juliol enlloc d’oposar-s’hi per un cert purisme. Cal estar amb la gent i no vint passos davant d’ells.

12.- La extraordinària capacitat de captar sectors de CiU i ERC. És en les seves bases on es troben la majoria d’independentistes i Solidaritat ha sabut pescar a les dues bandes sense problema. I fins i tot d’altres formacions.

13.- La campanya brutal contra la figura de Joan Laporta acusant-lo de fer excessiva despesa tot i reconèixer que no va agafar ni un € del club. Una campanya orquestrada pels grans poders que avui s’enriqueixen de la dependència de Catalunya.

14.- Una política clara de prioritzar la independència de Catalunya sense oblidar la resta dels Països Catalans. Sense caure en la indiferència o la implantació; és el que Llorenç Planes ha definit com un "camí nou". En aquesta línia s'inscriuen els acords amb Unitat Catalana i el PSAN.

15.- La capacitat d'arribar a acord amb altres formacions creant una coalició plural ambel PSAN, el PRC, Els Verds-Alternativa Verda, Democràcia Catalana i gent del CCSI i d’Estat Català que han impulsat Catalunya Nació Independent.

I, sí, seria interessant veure López Tena, com va passar al debat de l'UPF, plantant cara dialècticament als portaveus de PP, C's i PSOE. I sentir, al menys una vegada, el significat de la paraula dignitat.

Jordi Vàzquez