Reflexions sobre les conseqüències del català no preferent

El 27 de juliol vaig imaginar alguna de les coses que podien passar (tractes amb l’administració, professors d’universitat explicant en castellà, res de cinema en català, bilingüisme als ajuntaments, rètols públics bilingües, etc) sobre el català NO PREFERENT a l’Estatut retallat.
Com veieu el que vaig preveure és menys del que està passant (la realitat sempre supera la ficció), el TSJC ple de por, el PP exigint que els Reglaments de TOTS els ajuntaments no puguin portar el mot PREFERENT, el Cañas amenaçant a impugnar-ho tot, i el que vindrà!.
Avui Jordi Pujol a Catalunya Ràdio ha dit que aquest Estatut no ens fa anar endavant ni ens deixa igual (com l’acudit de Lourdes) sinó que ens fa anar endarrere. Diu que ara després de la sentència del TC el poder central pot inclús entrar “a saco” en les transferències exclusives. També ha dit que ja no s’atreveix a dir que l’independentisme no és la solució!!!.
Reflexions del 27 de juliol
Unes reflexions sobre les conseqüències del català NO PREFERENT.
El TC ha decidit eliminar en l’Estatut la condició de NO PREFERENT de la llengua catalana.
Sembla que no tingui importància! No arriba al 5%...
Vegem si en té:
· Des d’ara endavant quan t’adrecis en català a un que no et vulgui entendre, cambrers, notaris, grisos, empleats de ferrocarrils, metges, guàrdia civil, empleats de l’Administració espanyola o catalana, no podràs fer altra cosa que fotre’t ja que ells estaran emparats pel merda-estatut que ha quedat
· Quan vulguis explicar-li a un nou vingut de parla no catalana que li cal aprendre el català per relacionar-se a Catalunya pot dir-te que no cal i que no serveix de res, ja que no té cap obligació de saber-lo segons el merda-estatut que ha quedat
· Quan un mestre o professor d’universitat expliqui la lliçó en castellà als seus alumnes, no tindràs arguments legals per fer-li canviar al català
tots els diputats del Parlament de Catalunya pertanyents a C’s, el PP, o a la Rosa Diez, etc parlin en castellà al Parlament t’hauràs de fotre
· Quan facis una llei per tal que les Majors del cinema doblin al català et diran que no hi tenen cap obligació ja que el català és NO PREFERENT
· Quan als ajuntaments hi arribin mocions per fer que calgui posar calle-carrer o avenida-avinguda o plaça-plaza o pasaje-passatge ja que els catalans no tenen la obligació d’entendre el català s’haurà de canviar la senyalització de tot arreu (ja s’encarregaran els C's de presentar i defensar les nocions)
· Quan el departament d’Obres Públiques de la Generalitat vulgui posar el rètols de les carreteres en bilingüe l’estat li dirà que no gasti els diners en mandangues identitàries i que els posi només en ejpañol
Amb aquest petit detall del NO PREFERENT es continua el genocidi cultural que fa segles que dura. Cada cop més intensament!
Joan A. Forès