Sóc el que es diu una persona normal i corrent. Vaig treballar duran 18 anys en departaments comercials, quan amb poc mes de 30 anys ja era vell per seguir fent el que sabia, vaig fer de pilot/provador de cotxes per a una marca automobilística i des de fa 10 anys em moc en el mon audiovisual com a actor entre d’altres coses. En el mon “associatiu” en realitat sempre m’he mogut (des-dels 17 anys) en la política com militant/activista de base. Vaig participar en la fundació de les JNC i desprès d’un temps d’inactivitat vaig militar a ERC (1992-1997) on vaig ser Conseller de Districte de Comerç de Sant Martí, vaig participar en la creació del Partit per la Independència, partit al que vaig representar igualment en el Consell de Districte amb les mateixes funcions. Un cop dissolt vaig passar-me a la “inactivitat” fins la aparició de DCat i SCI
2. Què et va decidir a fer-te adherit/associat a SCI?
Que planteja “agafar” la independència en lloc de anar a pidolar-la a Madrid, que crec que Laporta exercirà un lideratge fort i atractiu i que proposa un funcionament intern plenament democràtic i participatiu.
3. Què és el que mes t'il·lusiona de SCI?
La possibilitat de que qualsevol de nosaltres pot participar activament a qualsevol nivell en la activitat política, amb la única limitació de haver-nos de presentar a demanar el suport de la resta de companys.
4. Com veus el futur en relació amb el país?
Incert. Com es pronunciaran a la hora de la veritat aquells centenars i centenars de milers de catalans que cridaven independència es un misteri per tothom (els elements d’anàlisi “històrics” avui per avui no tenen valor ni vigència) que un cop resolt la nit del 28N marcarà o be un abans i un desprès d’aquestes eleccions, o be serà una decepció col·lectiva que tindrem que superar amb molt de coratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada