Comença la recta final (plena d’obstacles)

D’aquí a un mes estarem al “dia després” de les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta està sent, al menys per a mi, una de les campanyes electorals perceptivament més llargues de totes les que he viscut, i n’he viscut un bon grapat, per què, no solament estem dins de les “campanyes electorals permanents” en que s’ha instal•lat la política catalana i espanyola, si no per què, en tot just quatre mesos per primer cop en aquesta democràcia a la “hispànica”, haurem estat capaços de crear un partit, estructurar-lo territorialment i convertir-lo en el centre de la campanya electoral dels altres partits. A més de participar de forma competent en unes eleccions, haurem estat capaços de situar-nos per davant de partits “històrics” en militància, en presència en la xarxa virtual i qui sap, tal vegada en vots.


El 29N estarem sens dubte de cap mena celebrant els resultats –siguin els que siguin- per què, no ho dubteu, tot el que sigui obtenir 3 diputats o més serà tot un èxit. Obtenir grup parlamentari propi seria aconseguir quelcom que CAP partit ha aconseguit en els darrers 35 anys venint del extra parlamentarisme. A partir dels 6 escons serà tota una “salvatjada democràtica” que a la resta de partits els costarà molt i molt de pair.
Per tant durant aquests 30 dies que tenim per endavant cal que hi posem tot l’esforç que puguem, no podem defallir ni durant un segon per moltes dificultats que ens trobem pel camí. Veureu que tot el –dolent- que hem viscut fins ara serà “pecata minuta” al costat del que ens caurà en els 15 dies de precampanya restants i en els 15 dies estrictes de campanya. Ens difamaran, ens assetjaran, ens boicotejaran a les xarxes socials i si poden ens criminalitzaran i per sobre de tot cada dia més jugaran la carta de la por. Res de tot això ens ha d’espantar, ans al contrari ens ha d'esperonar, motivar encara més per que tot això voldrà dir que estem fent be les coses, car si tot i la apagada informativa radio/televisiva segueixen intentant silenciar-nos vol dir que la camisa no els toca la pell, que totes les previsions de vot ens donen uns bons resultats (com a mínim) i que per tant ens han de llençar tota la artilleria passada per mirar de desanimar als ciutadans de votar la nostra opció política.
Endavant, doncs amb força i coratge. Ens veiem tots al 1er Torneig de Futbol Sala per la Independència (07/11 CEM Vila Olímpica)!!.
Xavier Soler