L’Avui en l’Editorial del diumenge ens alerta sobre la pressió a què ens té permanentment sotmesos Espanya. L’argument no és nou. Tal com ja està repetidament escrit en aquest Bloc el poder abans de començar et fot dues hòsties i mentre estàs llepant-te la ferida te’n fot dues més i continua fins que tinguis tot el teu temps, el dels teus assessors i el del Parlament de Catalunya, ocupats a resoldre les dues primeres i per tant deixes de treballar amb el que és realment important, i estàs distret i et poden anar atacant amb traïdoria tantes vegades com vulguin. En el cas actual el govern català fa mans i mànigues per esquivar les andanades del govern central. Que si 1700 milions d’euros del Fons de Competitivitat que el govern espanyol no té ni pressupostat, que no està previst de pagar el 2011 sinó el 2013, que si ens deixen endeutar més o no, que si ara volem que retalleu fins al 12% o el 15% el pressupost, que si a les caixes hi fotrem un fons de reserva del 10% o més per al final poder-nos-les quedar amb tranquil·litat. Aquestes accions, perfectament coordinades i seqüenciades del govern espanyol fa que el governant català vegi només els arbres i no vegi el bosc. I esperem que algun dia sí que veurà el bosc i se n’adonarà del que és realment important.
Cap a començament dels 60 a l’Escola d’Enginyers de Barcelona on jo estudiava hi havia un professor a qui havíem donat el mal nom de “biquini” perquè ho ensenyava tot excepte el que era realment interessant! I en la política catalana actual passa el mateix. El que és important (o interessant) i que no se sap veure és que cal fugir d’Espanya. Ja n’hi ha prou de lleialtat institucional. Ja n’hi ha prou de subsidiar l’Espanya profunda. Ja n’hi ha prou de constitució. Ja n’hi ha prou d’abocar diners al Fons pel subsidi dels PER d’Andalusia. No hem de jugar més el joc dels altres. Agur!
Joan A. Forès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada