Solidaritat Catalana Sant Martí

Concentració de suport a Som Ràdio

2011-03-27T11:03:00.018+02:00

Nodrida presència de Solidaritat de Sant Martí a la concentració del 26 de març en la que es va reivindicar la continuïtat de l’emissora independentista Som Ràdio. Hi van participar unes 120 persones. La concentració, que es va allargar prop de tres hores va comptar amb la presencia del coordinador de Barcelona de SI, així com els de Sants, Eixample i Sant Martí. Del nostre districte s’hi van apropar una quinzena de persones algunes d’elles procedents de Nou Barris on havien col·laborat amb la jornada de Barcelona Decideix. També hi era la periodista Patrícia Gabancho. Al final de l’acte es va llegar un petit text denunciant les pressions del PSOE contra l’emissora.

Reunió ordinària 21 de març

2011-03-22T09:30:00.001+01:00

Celebrada la primera tertúlia independentista a la Vila Olímpica

2011-03-15T09:09:00.002+01:00

Dilluns 14 de març va celebrar-se la primera tertúlia independentista, oberta, al districte de Sant Martí. El primer barri on s'ha impulsat aquesta iniciativa ha estat la Vila Olímpica. La previsió és fer altres tertúlies a la resta de barris del districte. La pluja persistent i el fred van provocar que diverses persones s’excusessin. Finalment fou una dotzena de persones les que es van trobar al Bar del Poliesportiu de la Vila Olímpica per debatre obertament la situació de l’independentisme en general i de Solidaritat en particular. Els punts de vista, afortunadament, foren prou diversos per enriquir el debat. El contrari hagués estat una cacofonia. Malgrat això es van arribar a conclusions prou concretes que es va decidir traslladar a la propera assemblea de Sant Martí.

Fotos de la reunió del 3 de març

2011-03-05T12:15:00.000+01:00

Comiat del blog

2011-02-22T08:40:00.001+01:00

Amb aquesta nota fineix el blog de SI de Sant Martí. Els més de 100 articles en mig any i les 4.000 visites donen testimoni de què ha estat una eina útil per a comunicar-se amb els i les que s'han interessat per aquest projecte.

Ara SI entra en una nova etapa on caldrà un funcionament més homogeni. Els darrers mesos han estat una experiència fascinant d'endegar un projecte polític en poc temps i dur-lo al parlament. Molts de vosaltres hi heu aportat minuts, hores o dies i per això el nostre agraïment. La nova etapa no tindrà, possiblement, l'eufòria de l'enamorament sobtat però, potser tingui la solidesa de l'amor constant. Esperem-ho. Dels éssers humans es pot esperar el millor i el pitjor.
Per a continuar seguint-nos podreu fer-ho a: http://www.solidaritatmunicipal.cat/santmarti
Donat que el nou blog té limitacions tècniques el que llegiu ara continuarà a alguns efectes com ara penjar fotos d'events.
Gràcies.

Celebrat el 1er congrés comarcal de SI Sant Martí

2011-02-20T08:16:00.019+01:00

Dijous 17 de febrer es va celebrar al Poblenou amb la participació de 21 adherits i adherides. La única llista que es presentava, 'Per Sant Martí, SI' fou escollida amb el 95 % dels vots. Podeu consultar la primera executiva en el que serà nou blog de Sant Martí. Hi va participar el coordinador de Barcelona, Roger Sanmillán.
També podeu consultar el programa de l'executiva. Aquesta va remarcar que no es volia un òrgan jeràrquic sinó que executés el que decidís el conjunt d'adherits. En aquest sentit no es pretenia la delegació de la militància sinó facilitar-li la feina.

Gràcies, Raül Agné

2011-02-17T14:06:00.000+01:00

En Raül Agné, com al final de cada partit, dóna la roda de premsa. Es troba a Osca. Després de contestar alguna pregunta en castellà, un periodista de TV3 li formula una en català. Quan l'entrenador nascut a Mequinensa respon, evidentment, en català, determinats periodistes presents a la sala es queixen. Tot i que els diu que un cop contestada en català la traduirà, les protestes continuen. Emprenyat i fart d'aquesta actitud tan intolerant, després de queixar-se que si arriba a ser en una altra llengua segur que no hi hagués hagut cap problema, abandona la rosa de premsa. En aquest enllaç podeu veure la seqüència. Aquest gest de dignitat ja ha estat criticat i manipulat per la premsa espanyola. Els rotatius editats a Madrid asseguren que l'entrenador va negar-se a respondre en castellà i que per això va marxar. Això és mentida. El Raül Agné sempre ha respost totes els preguntes que se li han fet en castellà. És més: en aquella roda de premsa ja n'havia respost anteriorment en aquesta llengua. Va marxar perquè se li va negar el dret a expressar-se en català. Un cop més, els mitjans espanyols atiant l'odi contra tota expressió catalana.

Però aquest no ha estat l'únic incident que ha succeit aquest cap de setmana. L'entrenador de bàsquet Manel Comas (actualment comentarista a Teledeporte) ha estat atacat per un grup d'aficionats de Real Madrid, que li han arribat a llençar objectes de vidre a crits de "catalanista" i "antimadridista". Un nou acte espanyolista violent que serà obviat pels mateixos mitjans que han mentit sobre l'actuació del Raül Agné. Aquesta és la seva forma d'actuar. Es mouen per l'odi que senten cap a tot allò que fa referència a Catalunya i el català. Es salten tots els principis i drets per a carregar contra nosaltres. El més trist: que encara hi haurà gent a la pròpia Catalunya que només mira aquestes cadenes que s'ho creuran. D'aquí treuen els vots PP, C's i companyia.
Albert Baile i Rey

Un adherit de SI Sant Martí candidat a la secretaria d'estudis i programes

2011-02-16T22:41:00.001+01:00

Al congrés de Solidaritat per la Independència del dia 20 de febrer, a Manresa, es presenta un adherit de Sant Martí. Opta a la secretaria nacional d'estudis i programes. Hem cregut oportú aclarir quins són els seus motius. També trobareu l'enllaç al seu blog.

No sé, quina hora era, ni quina dia de la setmana...

Sols sé que vaig veure en un “instant etern”, una IDEA que passava solemne davant els meus ulls, traspassant les fronteres del desencís ja vist.
De rere la pantalla vingué el MISSATGE: SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA.
Un esperit vingut de més enllà els temps actuals, un missatge d’esperança vingut del conjunt de la Societat civil Catalana que emergia en la figura de tres Prohoms.
Encoratjant-nos a reviure els èxits i orgull d’una Nació, constantment maltractada per un Imperi colonial, ells ens convidarem al viatge...
A partir d’aquell moment, una munió d’il.lusions va començar a fluir i portar-nos a tots, en un temps rècord a pujar a la nau de la Llibertat.
Ho he de confessar...
M’agrada la metàfora i la literatura.
M’agrada el sentit espiritual del Moviment que hem iniciat.
Sóc de Sant Martí des de l’any 2002, tot i que la meva àvia materna (Teresa Pons Nogués), era filla del Poble Nou de tota la vida.
Per això potser, vaig retornar-hi (vingut de Reus) a on enllà partí amb el meu avi...
Quan vaig cercar establir-me a BCN, no vaig dubtar ni un minut en que Sant Martí havia de ser casa meva.
M’agrada el caliu del barri i la seva gent, juntament amb la proximitat al Mar Mediterrani.
Treballo fora de BCN i cada dia entro i surto de la Ciutat.
Recordo moments molt agradables de tot el periple de 7 mesos que portem com a formació, moviment, partit, conjunt de persones, o com li volguem dir....

El que veritablement importa és que som Gent responsable, motivada i amb una intuïció:
AIXÒ HO PODEM CANVIAR !!
Jo dic que SI, que podem fer-ho, que sols ens cal fer el que estem fent fins ara...
Però sobretot, el comunicar-nos més i millor, compartir experiències, entendre que som una germanor de CATALANES i CATALANS que anem directes a la Llibertat i l’INDEPENDÈNCIA.
I per això fa falta que cadascun de nosaltres, deixi enrere tot tipus de recança i enfrontament i segueixi un Objectiu comú.
Per això fa falta que donem unes hores de la nostra vida a una causa comuna.
Que ens sentim útils dels nostres esforços vers la col.lectivitat i puguem redundar en una vida millor per al nostre entorn, alhora de sentir-nos plens d’orgull.
A Sant Martí heu de cohesionar aquest sentiment i fer-lo florir dins vostre.
Recuperar tota la gent que vol treballar i il.lusionar-se amb SI.
No deixar perdre el talent que hi ha a cada racó, pel sols fet dels personalismes...
Recordo com vaig gaudir en esmenar el manifest Electoral, amb aportacions que em sortien de l’anima...
Recordo com vàrem vibrar el 28N, quan vam passar d’ un a dos a tres, a QUATRE Diputats.
Recordo com ens van encarregar formar “Estructures” –Teixit territorial de Partit-.
Recordo com una hora, un dia, un instant.... vaig decidir-me a presentar Candidatura.
I ara que penso...
Ho vaig fer, perquè sé que no estic sol, i jo sols represento una part de la Societat que vol lliurar-se d’una Espanya opressora i néixer com una Catalunya renovada i regenerada.
La Suïssa del Sud d’Europa.
Tot és possible.
Ho farem junts.
Moltes gràcies i moltes salutacions a tot Sant Martí.
Josep Maria Mas

Presentació del llibre “El moviment veïnal durant el tardo franquisme i la transició”

2011-02-16T15:03:00.002+01:00

Carme Molinero i Pere Ysàs (coords.)

Lloc: Local AV Clot-Camp de l’Arpa (Sibèlius, 3)
Data: dimecres 16 de febrer a les 19:30 hores
Organitza: Associació de Veïns i Veïnes Clot-Camp de l’Arpa
El moviment veïnal va constituir, durant els darrers anys del franquisme i al llarg de la transició, un dels àmbits més rellevants de mobilització de sectors amplis de població a les ciutats de Catalunya. Per aquesta mateixa raó, va tenir un protagonisme central en el desgast de la dictadura a escala local i en la transformació i la dignificació de l´espai urbà.

El present estudi reconstrueix i analitza la trajectòria d´aquest moviment des dels seus orígens més llunyans fins a la darreria dels anys setanta. L´obra és fruit d´una recerca col.lectiva, promoguda per la Confederació d´Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i duta a terme per investigadors del Centre d´Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB) en el marc d´aquesta institució de recerca.

Reunió amb Barcelona Decideix

2011-02-15T12:38:00.000+01:00

Ahir dia 14 de Febrer va tenir lloc a la seu Central de Solidaritat Catalana per la Independència (Plaça Catalunya 9) una reunió dels 9 responsables de Relacions Externes de tots els districtes de Barcelona i de la responsable Nacional, l’Anna Arqué, amb dos membres de Barcelona Decideix, on se’ns va explicar la mecànica del procediment de vot anticipat de la consulta sobre la independència que, a Barcelona, tindrà lloc el pròxim 10 d’Abril.

Solidaritat Catalana, com a moviment que aspira a la independència nacional, vol oferir el màxim suport a la iniciativa de Barcelona Decideix, per la qual cosa ha ofert la possibilitat de que, des de dins de SI, puguem donar a tots els adherits i simpatitzants la informació que permeti que, aquell qui vulgui, pugui col·laborar de la manera que més li convingui en la iniciativa.
Pròximament us informarem de quina manera procedirem a donar-vos tota la informació al respecte.
Xavier Cortès

El govern espanyol no ens deixa aixecar el cap

2011-02-15T08:05:00.000+01:00

L’Avui en l’Editorial del diumenge ens alerta sobre la pressió a què ens té permanentment sotmesos Espanya. L’argument no és nou. Tal com ja està repetidament escrit en aquest Bloc el poder abans de començar et fot dues hòsties i mentre estàs llepant-te la ferida te’n fot dues més i continua fins que tinguis tot el teu temps, el dels teus assessors i el del Parlament de Catalunya, ocupats a resoldre les dues primeres i per tant deixes de treballar amb el que és realment important, i estàs distret i et poden anar atacant amb traïdoria tantes vegades com vulguin. En el cas actual el govern català fa mans i mànigues per esquivar les andanades del govern central. Que si 1700 milions d’euros del Fons de Competitivitat que el govern espanyol no té ni pressupostat, que no està previst de pagar el 2011 sinó el 2013, que si ens deixen endeutar més o no, que si ara volem que retalleu fins al 12% o el 15% el pressupost, que si a les caixes hi fotrem un fons de reserva del 10% o més per al final poder-nos-les quedar amb tranquil·litat. Aquestes accions, perfectament coordinades i seqüenciades del govern espanyol fa que el governant català vegi només els arbres i no vegi el bosc. I esperem que algun dia sí que veurà el bosc i se n’adonarà del que és realment important.

Cap a començament dels 60 a l’Escola d’Enginyers de Barcelona on jo estudiava hi havia un professor a qui havíem donat el mal nom de “biquini” perquè ho ensenyava tot excepte el que era realment interessant! I en la política catalana actual passa el mateix. El que és important (o interessant) i que no se sap veure és que cal fugir d’Espanya. Ja n’hi ha prou de lleialtat institucional. Ja n’hi ha prou de subsidiar l’Espanya profunda. Ja n’hi ha prou de constitució. Ja n’hi ha prou d’abocar diners al Fons pel subsidi dels PER d’Andalusia. No hem de jugar més el joc dels altres. Agur!
Joan A. Forès

Adherits de SI de St Martí condueixen el programa ˜Visitants nocturns' de Som Ràdio

2011-02-13T07:13:00.008+01:00

Adherits de Solidaritat de Sant Martí condueixen el programa ˜Visitants nocturns' de Som Ràdio.

Es tracta d'en Xavier Soler i de Jordi Riba. Aprofitem per entrevistar el primer sobre aquesta experiència:

-        Des de quan et vas començar a interessar per la ufologia?.
      El cert es que em vaig començar a interessar per la ufologia i les para ciències en general quan tenia 13 anys, es a dir, estem parlant de fa 37 anys, tota una eternitat, vaig tenir la sort o la dissort de coincidir en el temps en la gran onada d'OVNIs dels 70s i 80s. Vaig devorar tots els llibres mes o menys seriosos que parlaven d'aquests temes, des de la ufologia, la parapsicologia, el triangle de les Bermudes o la Illa de Pasqua. De fet encara els conservo, i són una gran font d'informació...
-        Suposa molta feina preparar un programa d'aquest tipus?.
Per a mi força, per que és el primer cop a la meva vida que m'enfronto a un micròfon sense el que per a mi ha estat una companya indispensable: una càmera. A això cal afegir que som un mini grup de persones els que fem el programa, per tant la preparació, estructura i documentació es la meva responsabilitat com a director. Per sort no estic sol, hi ha gent que val per tot un equip de documentació....
-        Quantes persones i treballeu?. Com va sorgir la idea?.
Som dues persones en la preparació: En Jordi Riba i jo. Ell s'encarrega bàsicament de trobar contactes, convidats i de quasi bé tot te a veure amb el que podríem anomenar "relacions exteriors" i ho fa millor que ningú. En la emissió comptem amb un tècnic de so que afortunadament te molta paciència, per que amb la histèria de fer el primer programa el podríem haver tornat boig del tot. Com se'ns va ocórrer la idea?, si us dic la veritat us pensareu que m'he begut l'enteniment, però si us diré que en Jordi i jo se'ns va ocórrer la idea en paral·lel sense haver-ho comentat ho vam comentar un dia com per casualitat i gracies a les habilitats del Jordi, aquí ens teniu, parlant de platerets voladors a les ones de Som Radio. Ah! i no voldria oblidar que quan vàrem comentar aquesta possibilitat amb Som Radio, ens van dir que ja havien pensat que els calia un programa d'aquest tipus. Casualitat o causalitat?. En ufologia si hi ha alguna cosa en la que no creiem en absolut, és en les casualitats. per tant...
-        D'on aconseguiu les fonts d'informació?.
Pel que fa a la secció de "actualitat OVNI", doncs d'aquí i d'allà, però he de reconèixer que avui per avui la xarxa ofereix possibilitats infinites en tots els aspectes referents a la documentació per fer el programa, des de You Tube fins a webs especialitzades als USA, Centre América , França... en fi un es pot informar a qualsevol lloc del món sense moure's de la cadira del despatx. Es allò que diuen fer d'ufòleg de saló, una cosa molt lletja per un ufòleg, afortunadament nosaltres no volem presentar-nos com el que no som, no som ufòlegs, som aficionats que mirem de recollir informació per a altres aficionats, opinant el mínim possible, per que cada oient pugui arribar a les seves conclusions i que aquestes estiguin tant poc contaminades com sigui possible. La secció "tema del dia", ja he comentat que tinc una font bibliogràfica molt amplia, amb la oportuna actualització que pot fer-se a la xarxa... ja ho tenim quasi tot, després ja depenem de que els convidats s'esplanin a gust a l'hora de parlar dels seus temes, de fet, aquesta es la secció de mes durada per que entenem que els nostres oients prefereixen sentir a experts investigadors que estan al peu del canó cada dia millor que escoltar-nos a nosaltres...
-        Hi ha hagut ufòlegs importants al Països Catalans?. Què en penses, per exemple, dels treballs d'Andreas Faber Kaiser?.
Els hi han hagut, el hi han i espero que els hi hagin en el futur. Cal dir que uns dels precursors de l'estudi dels OVNIS de forma seriosa i no com un espectacle al Estat espanyol va ésser un català: Antoni Ribera, un home molt intel·ligent, afable i accessible com pocs i al que el mon de la ciència en general i les para ciències en particular penso que li deuen un reconeixement just. Avui per avui als Països Catalans crec que hi ha bon nivell, tot i que el problema pot ser és aquest caràcter nostre tant poc donat a fer espectacle de les coses, ens perjudica a l'hora del "reconeixement públic i mediàtic" i per altra banda els mitjans de comunicació que segueixen pensant que això son coses "poc serioses i adients" com per donar-los espai, mentre a USA i al Regne Unit persones del nivell de Larry King inverteixen minuts i minuts a parlar d'aquests temes. Andreas Faber Kaiser està, per a mi, al mateix nivell que he comentat pel que fa a Antoni Ribera, un investigador esplandit que mai es donava per vençut. Desgraciadament aquesta tossuderia en la investigació dels assumptes tèrbols dels Estats i el cas del l'oli de colza es van barrejar en una mort prematura envoltada de misteri. Tal com va viure va morir, investigant i rodejats de misteris.

-        Com es fa per triar entre la palla i el gra en el món de la ufologia?.
Doncs intentant trobar les fonts de les noticies, i a ser possible mirar de trobar mes d'una font que parli del mateix i aquestes no estiguin "connectades" o "relacionades" entre elles. Normalment els "invents" al final tenen una procedència única i molt poc fiable, creen la noticia i increïblement en pocs dies pots trobar mil reproduccions en webs i blocs de totes les parts del món (com el cas de les tres naus gegants que s'acosten a la terra o la del investigador Egipci que va afirmar que sense dubte les piràmides eren fetes amb tecnologia extraterrestre i que dins de la de Gizet amb tota seguretat encara hi ha una nau). Si amb la cerca de fonts un no s'en surt ha de començar a dubtar i automàticament intentar autenticar els noms que hi surten i llavors les sorpreses són del tot increïbles, més para psicològiques que un poltergeist.
-        Quins estats creus que son més avançats en aquestes temàtiques?.
M'agrada que em facis aquesta pregunta per que per contestar-la caldria tot un bloc, de fet n'hi han blocs especialitzats en intentar donar una resposta, i això a tot el món. Per què?, Per que tot depèn d'una pregunta bàsica: Què saben els governs del món i que ens oculten?. Ja existeix contacte des de fa anys entre alienígenes i els governs del món?. Es contesti el que es contesti, els candidats a podi seien per aquest ordre: USA, Federació Russa i República Popular de la Xina.
-        Hi ha independentistes en el camp de la ufologia?.
Com a totes les feines, suposo, pel que fa a la ufologia, si mes no hi estem el Jordi, jo i Som Radio... ;-)
-        Existeix cap entitat a les para ciències d'àmbit català?. Si es així es reconeguda a nivell internacional?.
Si parlem d'oficials no, no hi han, si parlem de les altres, jo diria que la que arrossega mes prestigi es el Centro de Estudios Interplanetarios (CEI) fundada i durant molt de temps dirigida per Antoni Ribera. El CEI si mes no en vida de Ribera tenia gran reconeixement tant al Estat com fora d'aquest, però com ja us podeu imaginar igual que passa en tots els camps els investigadors tant a nivell individual com a nivell d'associacions o centres d'investigació i estudi, sempre son considerats "espanyols", i si això hi afegim la desconfiança que existeix vers el organismes oficials generalment obstruccionistes. Ningú té gaire interès en identificar-se com a pertanyent a cap estat de forma especial i el tema nacionalitats no és allò al que es dona mes importància. Amb això vull dir que la repercussió i reconeixement de la nostra nació en aquests afers no és ni de bon tros la que tindria que ser.
-        Penseu tractar altres temàtiques de les para ciències, a part dels OVNIs?.
La nostra intenció es centrar-nos en el tema OVNI, mes que res per una qüestió comercial i estratègica. Segurament som l'únic programa monogràfic OVNI que es fa Catalunya (no se a la resta dels Països Catalans), la resta estan dedicats al "misteri" i la ufologia a dures penes ocupa quatre o cinc minuts de programa. Per altra banda el tema OVNI te moltes connotacions laterals que porten a temes que no són exactament els platerets voladors, i també els tractarem conforme vagin sorgint-nos pel camí. Per sort historia i histories no en falten, i a mida que passin els pròxims mesos cada cop hi hauran més i possiblement més impactants...
-        Com podem seguir el programa?.
Pel sistema clàssic (receptor de radio) FM 94.2 a Barcelona i 94.4 al Baix Llobregat. Peró també existeix la opció ordinador (es pot escoltar arreu del mon..) des del web de Som Radio, de fet per a nosaltres molt millor, per que aixi podem saber quanta gent ens escolta en cada programa i ens ajudarà a saber si agradem o no. També podeu informar-vos del programa al bloc: http://somvisitantsnocturns.blogspot.com/. Finalment es poden trobar els podcasts (per baixar o escoltar) del programa a: http://visitantsnocturns.ivoox.com/.

1er. congrés nacional de SI, a Manresa, el 20.02.2011

2011-02-12T19:44:00.000+01:00

Diumenge 20 de febrer se celebrarà el 1er. Congrés nacional de SOLIDARITAT PER LA INDEPENDÈNCIA, partit que sosté jurídicament la marca electoral Solidaritat Catalana per la Independència.
Tindrà lloc a partir de les 8:00 hores, al PALAU FIRAL DE MANRESA, Polígon Industrial Els Dolors, s/n, 08240, Manresa. La quota d’inscripció al Congrés Nacional és de 5 euros. Les acreditacions començaran a les 8 del matí. S'hi debatran els estatuts, els congressos territorials, s'escollirà l'executiva nacional incloent-hi la presidència i la secretaria general i la trimestralització de les quotes, entre d'altres.

SI compleix: presentació al Parlament de la Llei de Consultes populars per via no de referèndum

2011-02-11T08:30:00.000+01:00

SI continua complint els compromisos electorals amb els ciutadans i ciutadanes del nostre país. El 10 de febrer de 2011 s'ha presentat al Parlament de Catalunya la Proposició de Llei de Consultes populars per via no de referèndum.

Aquesta llei té per objectiu regular futures consultes organitzades pel Govern de Catalunya sense necessitat de demanar permís al Govern espanyol. La seva aprovació és necessària després que la Sentència del TC contra l'Estatut anul·lès la competència de Catalunya per a convocar Referèndums. Ara bé, la mateixa sentència del TC sobre l’Estatut ha deixat incòlume la competència de la Generalitat de Catalunya sobre totes les altres formes de Consultes Populars que no siguin referendàries.
La llei consta de tres apartats: un primer d'antecedents (la Sentència del TC, la consulta sobre la Diagonal, etc), una exposició de motius i un breu articulat que regularia les consultes per part dels poders públics per a conèixer l’opinió de la ciutadania en relació a les qüestions d’especial transcendència.
Cal constatar que el text de la Proposició de Llei presentada és el mateix que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que el mes de juliol passat centenars de ciutadans promotors, encapçalats per Alfons López Tena i Uriel Bertran, van presentar al Parlament. Aleshores, la Mesa del Parlament (integrada per CiU, PSC, ERC, PP i ICV) va rebutjar per unanimitat la seva admissió a tràmit. Uns mesos més tard, gràcies a la formació de SI i els més de 100.000 vots, el poble de Catalunya possibilita que aquesta proposta torni al Parlament de Catalunya, aquest cop mitjançant un Grup Parlamentari i per tant impossibilitant que la Mesa aquest cop no l'admeti a tràmit.

Neix la Fundació Catalunya Estat

2011-02-10T12:11:00.005+01:00

El passat 4 de febrer la notícia més interessant no era d’esports encara que TV3 hagi engegat un canal d’esports non-stop o que el Juanca hagi nomenat Marquès a Vicente del Bosque. La notícia més interessant és la presentació de la Fundació Catalunya Estat, que prové de l’escissió del CCN del qual hem parlat molt en les meves Reflexions. I no és només això sinó que a partir de l’esperit del CCN la Fundació amplia els objectius i proposa un fons de finançament per empreses catalanes que pot moure quantitats de fins a cent milions d’euros. Se suposa que aquesta fundació actualitzarà el llibre escrit pels autors Jaume Vallcorba (President del Patronat de la Fundació Catalunya Estat) i Joan Canadell que va editar el CCN i que ha tingut una molt bona acollida en els cercles de negocis i independentistes catalans.
Joan A. Forès

Neix la Fundació Catalunya Estat per servir l'independentisme des del món de l'empresa
Convèncer per vèncer. Aquesta és la filosofia amb què neix la Fundació Catalunya Estat, una entitat independentista que es va presentar ahir i que vol estendre els beneficis de la independència. Alguns dels seus integrants provenen del Cercle Català de Negocis (CCN), que abans de les eleccions va viure una greu crisi interna després que l'entitat es dividís entre simpatitzants de Reagrupament i Solidaritat.
Catalunya Estat vol arrossegar el màxim d'empresaris que creuen en un país independent i també es presenta amb un reclam llaminer sota el braç: un fons de finançament per a empreses catalanes que pot moure quantitats de fins a cent milions d'euros. Un grup d'apoderats estrangers hi han invertit perquè creuen en les potencialitats de Catalunya i la fundació actuarà de mitjancera per cedir els diners. Parlant clar i català, serà una fórmula semblant a la de les entitats financeres.“En un moment en què els bancs han tancat l'aixeta del crèdit, nosaltres podrem oferir aquest servei”, explicava ahirel president del patronat, Jaume Vallcorba, exdirigent del CCN. Les plusvàlues que generin els diners seran per als inversors i una part també servirà per sufragar les despeses de Catalunya Estat per fer campanyes sobiranistes. El repte és gran, tot i que els promotors no han detallat ni la quantitat de diners que tindran –mantenen que encara els falta signar el contracte definitiu– ni qui són els inversors. Centenars de persones van assistir ahir a la presentació de la fundació a Barcelona i s'hi van poder veure dirigents d'Esquerra i Solidaritat.

Immens López Tena...

2011-02-09T08:27:00.001+01:00

Roda de premsa sobre la valoració de l'admisió a tràmit de la llei sobre la independència.

Admesa a tràmit la proposició de llei de la independència !

2011-02-08T12:08:00.001+01:00

PROP.DE LLEI DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA-Tenim el plaer de dir que,després de tota la pressió rebuda des del Parlament pels diputats de SI, amb amenaces de portar-ho al TC i la pressió dels milers d'emails enviats en les últimes 24 hores. LA MESA ha admès A TRÀMIT a Llei de Declaració d'Independència amb el vot afirmatiu dels membres de CIU i en contra de PSOE i PP.
Felicitats a tots i totes.
Hem fet història!

Participa a la campanya 'No emmordasseu el poble"

2011-02-07T15:18:00.000+01:00

Podeu fer-ho al següent enllaç:
http://www.solidaritatmunicipal.cat/voteuindependencia

Entrevista a Laporta: "la nostra voluntat no és dividir ni restar"

2011-02-07T08:32:00.003+01:00

Diumenge Joan Laporta fou el protagonista de "L'entrevista" de Catalunya Informació. Les seves declaracions han estat objecte de forta repercussió. Laporta afirma que a les Illes Balears SI es presentarà "sempre sumant", afirma que "la nostra voluntat no és dividir ni restar". Sobre les eleccions locals de Barcelona va afimar que "tot està obert" i que "seria interessant fer un acord amb altres forces polítiques per tenir representació clau". La podeu escoltar íntegrament a :

Perpinyà crea un servei municipal pel català

2011-02-05T09:07:00.000+01:00

Fins ara era l'Institut Font Nova qui promovia la llengua catalana a Perpinyà. Des de principis de gener serà una institució oficial anomenada 'Servei d'Afers Catalans'. L'equip de l'institut continuarà la seva feina amb el regidor Jaume Roure, com a responsable. Roure és electe d'Unitat Catalana partit que representa Solidaritat Catalana a la Catalunya Nord. La integració del Servei dins l'ajuntament li dona una major representativitat oficial ja que esdevé un servei municipal. Hi treballaran 12 persones per fer traduccions, implementar la presència pública, formar funcionariat en llengua catalana o continuar amb els cursos d'adults. El següent repte és la creació del 'Voluntariat per la llengua' on voluntaris/es fan converses amb persones que volen aprendre la nostra llengua.

Congrés comarcal del districte de Sant Martí

2011-02-03T09:02:00.000+01:00

El primer congrés comarcal de Solidaritat Catalana per la Independència al districte de Sant Martí tindrà lloc el proper 17 de febrer de 2010. Serà a Can Felipa, al barri del Poble Nou, a un quart de nou. Durant les dues setmanes anteriors es poden presentar les candidatures a les diferents responsabilitats. Hi poden haver un màxim de 7 persones a l'executiva a escollir. Com a mínim s'han d'escollir els/les responsables de coordinació, secretaria d'organització/finances, imatge/comunicació i acció municipal.

SI presenta la proposició de llei d'independència al parlament

2011-02-02T14:48:00.001+01:00

Dia històric per al nostre Parlament i el nostre país. Per primera vegada en la història, la independència entra al Parlament. Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat aquest matí al registre del Parlament la proposició de llei que inicia el procés per a declarar la independència en aquesta legislatura. En la compareixença hi han assistit els quatre diputats de SI: Joan Laporta, Toni Strubell, Alfons López Tena i Uriel Bertran acompanyats de companys de la coalició i persones de la societat civil que han volgut donar suport a la iniciativa: Patricia Gabancho, periodista i escriptora, Agustí Soler, Partit Republicà Català, Hèctor López Bofill, professor de dret constitucional, Santiago Vilanova, Alternativa Verda-Els Verds i Josep Maria Vilajosana, degà de dret de la UPF.

Joan Laporta ha llegit la proposició de llei i ha destacat que “només la independència és assolible perquè depèn de la voluntat de la majoria del poble de Catalunya”. Laporta ha insistit que aquesta és l’única via per sortir de la crisi en la qual ens trobem immersos atès que “podríem donar més i millors serveis perquè no hauríem de mantenir Espanya”.
El Diputat Toni Strubell ha llegit un escrit de suport del Doctor Moisès Broggi. Santi Vilanova d’Alternativa Verda-Els Verds, ha dit que “sense la independència no podrem tenir mai una Catalunya ecològica. És per això que avui és una fita històrica”.
Per altra banda, el líder del Partit Republicà Català, Agustí Soler, ha fet seves unes paraules dites per Lluís Companys per aclarir que “allà on hi ha llibertat i justícia ha d’haver-hi dignitat, i aquesta dignitat és la que ha de recuperar Catalunya per recuperar part de la seva llibertat”.
Patricia Gabancho ha manifestat la seva satisfacció que aquesta llei es discuteixi en el Parlament de Catalunya perquè “és la casa del poble per excel·lència, per tant aquesta llei ha de passar forçosament per aquesta cambra. I amb aquesta llei tant senzilla es veurà quins líders polítics hi estan d’acord”.
Hèctor López Bofill s’ha referit a la Mesa del Parlament i ha advertit que “si aquesta llei es rebutja per raons tècniques serà un atac a la democràcia (...) per raons democràtiques s’ha de permetre que sigui discutida i presa, o no, en consideració”.
Finalment, Uriel Bertran ha remarcat que Solidaritat Catalana demanarà llibertat de vot a tots els diputats i diputades del Parlament de Catalunya de la mateixa manera que es va donar
llibertat de vot amb les curses de braus. Segons Bertran, “la independència també és un tema de consciència i és cabdal per les llibertats democràtiques d’aquest país, (...) els catalans mereixen tenir la mateixa consideració que els braus”.

Techno per la independència

2011-02-01T08:48:00.002+01:00

La fundació privada Som i Som Ràdio organitzen el proper Dissabte dia 5 de Febrer d' enguany, la primera festa TECHNO PER LA INDEPENDÈNCIA celebrada a Catalunya. El lloc serà la mítica sala Psicòdromo, al carrer Almogàvers 88 de Barcelona.
L'esdeveniment començarà a les 22:00 hores i fins a les 05:00 hores, emetent en les freqüències 94.2 FM a la capital i al 94.4 al Baix Llobregat i en rigurós directe amb una programació especi...al desde www.som.cat per a tot el planeta.
Amb aquesta finalitat, traslladarem l'estudi de Som Ràdio al escenari de Psicodromo i no deixarem de gaudir d'una oportunitat única per reïvindicar el nostre dret a ser un país lliure! Independència! Mai no s' ha celebrat al nostre país un acte d' aquestes característiques i farem la festa techno més especial que hagiu pogut mai experimentar de la mà de Madcore i Roger Hard del Team DJ de Som Ràdio i amb el històric resident de Psicòdromo Nando Dixkontrol.
Us volem recordar, que podeu obtenir les vostres entrades anticipades a: http://ves.cat/aqSY
El preu de l'entrada és de 10 €. Inclou accés + 1ª consumició, i us garantim que les altres consumicions serán a preu popular!
Us volem recordar, que podeu obtenir les vostres entrades anticipades a ticketmaster.es, amb un regal de l'emissora per els 100 primers. Trucant a Som Ràdio al telèfon 93 187 86 92 o passant directament per l'emissora, també podreu obtenir les vostres entrades.
Tots els beneficis anirán destinats a finançar la Independència del nostre país.
Amb el suport de l'Institut Nova Història, Fundació Catalunya Estat, Cinemes Girona, Ara o Mai, Catalunya Acció, la JNC, Esquerra Republicana, Solidaritat Catalana per la Independència, la CUP, JERC, Dixland Records, Dixland Soundworks, Dixland EyeWorks, ASP i com a director audiovisual Dani de la Orden.
Si ens unim tots per una festa, què no farem per assolir la Independència?
Us esperem a tots i totes! SOM-HI!
Per entrades físiques podeu contactar amb nosaltres al correu superior de SI Sant Martí.

Fotos del congrés regional de Barcelona

2011-01-31T10:44:00.000+01:00

Nacionalisme sentimental vers nacionalisme racional

2011-01-30T07:32:00.000+01:00

Hem viscut una dicotomia de banderes als balcons. Hi ha qui penja l’estanquera ofegat per la sensació que els independentistes catalans estan avançant de forma abrupta. És el qui està fart de les consultes independentistes i els seu mig milió de votants, dels 7 anys victoriosos del Laporta, de què Rossell es faci soci d’Òmnium i de que una gernació es manifesti sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. És el qui està fart que el 90 % del parlament ( 90 % !) aprovés un estatut que va molt més enllà de l’autonomia actual.
Cal entendre’ls. Ser espanyolista a Catalunya no és fàcil. Una de les poques vegades que poden expressar-se sense ser arraconats és quan juga la selecció estatal. I treuen l’estanquera. Allò important però són els seus motius. No tenen cap racionalitat. Són espanyols per sentiment, els hi importa un rave l’espoli fiscal, la preservació de la llengua pròpia del país o la defensa de la seva ecologia. Són espanyols. S’hi senten. És l’únic argument. Defensen els toros per un difús sentiment no és que siguin sàdics per natura. De fet ni van als toros com demostra que només quedi operativa una plaça en tot el país. L’espanyolisme a Catalunya és d’un simplisme que fa feredor.
Enfront tenim els que hi penjen una senyera o una estelada. És una mostra cívica de racionalitat. Hi ha darrera una reflexió profunda de millora del país. Front la bandera espanyola penjada per un motiu tan poc racional com el futbol hi ha la senyera que representa un canvi legal profund. L’estatut mutilat era una obra racional. La defensa de la catalanitat és fa fruit d’un procés reflexiu en base a una història que no oblida el 1714, la voluntat d’un món plural on hi visquin el màxim de llengües, la idea que l’espoli fiscal ens ofega, que les infrastructures estan envellides per deixadesa del govern estatal i que tindríem molt menys atur en un estat independent.
El nacionalisme català es basa actualment en raons objectives i racionals. L’unionisme espanyolista està cada cop més arraconat per motius afectius i poca cosa més.
I la història ens ha demostrat que la raó sempre s’acaba imposant a la fe.
Jordi Vàzquez

Escollida l'executiva regional de Barcelona de SI

2011-01-29T18:59:00.001+01:00

Dissabte 29 de gener fou escollida l'executiva regional de Barcelona/L'Hospitalet de Llobregat. És l'equip de persones que ha de coordinar Solidaritat Catalana per la Independència a la regió formada per aquestes dues ciutats. L'elecció és per 2 anys. Els resultats foren:
Coordinador:
Roger Sanmillán : 140 vots
Mark Serra:             61 vots
Secretaria d'organització i finances:
Xavier Miralles :     132 vots
Jordi Gonzàlez :       49 vots
Jordi Roure   :          21 vots
Secretaria imatge i comunicació:
Núria Sala :            157 vots
Àngels Pi:                 38 vots
Secretaria política municipal:
Jordi Ballesta (únic candidat)
Secretaria de política parlamentària:
Ignasi Mora          :     114 vots
Carmentxu López:        66 vots
Salvador Arderiu:         22 vots
Secretaria estudis:
Laia Herrera :            160 vots
Jaume Jordà   :            42 vots
Secretaria relacions externes, dinamització i mobilitació:
Estela Estevan (única candidata)
El següent pas, en el procés de constitució formal de SI seran el congressos comarcals (de districte en el cas de Barcelona). Per tant, en els propers dies serà convocat el de Sant Martí. Recordem que cal convocar-lo amb 15 dies d'antelació.

El saqueig espanyol de Catalunya

2011-01-29T00:45:00.000+01:00

Quan l'any 2005 el ja llavors Secretari d'Estat d'Hisenda, Sr Ocaña, va presentar els comptes de l'Estat que reconeixien que més de 15.000 milions d'euros pagats en impostos per la ciutadania i empreses catalanes els hi quedava Espanya per les seves coses, i no s'invertien ni gastaven a Catalunya, va afegir "Això és la prova que el sistema funciona". Més de 100.000 milions d'euros han estat saquejats per Espanya a Catalunya des de llavors, i el mateix Sr. Ocaña amenaça ara amb fer seguir funcionant el sistema, negant el permís perquè el Govern català pugui emetre deute amb la de finançar la despesa pública.

Es compleixen amb escreix els vaticinis tant de Trias Fargas com de Guerra de fa vint anys, que el finançament de la Generalitat i la despesa pública a Catalunya segueixen els criteris de "asfíxia premeditada" i "que hagin de venir cada any els catalans a per escaiola ". Espanya amaga les dades i ens roba cada any més i més diners, fins als 22.000 milions d'euros actuals, i disminueix la inversió pública fins el col lapse, mentre destina el botí català a enriquir-se. En els darrers anys ja ha aconseguit que Catalunya estigui per sota de la mitjana en despesa i personal sanitari per habitant, que tingui menys professors i ordinadors per alumne que la mitjana, que tingui més alumnes per aula que la mitjana, que a Madrid s'hagin Mentrestant, els polítics i governants catalans gesticulen i declamen en la impotència. Deia el 1999 Pujol en la seva investidura "És per això que l'objectiu, molt principal - repeteixo que molt principal, principalíssim-d'aquesta legislatura és un nou sistema de finançament, que, d'una manera substancial, incrementi els nostres recursos. L'objectiu principalíssim. És coneguda la proposta elaborada pel Govern de Catalunya-i, més concretament, del conseller Mas-per aconseguir aquesta millora. La recordaré, aquesta fórmula, breument: Primer: recaptació, per part de la Generalitat, de tots els impostos pagats a Catalunya. "Des d'aleshores, tant els Governs de CiU com el Tripartit han simulat que el que acordaven amb Espanya era el millor sistema de finançament de la història, fins i tot estratosfèric, mentre el poble s'empobria.
Ja som líders en fracàs escolar, en tancament d'empreses i en creixement de l'atur, ja hi ha la Generalitat a la vora de la fallida i el seu deute al nivell del bo escombraries, ja tenim la renda per càpita més baixa que Ceuta i Melilla, i ara Espanya es disposa a l'estocada final. ¿Planeja Mas impedir-ho i recuperar els nostres diners, o només gesticular? Solidaritat sap i proposa la solució: la independència. Si Mas i CiU tenen una altra, la donarem suport només si és efectiva i l'executen. Prou de paraules buides, volem fets, exigim que impedeixin que Espanya segueixi robant al nostre poble.
Alfons López Tena, diputat al Parlament de Catalunya

Reunió entre Sant Martí Decideix i SI

2011-01-28T20:27:00.001+01:00

Barcelona Decideix va venir a presentar-se a la darrera reunió, dilluns 17 de gener. Oriol Bofill i Jordi Casas, de Sant Martí Decideix van explicar el procés per a ser fedatari/a i les condicions per a votar. El/la fedatari/a rebrà un kit amb material per aconseguir 25 vots i es converteix en una m,ena de correu de la democràcia popular.

Per a votar, bàsicament cal tenir més de 16 anys i un document de identitat. Cal ser resident a la ciutat i estar empadronar. Van remarcar la obligació, per part dels fedataris de comprovar un document de identitat. No hi ha excepcions. Les dades que cal apuntar són la residencia, l’edat i la identitat del o la votant.
Sant Martí Decideix compta amb molts punts de vot al districte. Els més fixes, segons Bofill, són el de Can Felipa, dilluns i dimecres de 10 a 13 I de 17 a 20:30 així com el de l’Orfeó Martinenc, al Clot, de dilluns a divendres per la tarda. Concretament de 17 a 20:30. Diversos adherits i adherides es van apuntar com a fedataris/es tot i que molts ja ho éren.

Comparació entre les aportacions de cada ciutadà al Pla Marshall, a la reunificació alemanya i a l'espoliació de Catalunya

2011-01-27T09:28:00.000+01:00

Avui recuperem uns càlculs sobre la solidaritat fets pel Centre Català de negocis (CCN) en el seu llibre Catalunya Estat d’Europa. Els càlculs comparen l'aportació de cada ciutadà en el seu moment i en el seu territori per a la reconstrucció d'Europa després de la Segona Guerra Mundial, per a la reunificació d'Alemanya a partir del 1990 i per a la supervivència de l'estat espanyol finançat per Catalunya (càlculs des del 2000 al 2010).

Segons expliquen en el llibre per ser solidari cal complir tres premisses:
Primer, voluntat d'ajudar a qui ho necessita
Segon, quantitat de diners de l'ajut que ha de ser pactada. Amb el Pla Marshall i amb la reunificació alemanya es va pactar una quantitat estricta de diners
Tercer, l'ajuda ha de ser limitada en el temps. El Pla Marshall es va limitar a 4 anys i la reunificació alemanya a 10 anys.
En el cas de Catalunya no es compleixen cap de les tres premisses per ser solidari:
Els catalans no hem decidit mai si volem ser solidaris o no, ens hi obliguen.
Fins fa poc l'estat espanyol no ens ha dit la quantitat de diners de l'espoliació fiscal

I per al tercer punt, la durada en el temps és indefinida.

El Pla Marshall, finançat pels USA, va aportar a l'Europa occidental destruïda per la guerra 97.000 milions de $ (valor actualitzat) repartits durant 4 anys del 1947 al 1951. Això era equivalent a l'aportació per persona de 165 Euros per any, equivalent a l'1,23% de la renda personal de cada europeu.
Per a la reunificació alemanya, la RFD va destinar 600.000 milions d'Euros repartits en 10 anys. Això era equivalent a l'aportació de 984 € per persona i any, equivalent al 3,75% de la renda personal de cada alemany.

El Dèficit fiscal crònic de Catalunya respecte a Espanya fa que en els darrers 10 anys s'hagin deixat d'ingressar 220.000 milions d'Euros repartits en 22.000 milions €/any. Això representa 3.014 € per persona i any, equivalent al 10,19% de la renda personal de cada català.
A sota hi ha la taula explicant aquestes quantitats, relacionant-les amb el PIB i el PIB per habitant de cada cas.

L'anàlisi d'aquestes quantitats fa veure que l'espoliació que està patint Catalunya des de sempre però més intensament en els darrers 10 anys és per a cada any 3 vegades més gran que el cost anual per persona de la reunificació alemanya i 20 vegades més gran que el cost per persona del Pla Marshall!
Joan A. Forès

Canvi d'emplaçament del congrés regional de Barcelona

2011-01-26T15:14:00.000+01:00

Ens hem vist obligats a canviar el lloc de celebració del PRIMER CONGRÉS REGIONAL DE BARCELONA CIUTAT I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT DE SI del proper DISSABTE 29 de GENER DE 2011 a les 11:30 hores. El Congrés es celebrarà a l’HOTEL BARCELÓ SANTS de la Plaça dels Països Catalans, s/n, de BARCELONA.

Catalunya sense caixes: López Tena ja ho va dir el 2009 !!!

2011-01-26T08:43:00.000+01:00

El 9 de novembre de 2008 publicava en aquest diari: “La present crisi donarà als ministres espanyols noves oportunitats per escanyar Catalunya i fer mal als interessos dels catalans, de totes les classes socials. Ja ha començat un nou assalt, treure les caixes d’estalvis de l’àmbit regulador de la Generalitat i fusionar caixes entre autonomies, és a dir, que els espanyols es quedin amb les caixes catalanes.” Vuit mesos després, ja tenen l’instrument legal, aprovat inicialment pel govern espanyol del PSOE per decret llei, i definitivament pel Congrés espanyol el 8 de juliol passat, amb els vots dels diputats del PSOE i del PP, inclosos en ambdós casos els que han estat elegits a Catalunya. D’ara endavant són el Banc d’Espanya i el govern espanyol qui poden obligar les caixes catalanes, vulguin o no, a fusionar-se amb caixes espanyoles, sense que ni les mateixes caixes ni el govern català tinguin cap mena de capacitat de decisió. També poden nomenar membres als seus consells d’administració, prendre el control de la direcció, i cessar i nomenar qui els plagui. No admeten, però, cap mena de fusió amb caixes d’altres Estats de la Unió Europea ni de la resta del món, només amb les espanyoles.
Com que aquests poders exorbitants del govern espanyol, sota la capa del Banc d’Espanya que ell mateix nomena, vulneren la llei orgànica espanyola anomenada Estatut d’Autonomia (sic) de Catalunya, és possible que el govern català els recorri al Tribunal Constitucional espanyol, nomenat íntegrament pel PP i el PSOE i que resol en favor de l’Estat 9 de cada 10 recursos entre l’Estat i la Generalitat. Qui paga i nomena, mana. En tot cas, l’eventual recurs català no suspèn l’entrada en vigor i aplicació de la llei espanyola recorreguda mentre el Tribunal Constitucional no dicti sentència, és a dir, durant uns set o vuit anys, a diferència dels recursos del govern espanyol contra les lleis catalanes, que en suspenen l’entrada en vigor i l’aplicació. Encara estan pendents i sense vigència lleis catalanes de fa nou anys, com ara la participació en tornejos internacionals de les seleccions esportives catalanes, o les reformes universitàries d’en Mas Colell.
En l’improbable cas que el Tribunal Constitucional tingui la intenció, al cap de vuit anys, d’anul·lar la llei espanyola recorreguda, el govern espanyol, un cop advertit pels jutges que ha nomenat, ho té molt fàcil: aprova de nou la llei amb els vots del PSOE i del PP, que comença a aplicar-se i no es veu afectada per la sentència anul·latòria, encara que sigui de nou recorreguda per la Generalitat en un cicle repetitiu i perpetu d’impotència catalana i domini espanyol. No és, però, probable que el Tribunal Constitucional anul·li cap al 2017 la llei de presa de control de les caixes catalanes d’enguany, perquè quan es carregui l’Estatut farà seva la tesi del PP (anul·lació) o la del PSOE (irrellevància): “la competencia estatutaria sólo podrá desplegarse, ejercerse o tener eficacia real en la medida que respete o no sobrepase las limitaciones establecidas o que vengan a establecerse por la legislación del Estado”. Tots els jutges a l’una, i aviat, diran en forma de sentència allò que el PP i el PSOE volen que diguin, que qualsevol norma espanyola passa per sobre de l’Estatut d’Autonomia (sic), ara i per sempre.
Res no podrà impedir que els espanyols es quedin les caixes catalanes que els plaguin, encara que segons la nova llei només en el cas que hi injectin diners públics. Els diners els tenen, ens els prenen als ciutadans i empreses catalanes per l’espoli fiscal de més de 20.000 milions d’euros de cada any, inclosos els 2.500 euros que cada any rep de menys cada jubilat i vídua a Catalunya. La necessitat de diners per a les caixes és imperiosa en la situació actual de crisi, i si alguna no en té sempre és possible crear-l’hi com s’ha fet altres cops:
1. El govern espanyol i el Banc d’Espanya estenen rumors sobre el risc de solvència de qualque caixa, cosa que provoca la seva insolvència. Així es van quedar Banca Catalana.
2. El govern espanyol i el Banc d’Espanya escanyen els directius de qualque caixa amb una suposada irregularitat administrativa o fiscal. Així es van quedar amb les companyies elèctriques catalanes.
3. El govern espanyol i el Banc d’Espanya aconsegueixen el processament dels directius de qualque caixa per l’Audiència Nacional, els fan dimitir o cessen, nomenen qui volen, i un cop pres el control la mateixa Audiència Nacional arxiva tot el procediment, sense celebrar mai cap judici. Així es van quedar amb els bancs bascos.
4. El govern espanyol i el Banc d’Espanya convencen els directius recalcitrants de qualque caixa que no vulguin demanar diners públics perquè en demanin. Els mètodes, serveis secrets inclosos, és millor deixar-los a la lliure imaginació de les lectores i els lectors, que segur que es quedarà curta. Quines empreses catalanes es van quedar així, facin vostès memòria gasosa.
Ningú no ha dit mai que cap de les caixes catalanes estigui en perill, present o futur, de caure en la insolvència i la manca de liquiditat; tothom admet que el sistema català de caixes d’estalvis és sòlid i ben proveït; no hi cap risc ni amenaça per als dipòsits. Tot això és cert, però no es tracta d’això, sinó de manar, de poder en majúscula, de vertebrar Espanya i arruïnar Catalunya, que són una i la mateixa cosa. Fins ara, a les caixes catalanes manen els catalans i són al servei dels interessos dels catalans i de les seves empreses, i l’objectiu és que desapareguin i siguin substituïdes per caixes i bancs on manin els espanyols i siguin al servei dels espanyols i de les seves empreses. Un cop arranats, absorbits, liquidats i desapareguts els bancs catalans (una sola excepció per ara, el Banc de Sabadell), en un procés que va començar el PSOE amb Indalecio Prieto i va concloure el PSOE amb Felipe González, ara comença la fase final de l’ofensiva per deixar Catalunya sense caixes, que va començar seriosament amb Felipe González, van continuar Aznar i Rato, i ara es dota dels instruments legals adients amb la coartada de la crisi. Els espanyols no en tenen prou amb els diners dels catalans que espolien amb impostos i cotitzacions socials, tampoc amb els diners dels catalans dipositats als bancs espanyols, ja que no en tenim de propis; volen tots els nostres diners, també els qui són a les nostres caixes. Per això se les quedaran. Mentrestant, els nostres polítics són de quatre menes: o són còmplices, o no en saben, o no volen, o no poden.
Article publicat a l'Avui el 17/07/2009

El saqueo español de Cataluña

2011-01-25T00:37:00.000+01:00

Cuando en el año 2005 el ya entonces Secretario de Estado de Hacienda, Sr. Ocaña, presentó las cuentas del Estado que reconocían que más de 15.000 millones de euros pagados en impuestos por la ciudadanía y empresas catalanas se los quedaba España para sus cosas, y no se invertían ni gastaban en Cataluña, añadió “Esto es la prueba de que el sistema funciona”. Más de 100.000 millones de euros han sido saqueados por España en Cataluña desde entonces, y el mismo sr. Ocaña amenaza ahora con hacer seguir funcionando el sistema, negando el permiso para que el Gobierno catalán pueda emitir deuda con la que financiar el gasto público.

Se cumplen con creces los vaticinios tanto de Trias Fargas como de Guerra de hace veinticinco años, que la financiación de la Generalitat y el gasto público en Cataluña siguen los criterios de “asfixia premeditada” y “que tengan que venir cada año los catalanes a por alpiste”. España esconde los datos y nos roba cada año más y más dinero, hasta los 22.000 millones de euros actuales, y disminuye la inversión pública hasta el colapso, mientas destina el botín catalán a enriquecerse. En los últimos años ya ha conseguido que Cataluña esté por debajo de la media en gasto y personal sanitario por habitante, que tenga menos profesores y ordenadores por alumno que la media, que tenga más alumnos por aula que la media, que en Madrid se hayan construido 600 kms de autovías gratuitas y en Barcelona sólo 20 kms, y que España haya sobrepasado a Cataluña en el índice de desarrollo humano de la ONU. Los estudiantes catalanes reciben menos de la mitad de las becas que les corresponden, nuestras ONG una fracción de lo que los catalanes les dedicamos, cada persona que vive en Cataluña paga a España cada año, desde la cuna a la tumba, más de 3.000 euros en impuestos que se van y no vuelven, y los pensionistas de España le roban más de 2.500 euros cada año a cada pensionista catalán, porque las cotizaciones que pagan los trabajadores y empresas catalanes las requisa España en su beneficio.
Mientras tanto, los políticos y gobernantes catalanes gesticulan y declaman en la impotencia. Decía en 1999 Pujol en su investidura “Es por eso que el objetivo, muy principal – repito que muy principal, principalísimo- de esta legislatura es un nuevo sistema de financiación, que, de una manera sustancial, incremente nuestros recursos. El objetivo principalísimo. Es conocida la propuesta elaborada por el Gobierno de Cataluña- y, más concretamente, del consejero Mas- para conseguir esta mejora. La recordaré, esta fórmula, brevemente: Primero: recaudación, por parte de la Generalitat, de todos los impuestos pagados en Cataluña.” Desde entonces, tanto los Gobiernos de CiU como el Tipartito han simulado que lo que acordaban con España era el mejor sistema de financiación de la historia, incluso estratosférico, mientras el pueblo se empobrecía.
Ya somos líderes en fracaso escolar, en cierre de empresas y en crecimiento del paro, ya está la Generalitat al borde de la quiebra y su deuda al nivel del bono basura, ya tenemos la renta per cápita más baja que Ceuta y Melilla, ya España se apresta a la estocada final. ¿Planea Mas impedirlo y recuperar nuestro dinero, o sólo gesticular? Solidaritat sabe y propone la solución: la independencia. Si Mas y CiU tienen otra, la apoyaremos sólo si es efectiva y la ejecutan. Basta de palabras huecas, queremos hechos, exigimos que impidan que España siga robando a nuestro pueblo.
Alfons López Tena

Reunió amb la candidatura "Ara SI, toca".

2011-01-24T18:18:00.000+01:00

Us convoquem a tots els adherits/des i simpatitzants de Sant Martí , a la reunió ordinària que farem el proper dijous 27 de gener a les 20,30h , al Centre Cívic de Can Felipa ( c/ Pallars 277 - Poblenou ).

A la reunió, vindran els membres de l'equip ARA SI, TOCA , per presentar els eixos bàsics de la seva candidatura a l' Executiva Regional de Barcelona i l'Hospitalet ( el Congrés, és aquest dissabte ). Cal dir que és l' única candidatura , fins el moment, que ens ha demanat una reunió per presentar-se als adherits de Sant Martí. També tornaran a assistir la gent de Sant Martí Decideix (el darrer dia, no van poder explicar-nos la presentació amb projector ). Per darrer terme, comentarem temes més interns de Sant Martí.

Èxit de SI a València amb 300 persones

2011-01-24T09:22:00.001+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui el seu projecte per al País Valencià Més de 300 persones han assistit avui a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a València. En l'acte, que ha tingut lloc a l'Hotel Astoria, els integrants de la formació han explicat el seu projecte polític i han assenyalat la independència com la única via possible per solucionar els problemes polítics i econòmics que pateixen els Països Catalans.
En la seua intervenció, Joan Laporta ha insistit en l'esgotament de la viaautonòmica, i ha apostat clarament per la independència dels Països Catalans."Tenim dret a viure millor, amb normalitat, i a que s'acabe l'espoli fiscal. I això només s'aconseguirà amb la independència", ha assegurat el líder de SI.Laporta també ha destacat que encara queda molta feina per fer, i per això ha encoratjat els centenars de simpatitzants valencians, perquè treballen pel projecte polític de SI al País Valencià.D'altra banda, Josep Guia, membre del PSAN i integrant de la llista de SI per Barcelona, ha explicat que "aquest és un moment històric per al País. S'inicia un nou cicle de normalitat política".En l'acte també han intervingut els diputats de SI al Parlament de Catalunya, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Antoni Strubell, a més de les escriptores
Isabel-Clara Simó i Núria Cadenes.
López Tena, que ha estat vocal del Consell General del Poder Judicial, ha esmentat les possibilitats legals de la declaració unilateral d'independència, i ha animat els adherents valencians a seguir engrandint el projecte de Solidaritat.L'acte ha conclòs amb la interpretació de la Moixeranga. Tot i les amenaces prèvies d'alguns grups radicals d'ultradreta, publicades durant aquesta setmana a diversos mitjans de comunicació, l'acte ha transcorregut amb plena normalitat.

Francesc de Carreras i la cerimònia de la confusió intel·lectual

2011-01-23T08:19:00.000+01:00

Avui he llegit en la edició digital de La Vanguardia un article del catedràtic de dret el Sr. Francesc de Carreras titulat “Vaya pesadez”. Seria indignant si no fos per que no diu res de nou. Fa un refregit reiterat d'arguments, mitges veritats i simples mentides que ja fa anys i panys que sentim i que, certament, son una “pesadez”. Peró el que realment comença a fer una miqueta de vergonya aliena es la patètica cerimònia de la confusió que mitjans com La Vanguardia ens llencen a les mans cada dia. Quan un independentista escriu un article, per molt que sigui catedràtic, sempre hi ha algú que oportunament recorda que aquella opinió no es gaire “digna de ser considerada” per que, es clar, prové d'un independentista, nomes els cal dir que segur que el titul li han regalat en una tómbola. Per contra quan personatges com Francesc de Carreras (recordem-ho catedràtic de dret), sense cap coneixement d'economia contrastable, o de ciències polítiques, o sociolingüística, o de qualsevol altre especialitat que no sigui aquella per la que es realment competent (això diu la seva titulació) que es la de ensenyar dret o practicar-lo sembla que ha parlat l'Oracle. Però la cosa encara es pitjor, resulta que aquest senyor catedràtic de dret es un dels firmants del “Manifiesto por la lengua común”, es fundador, si mes no, ideològicament d'un partit polític anticatalà (crec que es pot dir clarament d'aquesta manera amb els mateixos criteris d'objectivitat utilitzat pel Sr. Carreras) anomenat Ciudadanos, però res d'això te importància, pot signar el seu article com a Catedràtic de dret. La cosa ja es greu però l'intrèpid Carreras encara es permet anar mes enllà. Un reputat economista com es ell, amb quatre o cinc “màsters” en economia política, macroeconomia i economia internacional, es permet el luxe de rebatre allò que molts altres economistes han explicat fins a cansar-se que es l'injust i inadequat finançament que pateix Catalunya, encara que cal recordar que molts d'ells son, si, catalanistes, nacionalistes o independentistes cosa que els desqualifica professionalment. El senyor Carreras despatxa qualsevol altra tesi que no sigui la seva com a fruit del victimisme nacionalista, murga incessant, culebrot i altres profundes reflexions científic-econòmiques. També avala el que defensa en aquest article amb declaracions de gent tan catalana i/o objectiva com Aznar, les FAES, Felipe González, Rajoy o el Presidente Zapatero.

Seria d'agrair que tots aquest acreditats comentaristes polítics, quan exerceixen de polítics o polit+olegs, per guanyar-se el respecte dels seus lectors al temps que respectar-los amb ells no firmin amb la seva titulació acadèmica per donar una falsa imatge d'objetivitat, si no que ho facin d'acord amb allò de que estan exercint, en aquest cas seria mes apropiat que signés com:

Francesc de Carreras
Firmante del Manifiesto por la lengua comun
Patrocinador de Ciudadano-Partido de la ciudadania
Catedrático de derecho

Si més no tothom l'ubicaria políticament i podria valorar la seva opinió en el seu punt just.
Xavier Soler

Val la pena participar-hi

2011-01-22T09:25:00.002+01:00

Diumenge vaig estar en una de les parades de vot anticipat de la Consulta sobre la Independència a Barcelona. És tota una experiència. Per qui encara no ho hagi provat, l'animo a fer-ho. Es veuen reaccions de tota mena i, és veritat, cal saber mantenir la calma en segons quins moments. Tot i això, les males reaccions que es poden trobar es veuen compensades, i per molt, pel sol fet de poder recollir uns quants vots que ajudin a engreixar el % de participació. El gran objectiu ha de ser superar el percentatge obtingut a la Consulta sobre la Diagonal. Si sense ni un cèntim ni publicitat de cap mena s'obtenen uns millors resultats que en una Consulta on l'alcalde ens hi ha fet gastar 4 milions d'euros i que sortia dia sí, dia també, anunciada per tot arreu, es podrà afirmar sens dubte que haurà estat un èxit.

Concretament, em va tocar a un dels barris, en teoria, més complicats de la ciutat. Pel que fa a les reaccions, els més contraris a participar acostumen a ser la gent gran principalment castellanoparlant. "No me interesa", "Soy de Segovia", "Otra chorrada" són alguns dels pretextos que vam poder sentir. D'altres, amb ostentosos gestos, deixen clar que no hi volen tenir res a veure. De res serveix explicar-los que poden votar que "No". Pitjor ho va passar una persona a un altre punt de la ciutat on un patètic persoantge, es veu, li va ensenyar el cul literalment.

A la pàgina web es poden trobar els punts tant fixos com mòbils de recollida de vot anticipat. Arribar a una ciutat tan gran i diversa com Barcelona és molt complicat. Així doncs, animo a tothom que, dins de la seva disponibilitat, hi participi tant com pugui. Hem d'obtenir un gran resultat!.
Albert Baile

Les dues candidatures a coordinador de Barcelona/L'Hospitalet

2011-01-20T17:00:00.000+01:00

En el primer congrés de la regió de Barcelona/L'Hospitalet de SI es presentaran dues candidatures a coordinador regional. Hores d'ara no consta cap candidat/ta de Sant Martí que es presenti a cap responsabilitat a l'executiva. Les candidatures són les de Mark Serra, de Ciutat Vella i la de Roger San Millán, de L'Eixample. Us adjuntem les seves presentacions:

Mark Serra (Ciutat Vella)
Em dic Mark Serra, tinc 43 anys i us demano el vostre vot perquè em presento com a Coordinador Regional de Bcn-L’H en el Congrés Regional que es fa el 29 de gener del 2011 a Barcelona . Des de l’inici del partit soc Responsable de Xarxes/Facebook de SI. Els 3 punts de la meva candidatura a Coordinador Regional:
1. Em presento individualment i no amb equip perquè crec que l’Executiva Regional l’ha de formar les votacions dels adherits càrrec a càrrec per garantir la màxima transparència i pluralitat en el procés. Sóc partidari que cada membre de l’Executiva Regional sigui escollit democràticament un a un pels adherits en votació el dia 29 de gener. És important que l’adherit no tingui la sensació que se l’imposa cap nom per a cap càrrec, que és el que crec que passa quan la gent es presenta en equip. No volem un partit amb llistes obertes? doncs també és obligació de l’adherit saber qui es presenta i qui és millor per a cada càrrec independentment de l’equip o de la sensibilitat que formi part cada candidat. SI, no pot ser com una comunitat de veïns en la que la gent sol va a una reunió si té una humitat a casa. El que passa a SI en afecta a tots, que no decideixin per tu. Informa’t i vota un a un els membres de l’Executiva Regional!
2. El Coordinador Regional ha de practicar un lideratge suficient, capaç d’engrescar, però que no limiti l’acció col·lectiva, com fan sovint els hiperlideratges. Cal donar poder de decisió als adherits, i fer-los partícips de les decisions. Que un partit sigui obert no vol dir que la seva funció sigui reduïda a ser una estructura de selecció de candidats. Els òrgans del partit han d’aprendre a escoltar millor les demandes, i a respondre-les. Han d’aconseguir el compromís dels adherits. Un compromís actiu, un compromís intel·ligent. Els adherits més actius, més compromesos, per la seva banda, tenen l’obligació de conèixer i participar de la realitat del partit, la seva construcció ideològica i la composició dels seus membres.
3. Cal prioritzar col·lectivament obrint debats. Però no preguntant indiscriminadament i sobre projectes ja estructurats, sinó preguntant en grups focalitzats i entre la gent implicada, sense apriorismes i sense pensar que el que proposem, des de l’Executiva, és el millor, sense creure que les nostres solucions són les millors. Ens cal, per tant, més humilitat per escoltar millor. És més fàcil “manar” una estructura jerarquitzada que demana que no pas dirigir un partit en xarxa i sobre el terreny, en el que cal escoltar, argumentar, respondre i convèncer. Cal fer-ho entre els nostres adherits, però també entre els nostres electors.
Hem, per tant, de construir una xarxa de persones compromeses, amb qui ens comuniquem regularment per conèixer les seves demandes; una xarxa capaç d’escoltar i de respondre; una xarxa d’activistes i no de venedors; una xarxa d’homes i dones que segueixen creient en una societat millor dins d’una Catalunya independent, encara i malgrat tot i les dificultats. L’hegemonia es construeix col·lectivament i es reconeix espontàniament.
Després de 40 anys de franquisme i 30 anys de democràcia, els catalans ja n’estem tips de polítics mediocres, peix al cove i un sistema de partits que ve del segle XIX. Després de la dictadura, els catalans, vam confiar la nostra lluita als partits i les institucions de l’Estat espanyol i a la nova Generalitat retornada. El resultat és que estem tips que des de fora s’estableixin els límits de la nostra màxima ambició nacional. El clam de la manifestació del 10J ens demana independència però, sobretot, ens demana un canvi en el sistema polític català.
La unitat de l’independentisme mai pot sacrificar la regeneració política que comença per aplicar una democràcia directa en l’elecció de candidats i en les decisions de país. Les bases dels partits tenen la paraula i els dirigents s’hi subordinen. Com ha de ser. Així s’eviten els trepes, els aduladors i els designats a dit, les capelletes i l’immobilisme dels partits tradicionals. Democràcia directa, llistes obertes, primàries… tantes i tantes coses que han de canviar.
El repte d’anar més enllà passa per aconseguir un Estat, però també passa per una fase prèvia: la consolidació d’una elit política i cultural que tingui un horitzó nacional catalanista definit, que actuï amb cohesió en els moments crítics i que domini el llenguatge del poder amb el repte de no estar allunyat dels ciutadans.
Ha arribat l’hora de no perdre-hi més temps, de no fer més pedagogies que s’han demostrat inútils, de no fer-nos-hi mala sang i dedicar totes les energies a PROCLAMAR LA INDEPENDÈNCIA!.

Roger San Millán i Novau

Tinc 34 anys, pare del Jordi i la Clàudia, adherit a SI Eixample.
Presento la meva candidatura a Coordinador Regional dins la candidatura Ara SÍ, Toca. Ho faig acompanyat d’un equip de dones i homes que desitgen implicar-se, motivats pel repte d’aconseguir un país LLIURE i DEMOCRÀTIC.Perquè ARA SI, TOCA.
, TOCA perquè cal fer el pas i corresponsabilitzar-se de la gestió de SÍ a BCN+L’H per tal que no es perdi l’esperit fundacional de SÍ.
, TOCA perquè som gents diverses i transversals que SÍ podem i tenim l’obligació de buscar acords per cohesionar-nos i millorar la nostra coordinació.
, TOCA perquè hem de seguir creixent sense desnaturalitzar i oblidar per què i per a què va néixer SI.
Els eixos de la nostra candidatura regional són:
, UNITAT, TRANSVERSALITAT I PROJECTE COHESIONADOR
, DEMOCRÀCIA, TRANSPARÈNCIA I AUSTERITAT
, INICIATIVA POLÍTICA: REFERENTS IDEOLÒGICS A BCN i L’H.
, RESPECTE I SUPORT PER A L’AUTONOMIA COMARCAL
, ACCIONS CONCRETES PELS PROPERS 4 ANYS

Entrevista a Canal Català amb Joan Laporta (15.01.2010)

2011-01-20T15:43:00.000+01:00

Podeu veure-la íntegrament a:
http://olottv.xiptv.cat/video/37681/joan-laporta,-diputat-al-parlament-si?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

SI formalitza relacions amb l'Esquerra Abertzale

2011-01-19T17:07:00.000+01:00

SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA I L’ESQUERRA ABERTZALE FORMALITZEN RELACIONS I COMPARTIRAN LES ESTRATÈGIES DEL POBLE BASC I CATALÀ PER ACONSEGUIR LA INDEPENDÈNCIA PER VIES DEMOCRÀTIQUES I PACÍFIQUES

Dues delegacions de Solidaritat Catalana per la Independència i l’Esquerra Abertzale, conformades per part de SI pel seu portaveu i diputat Uriel Bertran i per Jordi Miró, i per part de l’Esquerra Abertzale pels seus portaveus Tasio Erkizia i Miren Legorburu, s’han reunit avui a Sant Sebastià per iniciar relacions formals entre ambdues formacions independentistes.
En la reunió s’han compartit les estratègies que des de Catalunya i des d’Euskal Herria s’estan impulsant per aconseguir la independència de les nacions basca i catalana per la via pacífica i democràtica. I s’ha analitzat el context polític actual compartint el següent:
1- L’Estat espanyol es troba en ple procés d’involució autonòmica, patrocinat pel PP i pel PSOE, que ens reafirma en el que sempre ambdues formacions polítiques hem defensat: que l’únic camí possible per aconseguir un futur de llibertat i de benestar per a Catalunya i per a Euskal Herria és la independència de les nostres nacions.
2- Hem constatat que tot procés democràtic d’autodeterminació amb l’objectiu de la independència que es porti a terme a Euskal Herria és bo per a Catalunya i que tot procés d’autodeterminació que es porti a terme a Catalunya és bo per a Euskal Herria, en la mesura que compartim un mateix Estat espanyol dominador que nega els drets democràtics fonamentals a bascos i catalans. D’acord amb aquesta constatació, Solidaritat Catalana per la Independència i l’Esquerra Abertzale compartirem totes les estratègies i informacions que ens permetin aconseguir la nostra independència per les vies pacífiques i democràtiques respecte a aquest Estat espanyol.
3- Des de Solidaritat Catalana per la Independència creiem que en aquests moments que l’Esquerra Abertzale s’ha compromès amb un procés democràtic a Euskal Herria és del tot insostenible que l’Estat espanyol mantingui la seva il•legalització. Ja és hora que l’Esquerra Abertzale pugui actuar políticament des de la legalitat com ho fan totes les altres forces polítiques basques.
4- Des de Solidaritat Catalana per la Independència recolzarem totes les iniciatives socials i institucionals que donin suport al procés democràtic i pacífic d’autodeterminació del poble basc i català.

Només anirem a les eleccions municipals de Barcelona si els adherits de Barcelona volen

2011-01-18T15:09:00.002+01:00

Prop de mig centenar d'adherits i adherides de SI de Sant Martí van reunir-se el 17 de gener al Poble Nou en la, fins ara, reunió ordinària més reeixida realitzada al districte. El convidat, Alfons López Tena, va exercir, possiblement, un efecte atractiu però la bona salut de la coalició també hi té a veure. Com va anunciar el coordinador, Jordi Sànchez, des de l'èxit de les eleccions i en particular des de inici d'any hi ha un degoteig de nous militants que va creixent.

La reunió complia l'acord de la darrera trobada i del sopar de celebració dels resultats electorals de traslladar a la direcció nacional les reflexions de la base. Vam acordar no limitar-nos a ratificar sinó participar, en la mesura del possible, en les decisions. López Tena va escoltar atentament les intervencions. Va rebatre les que no estava d'acord i va donar explicacions sobre allò que se li requeria. Va prendre nota, literalment, de diverses propostes d'adherits del districte. La reunió va convertir-se en un exemple de participació més propi de l'àgora grega que del sistema de partits actual als Països Catalans.

López Tena va deixar clar que, sobre les municipals de Barcelona no hi ha cap decisió presa: ni presentar-se ni no fer-ho. En tot cas, literalment va dir: "Només anirem a les eleccions municipals de Barcelona si els adherits de Barcelona volen". Tanmateix va lamentar que la premsa només es dediqui a especular sobre la confecció d'una llista enlloc de parlar del possible programa que sorgeixi del procés "Imagina". "Imagina" és una consulta de SI a la ciutadania on es demana com volen les nostres viles i ciutats. En tot cas, però, la llista de SI, fins i tot en una llista unitària, serà escollida per primàries. Si finalment hi ha acord amb ERC o CUP tant el programa com la llista inicials es modificaran mitjançant votació dels i les adherides a SI.

SI ha plantejat 3 condicions en les negociacions:

a) Els vots no han de sumar per ningú a nivell de diputacions ni consells comarcals

b) El candidat ha de ser un independent no vinculat a tripartits

c) En cap cas es recolzarà, per acció o per omissió l'actual govern encapçalat pel PSOE a Barcelona

La proposta de divendres encara espera resposta. En el debat posterior hi hagué bàsicament 3 posicions. La primera era obertament favorable a presentar-se fins i tot sols per donar resposta als 20.000 votants barcelonins del 28N, la segona només valorava presentar-se en coalició amb altres independentistes i amb possibilitats d'entrar a l'ajuntament. L'argument es visualitzar la voluntat unitària, per sobre de diferències,de SI. Un tercer bloc d'intervencions s'oposaven a presentar-se amb arguments com la impossibilitat d'entrar, el poc debat sobre el programa a presentar o la prioritat de treballar la immensa tasca parlamentària que hi ha per fer.

López Tena va animar a continuar al debat deixant a les nostres mans la decisió i fent-lo públic consultant, si s'escau, a aquells i aquelles que ens van votar. Dirigir-nos ara a aquestes persones demostra que SI no és ni una força endogàmica ni que utilitza els votants només cada 4 anys.

Barcelona Decideix i Alfons López Tena seran els convidats a la propera reunió

2011-01-15T20:11:00.005+01:00

Dilluns 17 de gener celebrarem la primera reunió de SI a Sant Martí. A part de debatre les qüestions de funcionament ordinari de la coalició a nivell local comptarem amb dos convidats. Barcelona Decideix és la plataforma que organitza el referèndum del 10 d’abril a Barcelona. Molts/es dels/les associats/des de SI a Sant Martí hi formen part. De fet Solidaritat Catalana per la Independència s’hi ha adherit recentment. A moltes contrades del districte és fàcil de trobar-se amb les carpes de Barcelona Decideix. Una delegació de la plataforma vindrà a la reunió a explicar-nos els seus objectius, funcionament i, els qui ho vulguin, podran donar-hi un cop de mà.
També comptarem amb Alfons López Tena. Tal i com vam decidir a la nostra darrera reunió volíem que se’ns escoltés de cara a les negociacions sobre les municipals on no volíem simplement ratificar decisions d’altres. El parèntesi nadalenc no ho havia fet possible però dilluns tots i totes podreu expressar les vostres opinions. Esperem que serveixin per orientar les negociacions en una direcció similar al que respira la base.

Que no guanyi el sofà !

2011-01-15T08:36:00.000+01:00

Que no guanyi el sofà!
Carregat per PauGNU. - Vídeos últimes notícies.

Primer acte de SI a la ciutat de València

2011-01-13T10:37:00.000+01:00

Presentació de Solidaritat Catalana per la Independència - País Valencià

Serà diumenge 23 de gener de 2011 a dos quarts de dotze (11:30 h).
Plaça de Sant Jordi (actualment de Rodrigo Botet), Hotel Astòria de la ciutat de València.
Amb Josep Guia, Isabel Clara-Simó, Antoni Strubell, Núria Cadenes, Uriel Bertran, Alfons Lòpez Tena i Joan Laporta
Posteriorment, dinar a l'Hotel Astòria.
Preu 30€
Confirmar assistència a paisvalencia@solidaritatcatalana.cat

SI s'adhereix a Barcelona Decideix

2011-01-11T10:43:00.000+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència s’adhereix a la Plataforma Barcelona Decideix, com a entitat encarregada de l’organització de la consulta sobre la independència prevista pel propvinent 10 d’abril a la ciutat de Barcelona

Solidaritat Catalana per la Independència ha acordat:
1. Adherir-se formalment a Barcelona Decideix.
2. Prestar els locals de SI, en l’espai que s’acordi, per a les tasques relacionades amb Barcelona Decideix que es convinguin, incloses les votacions que se celebraran a partir del 12 de desembre en vot anticipat i que culminaran en la jornada electoral del 10 d’abril del 2010.
3. Fer arribar als adherits de SI la informació sobre la convocatòria, inclosos els documents necessaris per al vot fedatari i anticipat.
4. Aportar una quota d’ingrés a Barcelona Decideix, en la mesura de les possibilitats, per col·laborar en l’organització de la consulta.

1er. Congrés regional de Barcelona i L'Hospitalet

2011-01-09T08:55:00.000+01:00

Us convoquem al PRIMER CONGRÉS REGIONAL DE BARCELONA CIUTAT I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT DE SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA.
El Congrés es regularà d’acord amb el Reglament dels Congressos Regionals de Solidaritat Catalana per la Independència.
Les Regionals són el conjunt d’adherits i simpatitzants de Solidaritat Catalana per la Independència en l’àmbit geogràfic de cada regió.El Congrés tindrà lloc el proper dissabte 29 de GENER de 2011 a les 11:30 hores al CENTRE CÍVIC COTXERES BORRELL, c/ Viladomat, 2-8, de BARCELONA.
En el congrés s'escollirà l'executiva regional formada per 7 responsables.

Comunicat del PSAN davant de la sentència del Tribunal sobre el sistema d'ensenyament català

2011-01-05T08:55:00.003+01:00

Comunicat del PSAN davant de la sentència del Tribunal sobre la llengua vehicular en el sistema d'ensenyament català

El Tribunal Suprem d'Espanya obliga el sistema educatiu del Principat a considerar el castellà llengua vehicular
Les tres sentències del TS són el resultat de la sentència del Tribunal Constitucional del passat mes de juliol, totes elles propiciades per la reforma de l'Estatut realitzada en el 2006.
Davant de les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol, que forcen la consideració del castellà com a "llengua vehicular" en el sistema d’ensenyament escolar al Principat ( i, per extensió, a la resta de la nació catalana sota dominació espanyola), el PSAN vol fer les següents consideracions:
L’autonomisme s’ha demostrat incapaç per defensar l’oficialitat de la llengua catalana com a llengua pròpia del territori, com s’evidencia ara per les tèbies reaccions davant de la sentència.
La sentència ve a ratificar una realitat de reespanyolització creixent dels centres d’ensenyament (particularment de l’ensenyament secundari).
Únicament la independència nacional podrà garantir un marc mínim que normalitzi en tots els àmbits la llengua catalana.

Any nou, tarifes noves

2011-01-04T08:52:00.004+01:00

Com ja va sent "tradició" els darrers temps, estrenem l'any amb un augment dels serveis bàsics. Destaca per sobre de tot l'encariment del 9,8% del rebut de la llum. Ara bé, no és l'únic augment per sobre de l'IPC que haurem de suportar aquest any. Per exemple, el preu del gas augmenta un 3,9%, el del transport públic, de mitjana, quasi un 3% i els peatges també han patit un increment important. En contra del que ens podríem esperar, aquest descarats increments no han suscitat grans queixes entre la gent. Sembla que, com cada any es va repetint la mateixa situació, molts hagin acabat resignant-se a un "no hi ha més remei". Aquest és un dels "esforços" que ens demanen els polítics per a fer front a la crisi. No estaria pas malament que ells, per a doanr exemple, en fessin uns quants més "d'esforços".

Amb tot, hi ha una nova llei que entra en vigor amb l'inici d'aquest any que sí trobo positiva: la prohibició de fumar en espais tancats, parcs infantils i hospitals. Tots sabem que fumar és dolent per a la salut. Per tant, els que no ho fem no hem de perquè rebre el dany negatiu que el tabac provoca. Si algú vol fumar és lliure de fer-ho, però que en pagui ell les conseqüències. A més, el tabaquisme surt molt car a les arques públiques, pel que serà una manera de reduir la despesa en aquest àmbit. Alhora, és una manera de protegir a determinats treballadors, com els del ram de l'hostaleria, que fins ara es trobaven exposats cada dia al fum del tabac. Fins i tot, es podrà denunciar via web els locals que incompleixin la normativa.
En fi, que com cada any ens tocarà rascar-nos la butxaca més que l'anterior. Però, almenys, si anem a segons quins llocs, ja no haurem de suportar el fum del tabac.
Albert Baile i Rey

Roig Català convertit en Blanco de España

2010-12-30T09:33:00.001+01:00

La tira d’en Tharrats a l’Avui m’espanta perquè em recorda temps passats.
A l’any 39 quan es va acabar la guerra, les forces feixistes d’ocupació tenien ordres d’atacar i anorrear la cultura catalana i ho van fer a consciència cremant ateneus i biblioteques o enduent-se llibres, documents, papers íntims a Salamanca, on encara fa poc es vantaven de mantenir aquells papers pel “justo derecho de conquista”.

La “conquista” és justament el que havien fet, conquerir un país que maldava per alliberar-se de les urpes espanyoles i que més d’una i de dues vegades havia sigut vençut, des de fa 300 anys i també recentment amb revoltes militars, dictadura, guerra civil i més dictadura.
Per anorrear una cultura cal extirpar-ne les arrels. En els començaments de la història varen ser els assiris que en guanyar guerres desterraven els habitants dels llocs conquerits. Sense terra teva on trepitjar és difícil que una cultura hi torni a fer arrels.
A Catalunya hi va haver un èxode de gent jove i amb cultura que varen passar a França abans de finalitzar la guerra i molts d’ells mai més no varen tornar, amb un gran percentatge que amb el temps varen perdre les arrels. A molts dels que no varen fugir, les forces d’ocupació els feren judicis sumaríssims i foren afusellats. Altres foren enviats a Camps de Concentració per les espanyes i al cap d’uns quants anys foren desterrats a diferents punts de l’estat espanyol, sense possibilitats d’escapar-se (els que no havien fet la “mili” a més a més els tocava fer 2 o 3 anys més de “mili” franquista, com a torna).
Per acabar d’extirpar les arrels dels que no varen exiliar-se, els Serveis Jurídics de les forces d’ocupació varen fer canviar el nom en el Registre Civil de tots els que el tenien en català. Jo havia nascut l’any 37 a Catalunya i els meus pares m’havien enregistrat com a Joan. L’any 39 per força em varen canviar el nom i vaig haver de passar 40 anys dient-me legalment Juan.
Quan encara en règim de dictadura franquista vaig voler enregistrar els meus fills varen haver de dir-se Pablo, Pedro i Marcos (encara guardem el Libro de Familia per recordar eternament aquesta violació flagrant dels nostres drets). Després de la transició varem anar al Registre Civil a que ens enregistressin en català. El funcionari de torn, molt amablement val a dir-ho, ens va dir que als nostres fills els “canviava” el nom i en canvi a mi me’l “restituïa”!
Tot aquest preàmbul, com es pot comprendre, ve de les sentències del TC i del TS. Els humoristes dels diaris tenen material a dojo per fer acudits com aquest del Tharrats:
I justament aquest acudit me n’ha recordat un que corria els anys 40 per Catalunya. Deien que en la seva fal•lera espanyolista havien fet que un que es deia Roig Català li canviessin el nom i es digués en endavant Blanco de España!
Tots aquests acudits són premonitoris del que pot arribar a passar. Acolloniu-vos catalans, que només som al començament. O reaccioneu!
Joan A. Forès

Monotemàtics?: SI presenta una bateria de 6 propostes de llei

2010-12-29T15:10:00.001+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat les 6 primeres proposicions de llei que són les següents proposicions de llei:
1.- Proposició de llei de declaració d’independència de Catalunya.
2.- Proposició de llei de consultes populars per via no de referèndum.
3.- Proposició de llei de dació en pagament de l’habitatge personal o familiar hipotecat amb alliberament del deute pendent garantit amb hipoteca.
4.- Proposició de llei de prohibició del magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a catalunya.
5.- Proposició de llei per anul•lar la subvenció a Endesa atorgada pel govern en funcions de la generalitat de catalunya en acord de govern de 30 de novembre de 2010.
6.- Proposició de llei per modificar la uniformitat dels agents del cos de mossos d'esquadra destinats a la regió policial del Pirineu occidental, Ripollès i Berguedà.

Tres d'aquestes proposicions de lleis són compromisos electorals que ja hem complert en només un mes de les eleccions.
En el cas del magatzem respon a la signatura de SI contra el cementiri nuclear d'Ascó, en el cas de les hipoteques ens apropen a la legislació anglosaxona on hom entrega l'habitatge però el deute queda alliberat, en el cas d'Endesa a la manipulació del govern tripartit que va subvencionar Endesa (els de "antes alemanes que catalanes") amb la mateixa quantitat que l'havia multat.
El darrer cas, dels mossos, és un compromís del diputat per Girona, Toni Strubell, davant del fet inexplicable que els Mossos van uniformats de la mateixa manera al Pirineu que a Barcelona. La modificació dels uniformes fou demanada pels propis Mossos a Strubell.

Ara que ens diguin monotemàtics !!.

Trobada entre Solidaritat i Aralar

2010-12-28T18:54:00.000+01:00

Davant un nodrit públic de regidors i simpatitzants de la formació basca Aralar, aquest dilluns 27 de desembre, el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena ha explicat a Bilbo l'experiència de les Consultes Populars per la Independència celebrades a Catalunya a partir del 13 setembre 2009, centrant-se sobretot en els casos d'Osona Decideix i Mataró Decideix.

La presentació formava part d'unes jornades sobre política participativa que ha organitzat el partit independentista basc. Abans de l'acte, els diputats Alfons Lopez Tena i Toni Strubell s'han reunit amb Patxi Zabaleta i Jon Abril, coordinador i portaveu nacional d'Aralar, respectivament, per fer un canvi d'impressions sobre la situació política. Els representants d'Aralar s'han interessat per la manera en què Solidaritat ha irromput en l'escena política catalana i s'ha acordat mantenir més intercanvis en el futur.

López Tena si fos conseller: o dimitir o anar a la presó

2010-12-27T00:34:00.000+01:00

Adjuntem el video de la roda de premsa oferta per SI per valorar les sentències del tribunal suprem liquidant la immersió lingüística. Els i les qui heu recolzat SI recordeu, mentre el veieu, que, mercès a vosaltres aquesta veu ha entrat al parlament. S'ha acabat el temps de la vergonya i les mitges mentides. Com diu al minut 17 un immens López Tena ara queda, per o la conseller/a d'educació 2 opcions: dimitir o anar a la presó. "O ens acostumem a estar a Espanya on ens sortim d'ella". "Cordint-se els cinturons. Que ve tormenta!".

Declaracions de López Tena sobre la liquidació de la immersió lingüística from Solidaritat Maresme on Vimeo.

SI va homenatjar a Macià i els germans Badia

2010-12-25T21:35:00.002+01:00

SI va homenatjar el 25 de desembre al president Francesc Macià. També s'ha fet un homenatje als germans Badia, militants d'Estat Català assassinats per espanyolistes de la FAI. Una delegació de Sant Martí ha format part de l'homenatge encapçalada per Joan Carmona. Els actes han estat recollits pel mitjà Nació Digital:
Un dels tres fundadors de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, ha assegurat aquest dissabte que els noms coneguts fins ara del Govern de CiU suposen "tornar al passat i fer un regionalisme ben entès".
Això després d'homenatjar la tomba de l'expresident de la Generalitat, Francesc Macià, i també la dels germans Badia, al cementiri de Montjuïc.
López Tena ha reivindicat la memòria d'aquests dos membres d'Estat Català afirmant que Macià i ERC van abandonar l'independentisme i afegint que Solidaritat Catalana "té com a objectiu únic i irrenunciable la independència".

25-12-2010: Homenatge de SI a Macià i els germans Badia

2010-12-24T14:56:00.000+01:00

Des de Solidaritat Catalana per la Independència - Sants-Montjuïc ens convidem a la tradicional ofrena floral al president Macià i als germans Badia que duran a terme dissabte 25, dia de Nadal, aniversari de la mort del president.

L'acte tindrà lloc al cementiri de Montjuïc, a la tomba del president Macià, a les 10 h. del matí. Hi assistirà una delegació de Sant martí encapçalada per en Joan Carmona. És tradicional que les formacions polítiques així com els membres de la Mesa del Parlament facin aquesta ofrena floral.Serà una bona ocasió per dur-la a terme per primer cop en nom de Solidaritat Catalana i per retrobar-nos tots plegats i destijar-nos Bon Nadal.

Punts de vot de Barcelona Decideix a Sant Martí

2010-12-24T10:54:00.000+01:00

No cal presentar les consultes sobre la independència ni la plataforma Barcelona Decideix. Tots i totes n'heu sentit a parlar. En aquestes jornades negres on la imposició espanyola s'està fent més crua que mai els i les catalanes tenim una arma potent: la democràcia. Sí, hem tornat al 1970 però ara podem votar. I això no depèn dels espanyols, depèn de nosaltres. Exercim el nostre dret estampant urnes democràtiques a la cara dels jutges que ens imposen la seva llengua i la seva visió del món.

El vot anticipat és la possibilitat que té la ciutadania de votar abans del dia oficial de la consulta; facilita i fomenta el dret a la participació. El mapa adjunt és actualitzat diàriament i us indica els diferents punts del districte on podeu exercir el vostre dret de vot de manera anticipada.Cliqueu al damunt de cada icona per tenir més informació o bé consulteu el llistat que segueix el mapa per conèixer tots els punts fixos de votació i les parades de votació mòbils.

Hi ha punts Fixos de Vot Anticipat:

Orfeó Martinenc
Av. Meridiana 97
De dilluns a divendres, de 17:00h a 21:00h

Club Natació Poblenou - Can Felipa
Pallars 277
Dilluns i dimecres, de 10:00 h a 13:30 h i de 17:00 h a 20:30 h

Centre de Barri "Bac de Roda - Poblenou"
Camí Antic de València, 96-106
Tancat per Vacances de Nadal fins l'11 de Gener de 2011

Parades Mòbils de Vot Anticipat pels propers dies:

Dijous 23 de desembre, de 17:30h a 20:30h
C. Sèquia Comtal / Av. Meridiana (Rodalies Clot)
C. Ramon Turró / C. Bilbao (Biblioteca Can Saladrigas)

Divendres 24 de desembre, de 10:00h a 13:00h
Mercat de Sant Martí - C. Andrade / C. Puigcerdà
Mercat de Provençals - C. Menorca / C.Treball

Dimecres 29 de desembre, de 17:30h a 20:30h
Metro Camp de l'Arpa L5 – Sortida: Pg. Maragall / C. Indústria
C. Pujades / C. Marià Aguiló (Església de Santa Maria del Taulat)

Dijous 30 de desembre, de 17:30h a 20:30h
Metro Navas L1 – Sortida: Av. Meridiana / Navas de Tolosa
Metro Poblenou L4 - Sortida: Bilbao / Pujades

Divendres 31 de desembre, de 16:30h a 19:30h
Cursa dels Nassos C. Selva de Mar / C. Ramon Turró (Torre de les Aigües)

Crònica de la reunió del 21.12.2010

2010-12-23T03:20:00.005+01:00

La reunió de la coordinadora local de SI al districte de Sant Martí va celebrar-se el pro passat dimarts amb un desena d’adherits/des que es van excusar. Malgrat això fins a 25 persones van aplegar-se al Poble Nou en la trobada. El coordinador del districte, Jordi Sànchez, va anunciar que la propera reunió es faria la primera quinzena de gener a la Vila Olímpica amb l’assistència d’una delegació de Sant Martí Decideix. També es va apuntar la necessitat d’establir contacte amb els mitjans locals com Poblenou.org, Líniasantmartí o Ràdio Besòs. Aquesta darrera ha demanat un/a tertulià/ana per a un dels seus programes fet que es va posar en coneixement de tothom per si hi havia voluntaries/es.

A nivell organitzatiu es va anunciar que es farà:
- un congrés nacional el mes de març.
- es constituiran les 9 vegueries (regions) en què es dividirà SI al Principat. Recordar que a Catalunya Nord la presència es vehicula mitjançant Unitat Catalana i al País Valencià s’està definint, amb el PSAN, les possibilitats organitzatives. A les Illes no hi ha, de moment, cap línia d’actuació.
- Una de les vegueries serà de la Barcelona-L’Hospitalet que celebrarà el seu congrés el 29 de gener.
- Fins al 6 de febrer hi ha temps per a celebrar el congrés comarcal, en el nostre cas de districte. En aquest congrés s’ha d’escollir l’executiva. Donat que no hi ha reglament per fer-ho es va decidir posposar aquesta decisió. Sí, en canvi, hi ha l’estructura de l’executiva que seria, aproximadament: coordinació, secretaria d’organització (amb expansió / logística), finances, relacions externes, municipals i comunicació (amb responsables de blog, facebook, twitter i premsa). En el cas de relacions externes, expansió i municipals es va considerar oportú que hi hagués un responsable per barri. A part de les persones que formin l’executiva, seria aconsellable que cada adherit/da escollís una o més de les àrees de treball.
Respecte a la conveniència, o no, de presentar-se a les eleccions municipals a Barcelona es va decidir posposar el debat. El motiu és que no hi ha suficients elements de judici i s’han obert converses amb CUP i ERC que són en estat embrionari. Sí que es va incidir en la necessitat de debatre un programa i de participar, tots els adherits en les decisions (presentar-se o no, condicions de coalició...) i a nivell de Barcelona, en la decisió i no simplement ratificar-la.
També es va anunciar un acte d’homenatge al president Macià el matí del 25 de desembre. L’acte serà d’àmbit de Barcelona i es farà a la seva tomba. Els i les interessades poden posar-se en contacte amb SI de Sant Martí. Coordinarà l’acte en Joan Carmona. Finalment es va obrir un torn de preguntes on es van debatre temes d’actualitat i d’ordre intern.

Roda de premsa de SI sobre la investidura (20/12/2010)

2010-12-22T18:27:00.003+01:00

SI: Resposta de Lopez Tena al Candidat Mas - 20/12/10 from Solidaritat Sant Marti on Vimeo.

Mas ens perdona la vida

2010-12-22T00:21:00.008+01:00

El candidat a la presidència de la Generalitat, A. Mas (CiU) va perdonar ahir la vida a SI.
En el debat d'investidura va aprofitar per agafar-se a què el diputat J. Laporta s'havia oblidat de fer la salutació protocolària a l'actual president, J. Montilla. Hi va dedicar un espai notable de la seva intervenció. Cal recordar que Mas va estar gairebé un any per parlar del "president Montilla" i fou forçat pels periodistes a fer-ho. Durant mesos deia "en Montilla". De tots els problemes dels i les catalanes, de ben segur, el primer és oblidar saludar a algú. Mas s'hi va referir amb un to paternalista i arrogant, burlant-se del fet que el cap de llista de SI sigui un diputat novell. Laporta, al següent torn, va reconèixer l'oblit i va fer la salutació. Va respondre en to irònic que, de moment, es perdia entre el "camí a Itàca", el "fil roig", el "peix al cove", "bussiness friendly"... Tota la sèrie de subterfugis i metàfores que usen els actuals parlamentaris per no dir les coses pel seu nom. Laporta va fer un discurs seriós que el propi Mas va haver de reconèixer que era just el que SI havia dit a la campanya electoral.
Però Mas no es va quedar aquí. Com a bon perdonavides es va burlar dels 4 escons de SI en referència als 62 que té CiU. També va burlar-se del discurs de SI centrat en la independència. En canvi no va respondre a la intervenció de SI en cap sentit. Va agafar-se al fet de què el Québec ha convocat dos (2) referèndums i no ha aconseguit la independència per dir que ell no convocarà cap. En canvi va oblidar Kosovo, Geòrgia, Litùània, Letònia, Namíbia o Timor Oriental on sí que s'han guanyat.
Mas ens va perdonar la vida i es va riure de nosaltres.
Per cert, va perdre la votació i no fou escollit president.
Ara només li queda implorar els vots del PP per ser-ho.

Comencen fent trampa

2010-12-21T00:17:00.003+01:00

Per tenir grup parlamentari calen 5 diputats.
SI i C's tenen 4 i 3 escons respectivament.
El temps a repartir entre aquests dos partits que no tenen grup és de 30 minuts.
Tots, tots els acords del Parlament autonòmic des de la seva constitució es prenen tenint en compte els escons.
Així va passar quan CiU va perdre en vots però va guanyar amb escons contra el PSOE de Maragall l'any 2003. Des de llavors CiU ha recordat amb insistència que allò que compta són els escons...fins ahir.
La repartició dels 30 minuts s'ha fet a parts iguals i no seguint els criteri dels escons.
Com ha recordat el diputat Alfons López Tena ha estat un "caprici il·legal d'una senyora molt honorable".
Per això es va recòrrer amb contundents arguments jurídics.
La resposta no ha pogut ser més pueril: tenim raó que SI té més escons i li pertoca més temps...però C's van tenir més vots. I per primera vegada a la història el que compta són els vots i no els escons.
Comencen fent trampa els del nou tripartit: CiU, PSOE i PP.

Dimarts 21 reunió oberta

2010-12-20T08:59:00.004+01:00

Us convoquem el proper dimarts 21, a dos quarts de nou (20:30) al Centre Cívic de Can Felipa ( c/ Pallars 277 ), a la reunió oberta a tots els adherits/des i simpatitzants/es de Sant Martí.És una reunió important, doncs és la primera reunió posterior a les eleccions i s'ha de planificar les accions a curt i mig termini ( bàsicament la nova estructura a nivell de Districte amb noves àrees de treball i els reptes electorals futurs ). Després de l' èxit en les eleccions al Parlament de Catalunya ( assolint representació amb només 4 mesos d'existència ), toca endegar una nova etapa , plena d'il·lusió, que ens durà a la llibertat plena.

Vam celebrar el 28N pensant en el futur

2010-12-19T00:28:00.001+01:00

Divendres 17 de desembre SI de Sant Martí va celebrar els resultats electorals del 28N. Ho vam fer amb un sopar al Restaurant del Poliesportiu Vila Olímpica amb unes 35 persones. El coordinador de Sant Martí, Jordi Sànchez, va aprofitar l’ocasió per agrair un enorme esforç fet per adherits/des i simpatitzants en la campanya electoral. Només una dada: es van fer fins a 10 carpes informatives algunes d’elles durant tot un dia. Sànchez també va explicar la darrera reunió de coordinadors. Les prioritats són decidir l’organització interna tant de SI a nivell nacional (amb un congrés dins el primer trimestre de 2011) com de vegueria i de districte. Paral•lelament s’ha obert el debat sobre les eleccions locals. Els impulsors de SI han deixat en mans de la base de cada municipi decidir si cal, o no, presentar-se a aquestes eleccions i en quines condicions. Cert és, però, que s’estan encetant contactes amb altres forces independentistes per contrastar els seus posicionaments.

Com ja va passar en el sopar d’inici de campanya l’event va cloure amb un torn obert de paraules que va esdevenir una assemblea oberta. El debat sobre les municipals va ésser el protagonista principal amb intervencions d’adherits i adherides a la coalició incloent-hi militants del PSAN i Democràcia Catalana. Les posicions són molt variades i caldrà continuar amb el debat les properes setmanes. La voluntat d’obrir-se a altres formacions va ser majoritària però fent-se valer. Tanmateix es va agrair la presència de convidats d’altres moviments que van venir a acompanyar-nos.

Tenim alguna obligació amb les 20. 433 persones que ens van votar a la ciutat de Barcelona?

2010-12-18T21:38:00.001+01:00

La passada nit varem celebrar un sopar al Districte de Sant Martí, un sopar de “germanor” per celebrar els resultats obtinguts el 28N i felicitar-nos i agrair-nos la part que ens toca en els resultats i la causa d'aquests. Com es natural i inevitable va sorgir el tema eleccions municipals, si ens havíem de presentar o no, si ho havíem de fer sols o en companyia d'altres organitzacions i, òbviament, si ens havíem de presentar o no a Barcelona ciutat. Suposo que no desvetllo cap secret si dic que opino que ens hem de presentar a tot arreu on tinguem gent disposada i desitjosa de fer-ho, i de forma ineludible hem de presentar-nos a Barcelona. En aquest sopar van aparèixer opinions de tota mena i mes enllà de fer ara una dissecció de totes i cada una de les postures expressades a mi m'han quedat una serie de dubtes i com que vaig escoltar i puc presentar-me a mi mateix arguments que avalarien totes i cada una de les postures expressades, he decidit reduir la situació a la fredor dels nombres. Primer he mirat quanta gent ens va votar a BCN: 20.433 persones (2,89%). A les hores he pensat, be i per districtes que diuen els nombres?. Per el que fa al nostre diuen que ens van votar 2.606 persones (2,89%), però també diuen que a Gracia ho van fer 2.434 persones que representen un percentatge del 4,19% dels votants, o el que es el mateix, si aquest resultats els donéssim com a bons, com a enquesta electoral, tindríem obligatòriament que concloure que en aquest districte estem a un 0,81% de vots de tenir Conseller de Districte. Que mes poden dir-nos els nombres?. Anem a mirar quants vots representarien el 5% necessari per obtenir regidors: 34.378. Es a dir “estem” a 13.845 vots de tenir representació a l'Ajuntament de Barcelona. Un cop vist això, he decidit fer un pas mes enllà: Si ERC i nosaltres poguéssim trobar els punts d'acords necessaris per presentar una coalició electoral a Barcelona, sortiríem guanyant?, veiem-ho.

ERC va obtenir a Barcelona en les municipals de fa quatre anys 53.707 vots (8,81% i 4 regidors), i el 28N 46.206 vots (6,53%). No sabem si han tocat fons, jo sospito que no, i crec que ERC sospita el mateix. En tot cas, prenem aquestes xifres i fem una senzilla suma SI+ERC: 66.639 vots (9,42%). Seguirien sent molt probablement 4 regidors, tot i que degut al augment de la participació, però no es impossible pensar que podrien ser el cinquè o fins i tot el sisè regidor. La curiositat m'ha pogut, i he pensat en Reagrupament. Que aportaria Rcat en una teòrica coalició a tres?: l'1,06% dels vots. No es gran cosa, realment cal dir-ho clar es ben poca cosa, però no podem menystenir l'”efecte crida” que podria generar en els votants independentista aquest experiment unitari a la Capital. En fi, com es pot veure no he volgut entrar en valoracions sobre les situacions internes que vivim cadascuna de les tres formacions: nosaltres estem en ple procés d'organització interna, ERC viu una situació molt peculiar amb una direcció defenestrada “de facto” i Reagrupament en procés de decidir que volen fer amb la resta de la seva vida. Únicament he volgut mirar les xifres fredes, i m'han creat la curiositat de preguntar-me allò tan amanit de què passaria si...?. Nomes la tinc jo aquesta curiositat?, a ningú mes li preocupa quedar-se durant quatre anys amb el dubte de quina seria la resposta?.
Mes enllà de tot això a mi em preocupa molt, molt mes, saber la resposta d'una altra pregunta, si decidim no presentar-nos: Què els direm a les 20.433 persones que ens van votar en les passades eleccions?. Què tornin a votar al mateix -o un altre- partit que van votar fa quatre anys?. Que simplement no votin e les municipals?. I el que es pitjor, els direm que votin o no votin, però que no oblidin tornar-nos a votar en les autonòmiques del 2014 (o quan es facin realment?). A ningú li passa pel cap pensar que aquests votants es puguin sentir abandonats i que en conseqüència d'aquí quatre anys no els puguem recuperar?.
Be, com sabeu aquest bloc està obert a les opinions de tothom, i totes seran ben rebudes.
Xavi Soler

Roda de premsa SI discurs d'investidura d'Artur Mas (20/12/10)

2010-12-18T14:22:00.000+01:00

SI: Resposta de Lopez Tena al Candidat Mas - 20/12/10 from Solidaritat Sant Marti on Vimeo.

Un escàndol silenciat

2010-12-18T01:22:00.000+01:00

Dijous es va viure un fet més que lamentable al Senat, un autèntic atemptat en contra de les necessitats i urgències dels catalans. El més greu, però, és que qui ha perpetrat l'aberració ha estat el partit que més vots va aconseguir, i amb diferència, a les darreres eleccions. Llegiu atentament la notícia perquè és escandalós.

Els convergents han pactat amb el PSOE sortir al rescat de les concessionàries d'autopistes de Madrid, en greu situació econòmica. Resulta que el trànsit per les vies de pagament madrilenyes ha estat un 80% inferior al previst. És clar, qui anirà per una autopista de pagament si en té una altra de fantàstica paral·lela?. Això, evidentment, ha provocat unes pèrdues importants a les concessionàries, que han tingut uns ingressos menors als esperats (o eren els esperats i esperaven que els rescatessin?). I ara, amb els diners dels catalans, haurem d'eixugar aquest deute. Però és que l'esmena no la van presentar ni el PSOE ni el PP... va ser la pròpia CiU qui ho va fer!! I què fa un partit català salvant unes empreses madrilenyes? Que potser hi tenen algun interès? Perquè aquesta n'és una altra. A canvi d'aquest favor, no han demanat cap contrapartida per a Catalunya. Res. Ha estat un regal marca de la casa. Igual que amb les retallades socials: van salvar el Zapatero a canvi de res. Coi, no era aquest el moment ideal per a demanar el que anomenen "nou pacte fiscal"? No és just en un moment en què el seu vot és imprescindible que poden tenir alguna força? Quan esperen proposar-ho? El 2012, quan el PP tindrà una majoria absoluta o quasi absoluta i el seu vot no servirà per a res? Com poden ser tan extremadament incompetents a l'hora de negociar? O és que aquest és el seu paper i tot el que parlen aquí a Catalunya és una simple comèdia per a esgarrapar vots?
Els mateixos que parlen de la submissió dels diputats catalans al PSOE actuen, a la pràctica, exactament igual que aquests. I això sí! Cap gran mitjà n'ha parlat. La sociovergència domina els mitjans i silencia el que els interessa. Juguen molt i molt brut.
Albert Baile

La Vanguardia i la consulta popular a la Barceloneta

2010-12-17T07:02:00.000+01:00

Sempre hem dit que hem de saber amb qui ens juguem les “birolles” o els “quartos” o les “peles”.

Aquest matí per Catalunya Radio han constatat que l’Avui, El Punt, l’ARA i el Periódico han parlat de l’inici de la consulta popular anticipada del 10A que es va desenvolupar ahir amb força participació i alegria, amb l’ajut de cents de voluntaris, a la Barceloneta. De les consultes populars ja en parlarem més, ben aviat.

La notícia, però és l’absència de notícia. La Vanguardia, que ja hem anomenat més d’un cop “l’enemic del poble”, no ha publicat cap notícia, ni nota, ni comentari, ni res, sobre la consulta d’ahir!

Per cert, que La Vanguardia s’està promocionant amb falques publicitàries en emissores com Catalunya Radio. No crec que ho hagués fet mai. Serà que l’aparició d’un diari potent com l’ARA els fa témer per la salut del seu? Si volen acostar-se al poble, el pretès desconeixement del que el poble fa no els ajudarà massa...

Joan A. Forès

Prometem derogar la constitució

2010-12-16T14:13:00.001+01:00

La fórmula de promesa del càrrec que han exercit els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, d’acord amb el que disposen l’article 108.8 de la Llei Orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim general, i l’article 16.1.a de Reglament del Parlament de Catalunya ha estat:

“Promet, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana.”

Ells posen murs. Nosaltres els saltem.

Acord per estendre SI al País Valencià

2010-12-14T12:45:00.002+01:00

La Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) manifesten:

1) Que han acordat estendre organitzativament SI al País Valencià.
2) Que, a tal efecte, l’enquadrament orgànic dels adherits valencians de SI, en nombre creixent, es farà dins l’estructura general de l’organització, de base comarcal, sense perjudici de la formació d’un òrgan d’àmbit de país.
3) Que aquest enquadrament organitzatiu dels adherits valencians de SI és el pas previ per a llur participació en el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència i, si escau, en els processos electorals del proper mes de maig.
Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN fan una crida al poble valencià perquè denuncie l’espoli a què està sotmès per l’Estat espanyol i perquè, en conseqüència, reclame la independència com a única solució a la crisi econòmica i a la salvaguarda de la llengua i la cultura pròpies.
Així mateix, Solidaritat Catalana per la Independència i el PSAN s’adrecen a tots els independentistes del País Valencià perquè s’adheresquen al projecte de declaració d’independència. En aquest sentit, és pertinent recordar que, al programa de SI, s’hi postula “la constitució de l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que faci seva i estengui la declaració d’independència al conjunt dels Països Catalans”.

Mario, l'unionista

2010-12-12T11:17:00.000+01:00

Patriotisme correcte. Dimarts, a Estocolm, l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa va pronunciar el discurs de recepció del premi Nobel de literatura. No entraré a valorar els mèrits literaris de la concessió, però sí cal aturar-se en el contingut polític de la seva intervenció. El senyor Vargas Llosa va alertar dels perills dels nacionalismes –ell, com tots els metaforistes del regne, prefereixen parlar de patriotisme- sense censurar en cap moment l’ultranacionalisme ranci, caduc i imperialista espanyol que en els darrers anys –i segles- ha ofegat tant com ha pogut la identitat nacional catalana. Ell, servil com ningú, llepa la mà de qui li dóna el plat de sopa. I quan fa rotet diu el que diu.

La Barcelona covarda. Vargas Llosa va recordar, emocionat, la Barcelona de principis dels setanta, la seva Barcelona, la que va conèixer, aquella Barcelona grisa i provinciana, sotmesa, mesella i covarda, carrinclona i casposa, perquè, segons va dir Llosa a Suècia, s’havia erigit en la capital cultural espanyola i iberoamericana, com si això fos la gran fita històrica a la qual aspira la capital d’una nació mil·lenària. Ser capital cultural d’alguna cosa no és negatiu, però don Mario ha menystingut, una vegada més, la cultura i la llengua d’un país que el va acollir en uns anys on el català encara era perseguit –això no ho va denunciar a Estocolom-, on moltes persones tot just es recuperaven del genocidi franquista. Ell, és clar, no devia conèixer aquesta gent, per ell tan provinciana i perillosa. Ell, a fer proclames i gintònics al Boccacio, a viure la Barcelona divina i espanyola, la Barcelona oficial, atemorida i rendida que no incomodava la dictadura.
La Barcelona de Mario. Per Vargas Llosa, pels seus amics barcelonins espanyols, pels seus col·legues que consideren el català com quelcom folklòric, per la caverna mediàtica espanyolista i pels defensors del gueto, la Barcelona del tardofranquista és encara un referent. Per ells la Barcelona espanyola és la Barcelona progre, oberta i cultural front la Barcelona capital de Catalunya que mira al món, que els denota temors, pors i recels perquè saben que en aquesta Barcelona les seves accions, econòmiques i morals, cauen en picat. Ni han entès res ni ho volen entendre. Conviuen amb un papus que només existeix a les seves ments tancades i caduques.
L’aplaudiment verd. I, és clar, ahir dimecres el diari barceloní del poder li va atorgar un semàfor verd lloant el discurs. Aquest diari acomodat sempre amb els guanyadors ja és això, el diari de la Barcelona espanyola, el diari de la Catalunya humiliada de Vargas Llosa, de la Catalunya que han teixit els filadors de la trama unionista.
Jordi Finestres

Sopar de celebració dels resultats electorals de SI: el dia 17

2010-12-10T09:11:00.004+01:00

Després d'un merescut descans, posterior al treball dur a nivell de Districte, ens toca celebrar els resultats electorals assolits, amb tots els companys i companyes de Sant Martí. Llur sopar el celebrarem el divendres 17 de desembre, a dos quarts de nou (les 20,30 hores) al Bar- Restaurant del Poliesportiu Vila Olímpica ( c/ Carmen Amaya 4-6 ). El sopar té un preu de 12 euros.
La confirmació de la vostra assistència la podreu realitzar escrivint-nos al correu bcn-santmarti@bcn.solidaritatcatalana.cat, amb el nom i cognoms de les persones que assistiran al sopar (podeu portar gent coneguda que vulgui compartit amb nosaltres una bona estona). La data límit per contestar i confirmar la reserva és el proper dimecres 15, a la nit. Esperem que us animeu tots i celebrem conjuntament els més de 100.000 vots assolits , amb només 4 mesos d'existència.

Campanya per ajudar Ràdio Arrels

2010-12-09T00:21:00.000+01:00

Ràdio Arrels, fundada el 1981 per un grup d’activistes culturals nord-catalans, ha esdevingut una peça fonamental per l’impressionant redreçament de Catalunya Nord. La crisi econòmica i, sobretot, no haver cobrat una subvenció compromesa per la Generalitat d’amunt (PSOE, ERC, ICV/EuiA) l’han deixada en una situació difícil.

La ràdio manté l’estatut de ràdio associativa això vol dir que renuncia als recursos publicitaris. És una fórmula pròpia de l’estat francès que finança l’emissora (com altres 600) directament o mitjançant els consells regional i regional.
Ara, Ràdio Arrels ha endegat una campanya de recollida de recursos per poder mantenir el seu nivell i superar les dificultats financeres: A l’estat francès podeu fer els ingressos a 17106 00024 02898942000 09 i a l’estat espanyol a 2100 0191 11 0700033715.

Concert per la Bressola

2010-12-07T00:19:00.000+01:00

Coincidint amb la publicació del nou disc ‘+ cançonetes per a la Bressola’ es celebrarà un concert de presentació. Serà el 15 de desembre al Petit Palau, de Barcelona, i ja són a la venda les entrades que valen 18,00 €. El disc es vendrà en exclusiva a Abacus i FNAC pel nadal. Hi intervenen Lluís Gavaldà, Mazoni, Gerard Quintana i els gitanos nord-catalans Tekameli.

Sobre el corredor mediterrani

2010-12-06T11:09:00.000+01:00

L’eix ferroviari que es defensa des de Catalunya, però també des del País Valencià passa entre d’altres pels ports de València, Tarragona, Barcelona i Palamós en camí cap a Lió. Els llibres i articles sobre el tema ens expliquen que actualment el gruix de les mercaderies provinents del sud-est asiàtic viatgen en vaixells i passen pel Canal de Suez. Per abastir l’Europa continental els ports que actualment fan servir són els de València, Tarragona, Barcelona i Palamós. Els contenidors que han de continuar cap a Europa són descarregats en tots aquests ports, com més cap el nord millor per estalviar costos. Els contenidors que porten materials als que cal afegir valor descarreguen a qualsevol d’aquests ports on la indústria estigui prou desenvolupada per afegir-hi el valor (confecció, mecanitzacions, ...). Un cop obtinguts els productes manufacturats finals són enviats cap a Europa.

El viatge cap a Europa es pot fer per carretera o ferrocarril. El cost del transport per carretera és de 90 € per cada 1000 tones, per quilòmetre. El cost de ferrocarril és de 18€ per cada 1000 tones, per quilòmetre. Queda clar que el transport més econòmic és per ferrocarril. 5 vegades més econòmic. Aquest és el transport que s’usa a tot Europa. A l’estat espanyol pel fet de no haver-hi autovies ni autopistes fins fa poc ha fet que proliferessin enormement els transports per carretera. És el país europeu amb més camions, amb diferència.
En el segon mapa d’aquest treball es veu el camí que preconitza Catalunya per les mercaderies. Les línies principals en vermell i les secundàries en ocre. I la línia d’ample europeu entre València i la frontera francesa passant per Sagunt, Tarragona i Barcelona, encara no existeix i no se sap quan existirà!.
L’associació FERRMED formada per més de 180 empreses i diversos organismes, defensa la viabilitat econòmica de l’Eix del Mediterrani, en contraposició a la Travessa Central dels Pirineus (TCP) que és l’aposta de l’estat espanyol. El TCP necessita 2 túnels d’un total de 60 quilòmetres amb un desnivell de 1000 metres, que comporta, a part de la inversió inicial, un consum energètic elevat per als trens, que afecta els costos de manteniment in aeternum!
En canvi l’Eix del Mediterrani és més curt, no té pendents importants, fa servir passos naturals i estarà situat a prop dels ports més importants del Mediterrani, Algesires, Màlaga, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona, Palamós i Marsella. L’ús d’aquest eix ajudarà a reduir temps i contaminació dels 10.000 camions que circulen cada dia per la AP7, a través de La Jonquera.
Com que els costos de transport són molt més econòmics, de 90 a 18€ per cada 1000 tones i quilòmetres la competitivitat de les empreses catalanes milloraria. Per Catalunya és vital l’Eix del Mediterrani. I no serà fàcil lluitar contra el lobby espanyol!.
El responsable europeu de logística de Ford, Louis Paredis, ha avisat Brussel·les que l'automobilística podria abandonar Almussafes si abans de cinc anys no s'ha fet un nou eix ferroviari per l'arc mediterrani. 'La posició competitiva de Ford a Almussafes depèn només de l'existència del corredor mediterrani', va dir Paredis.”

Joan A. Forès

Properes passes de SI després de les eleccions

2010-12-05T01:06:00.003+01:00

Després de l’èxit que ha significat per Solidaritat Catalana per la Independència aconseguir més de 100.000 vots i quatre diputats a les passades eleccions al Parlament de Catalunya en només quatre mesos de vida, ara és hora de definir i començar a treballar els propers passos cap a la construcció i consolidació del projecte polític per aconseguir la independència de Catalunya.

1r pas) Vertebrar l’estructura organitzativa
El proper dia 11 de desembre estan convocats a una reunió nacional tots els enllaços comarcals i de vegueries per tal de donar el tret de sortida a la convocatòria dels congressos comarcals i de vegueria. En aquests congressos comarcals s’escollirà democràticament l’executiva comarcal i la de vegueria, entre tots els adherits que lliurement s’hi vulguin presentar, que tindrà com a missió a curt termini:
1) L’organització dels congressos locals i la constitució de SI a tots els municipis de la comarca.
2) La preparació de les eleccions municipals a la comarca i ajudar en la confecció de les llistes municipals.
3) Impulsar tot el procés que significarà el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència.

2n pas) Preparar les eleccions municipals
Des d’ara, totes les comissions locals que ho vulguin poden començar a preparar les eleccions municipals al seu municipi.
Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les eleccions municipals sota els següents principis:
- Serà cada comissió local la que decidirà presentar-se a les eleccions municipals i com, o no presentar-se. Les candidatures s’elegiran per primàries.
- SI es presentarà a les eleccions municipals a tots els pobles i ciutats on sigui viable, amb llistes pròpies, o en el marc d’una coalició independentista més àmplia, aplicant el criteri d’igualtat i de no quedar diluïts ni subordinats a cap altre partit.

3r) El primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència
Es celebrarà durant el primer trimestre de l’any 2011. Al gener es farà arribar la convocatòria del Congrés a tots els adherits i els documents congressuals. En aquest Congrés s’aprovaran els estatuts de SI, la ponència estratègica i s’escolliran democràticament els membres de l’executiva nacional entre les persones que s’hi vulguin presentar.

Temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona
El passat dijous el nostre cap de llista i diputat electe Joan Laporta es va reunir amb el guanyador de les passades eleccions i cap de llista de CiU Artur Mas. Joan Laporta va fer arribar a Mas el mandat programàtic i electoral de condicionar el vot favorable de SI a la investidura a que CiU constituís un govern de transició a la independència per declarar-la en la present legislatura. Artur Mas va explicitar que no està d’acord amb dita declaració i que CiU no la portava en el programa electoral. Aquesta fou la raó per la qual SI va fer públic l’endemà divendres que votaria No a la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. Qui ha convocat reunions bilaterals amb els caps de llista de les forces polítiques parlamentàries és el sr. Mas, que a diferència dels convocats no ha fet declaracions sortint de les reunions. És per això que el sr. Laporta tampoc no en va fer.
També aquesta setmana des d’ERC Barcelona, i a través dels mitjans de comunicació, es va fer arribar a SI una proposta d’acord per presentar-nos conjuntament amb ERC a les eleccions municipals.
A partir del criteri abans exposat, SI va fer públic que només es presentaria en coalició amb alguna altra força política independentista en el cas que aquesta coalició es fes en peu d’igualtat i sempre i quan els vots no anessin a sumar al còmput global de l’altre partit.
És temps de molts rumors i de vegades intoxicacions interessades, i no se n’ha de fer gaire cas. Solidaritat Catalana per la Independència té un Manifest Electoral que ens vincula i obliga, amb els adherits i amb els votants. No traficarem amb els vots i els escons, i en conseqüència no pagarem preus polítics per tal de tenir grup parlamentari.

Enquesta: SI s'ha de presentar a les eleccions locals de Barcelona?

2010-12-04T15:54:00.000+01:00

Ja podeu votar a l'enquesta que Solidaritat Catalana per la Independència (SI) hem afegit al nostre web local. La pregunta és "Creus que SI s'ha de presentar a les eleccions municipals de Barcelona?". Hi ha 4 opcions:
- Sí, en solitari
- Sí amb un acord amb altres formacions independetistes
- No
- No m'importa
Tu decideixes la posició que defensarem a nivell de tot Barcelona.

Agraïment als adherits/des- simpatitzants/tes de Sant Martí

2010-12-03T08:46:00.003+01:00

Després de l'èxit electoral de diumenge, vull agrair l'esforç dels adherits/des i simpatitzants/tes de Solidaritat Catalana per la Independència a Sant Martí . Han estat 4 mesos intensos, de treball continuat i expansió del projecte al Districte. Estic profundament emocionat de la feina que heu realitzat, no és fàcil trobar un grup humà com vosaltres, disposats a sacrificar hores personals i dedicar-les a una causa tant noble com la Llibertat del nostre poble.
S'han realitzats tres grans actes de presentació de SI als barris del Poblenou, Clot i Vila Olímpica, multitut de carpes informatives al carrer, encartellades,creació de la pàgina web de SI Sant Martí, facebook, trobades amb entitats del Districte per explicar el projecte, organització del I torneig de futbol independentista...i tantes i tantes activitats , per visualitzar la presència de Solidaritat a Sant Martí. No hi ha cap organització política al Districte, amb tanta presència al carrer, i això és gràcies al treball i l'esforç de tots vosaltres.
Això , companys, no ha fet més que començar. S'ha fet probablement el més difícil, entrar al Parlament. Ara podrem visualitzar la nostra proposta política i fer tasca parlamentària. Els nostres diputats denunciaran l'autonomisme (amb una Catalunya sense recursos ni capacitat de decisió) i treballaran incansablement per la regeneració democràtica.
Aquesta setmana i la vinent (la del pont), us deixaré carregar piles, però a la setmana següent començarem amb il·lusió una nova etapa. Necessitem de tots vosaltres per remar junts i poder assolir, el més ràpid possible la majoria que ens durà a la Indepedència del País. El primer que farem , serà un sopar per celebrar els resultats electorals i prepararem la primera reunió post-electoral per distribuir les futures àrees de treball al Districte (més amplies a les actuals). Prèviament, la Direcció Nacional, ens reunirà als coordinadors per donar instruccions del futur immediat de la formació que ja us anticipo que serà d'un treball intens.
Ens veiem aviat i disfruteu de l' èxit assolit.
Una abraçada a tots.
Jordi Sànchez ( Coordinador SI Sant Martí )

Puigdemont(CiU), diputat per Girona, primer en tastar López Tena

2010-12-02T09:28:00.000+01:00

Solidaritat, la força que ha de vigilar perquè CiU no practiqui l'eutanàsia a Catalunya

2010-12-01T08:33:00.000+01:00

Escric a raig fet,amb les dades oficials tot just sortides del forn. No hi ha temps material per a digerir-les,encara són al pap. Escriure a corre cuita i amb la passió del moment té el perill de deixar-se anar,de deixar-se emportar més pel cor que pel cap. Però, què és la vida si no un conjunt de sensacions i de vivències? Què es si no viure el moment?

Tal com era d' esperar ha guanyat Mas,Convergència, de forma aclaparadora. Vol dir això que Catalunya tindrà pel cap baix quatre anys més un Diputació Quatriprovincial, un país en estat provisional. Anirem tenint allò de que qui passa ,any empeny. Anirem fent la viu viu. La llàstima que aquesta provisionalitat fa mal, perquè el país és com un iogurt amb data de caducitat. Ni l'espoli econòmic ni la degradació constant de la nostra identitat nacional es poden permetre el luxe de continuar amb la submissió a Espanya. Sempre dic que un dia més amb Espanya és un dia menys de vida. Podria semblar una frase feta com gairebé tots els eslògans que s'han fet servir en la campanya electoral. Desgraciadament, sembla que la frase és del tot certa. O Catalunya avança cap a la independència o ens en anem de pet cap a la desaparició com a poble.
Fa uns dies l'escriptora Isabel Clara-Simó parlava que els pobles com les persones viuen,creixen i moren.Una gran veritat. Però l'escriptora deia també que el pitjor és que les persones i els pobles morin assassinats.I això és el que li passa a Catalunya.

En el camí de la desaparició si continuem a Espanya ara ho podem fer amb una nova modalitat: l'eutanàsia. En efecte, sembla que Catalunya hagi triat ara aquest camí. Al capdavall les tècniques avancen def orma imparable i morir-se sense patir és una bona aspiració.La llàstima és, però,que s'aposti per la mort dolça quan encara hi ha moltes possibilitats de viure i de viure amb plenitud,amb dignitat.
I és aqui on entren en acció els quatre diputats que tindrà Solidaritat Catalana.Quatre diputats que han de vetllar perquè Convergència no ens porti cap a l' eutanàsia. Estem segurs que donaran molta guerra i que ningù no s'adormirà. És molt el que s' ha aconseguit amb pocs recursos, poc temps i amb l'oposició de la caverna mediàtica i sobretot amb el boicot dels principals mitjans de comunicació d'aquí. No té nom tot el que han fet. És per això que cal valorar tot el que s' ha aconseguit i encara hauria estat més si Reagrupament i Solidaritat haguessin sumat esforços. Segur que a hores d'ara hi hauria un grup propi pel cap baix.
En fi, no és hora de mirar enrere. És l'hora de continuar aquest viatge cap a Ítaca, la terra promesa.Un viatge que serà ple d'aventures. Avui hem començat aquest viatge amb prou força, malgrat tot. Encara en aquest país queda gent amb dignitat.
Senyors Laporta, López Tena,Uriel Bertran i Toni Strubell: estem al vostre costat. Sou els nostres capitans. Us estimem!.
Ramon Serra

SI obté 2.606 vots i el 2,6 % a Sant Martí

2010-11-30T09:57:00.002+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha obtingut un 2,6 % al districte de Sant Martí de Barcelona. Això ha estat mercès a 2.606 persones que han votat a favor de la coalició independentista. CiU ha obtingut un 30,5 % amb 30.630 vots i ERC 6.953 amb un 6,9 %. Reagrupament aconsegueix 855 que representen el 0,86 %.
Aquests resultats són provisionals fins que es computi el vot de l'estranger que, segons va afirmar ahir Alfons López Tena, dificilment modificarà el resultat.
Aprofitem per a felicitar, des d'aquí, CiU per la seva victòria; així com a les candidatures independentistes d'Esquerra i Reagrupament pels vots obtinguts i pel seu treball a favor de la independència.

100.000 gràcies !!

2010-11-29T09:23:00.000+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència ja és dins el parlament de Catalunya. Irromp amb 4 diputats. Mai una formació s'havia aixecat en només 4 mesos i havia entrat al parlament. Tot plegat ha estat gràcies als milers de voluntaris i voluntàries que han treballat dur aquests mesos. I, com no, donar l'agraïment a les més de 100.000 persones que s'han alçat per dir que a Catalunya ja no se la tornarà a humiliar. El 10 de juliol ja és dins el parlament. Recodeu d'agrair tots aquells als qui heu convençut de votar SI. Que vegin que ara no ens n'oblidem d'ells fins d'aquí 4 anys. En això ja ens hem de diferenciar de la resta que només demanen el vot i després t'obliden. SI és dins al parlament. Tu ets dins el parlament. I es notarà.

Solidaritat tindrà apoderats a la majoria de col·legis del districte de Sant Martí

2010-11-28T00:03:00.001+01:00

El districte de Sant Martí té 40 col·legis electorals. Demà els i les que us decidiu a exercir el vot podreu comptar-hi en trobar un apoderat o apoderada de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la majoria de col·legis. Finalment hi haurà una trentena de col·legis electorals amb apoderats/des de SI. Aprofitem per donar-hi les gràcies als qui demà faran aquest esforç. Es llevaran més aviat del que toca, seran als col·legis abans d'obrir-se i hi seran després de tancar-se. Es perdran els primers resultats de la nit. És el que passa quan ets a primera línia i el 28 de novembre SI tindrà milers de persones a primera línia.

Tot el que hem fet a Solidaritat al Districte de Sant Martí

2010-11-27T11:45:00.001+01:00

Engegar un projecte i aconseguir, en un termini de tres mesos, constituir-lo i donar-lo a conèixer per tot el territori no és gens fàcil. Però això és el que ha aconseguit fer Solidaritat Catalana per la Independència. En aquest temps rècord, s'ha articulat una xarxa per tot el país, s'han celebrat actes i presentacions a totes les comarques i s'ha aconseguit fer arribar el missatge a moltíssima gent. Això ha estat gràcies al treball de centenars de persones que han treballat a favor d'aquest projecte compaginant-ho amb les seves obligacions familiars i laborals.

Concretament, us puc parlar de tot el que hem fet al Districte de Sant Martí de Barcelona. En molt poc temps, hem organitzat tres actes: un al Poblenou, un al barri del Clot i un altre a la Vila Olímpica. En el nostre Districte, a més, s'han celebrat dos actes més en dos recintes universitaris. En aquest aspecte, destacar la feinada del grup de joves que han treballat en aquest sector. Solidaritat Catalana ha estat l'única formació que ha realitzat actes a pràcticament totes les facultats del territori per a explicar el projecte als més joves que són, en definitiva, el futur d'aquest país. En tots cinc actes, la resposta del públic ha estat molt bona i hem omplert totes les sales on s'han celebrat.
Ens hem centrat, sobretot, en tenir molta presència al carrer. Hem participat a les principals fires de barri del Districte, hem organitzat un munt de parades a tots els barris, hem enganxat vés a saber quants cartells, ens hem desplaçat per arreu per a repartir informació sobre el partit, hem organitzat un sopar de campanya... A tot plegat, sumar-hi totes les reunions i trobades per a preparar-ho tot. Però encara no s'ha acabat. Diumenge, molts estarem als col·legis electorals fent d'apoderats per a assegurar-nos que la jornada democràtica transcorre amb total normalitat.
El treball ha estat intens, però n'estem molt satisfets. Hem tingut la sort de trobar-nos amb un grup humà fantàstic. Ara esperem que tot aquest treball i esforç es traslladi en uns magnífics resultats a les eleccions de demà. Les vibracions que hem recollit han estat molt bones. Gràcies a l'esforç de tots, ho farem possible.
Albert Baile i Rey

Fem entrar el 10 de Juliol al parlament

2010-11-26T11:45:00.000+01:00

Acte final de campanya a Barcelona

2010-11-25T13:59:00.000+01:00

Us animem a venir a l’acte final de campanya que tindrà lloc a Barcelona el proper divendres 26 de novembre en el Palau de Congressos de Catalunya.
(Av. Diagonal, 661-671)
Amb Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i la resta de candidats.
S’obriran les portes del Palau a dos quarts de vuit (19:30 h.) i l’acte començarà a les 20 h. i finalitzarà a les 22:00 h.
A més s'ha organitzat una Caravana solidària que organitzarem el proper divendres 26 cap al Palau de Congressos de Catalunya. Un conjunt de cotxes recorreran la ciutat amb cartells de SI i amb material de campanya, i arribaran a tres quarts de vuit (19:45) al Palau de Congressos de Catalunya per l'Acte final de Campanya (adjuntem cartell). La convocatòria de la Caravana és divendres a les 17 hores a la Avinguda de la Reina Maria Cristina, 2.

Darrera carpa, divendres, tot el dia

2010-11-25T08:13:00.002+01:00

Encara que no sembli possible la campanya electoral toca a la seva fi. Al districte de Sant Martí de Provençals, a Barcelona, l'acabarem com la vàrem començar: fent una parada informativa al carrer.

Aquest cop el format horari serà una mica diferent, doncs l'últim dia de campanya és divendres i a les 20 hores tenim l'acte central de campanya electoral de Solidaritat al Palau de Congressos de Catalunya.
Per a tenir presència al carrer fins el darrer moment ubicarem la carpa a la Rambla del Poblenou, al lloc habitual, pel matí i farem un "non stop" fins a dos quarts de set (18:30 hores) com a màxim, per anar al míting final de campanya.
Aquesta carpa servirà per als i les que tingueu qualsevol dubte sobre la coalició i els seus objectius.

Quinze motius per donar suport a Solidaritat Catalana per la Independència

2010-11-24T14:42:00.000+01:00

1.- L’equip dirigent amb persones d’èxit: el propi Laporta al Barça, López Tena amb les consultes d’Osona i Garrotxa, Arqué i Bertran també amb les consultes o Strubell amb la Comissió de la Dignitat. Un equip de guanyadors enlloc del catalanisme victimista i que tot ho veu impossible.

2.- Solidaritat no ha atacat la resta de l’independentisme i s’ha fet una crida expressa a no fer-ho. No s’ha respost als atacs rebuts d’altres formacions.

3.- El programa és senzill, de fet és un manifest allunyat dels macro-programes, mai complerts, de les formacions clàssiques que ningú llegeix. És transversal ideològicament.

4.- El procés d’elecció de candidats força més democràtic d’allò a que estem acostumats

5.- Joan Laporta, té un ressò mediàtic inqüestionable. Amb ell els boicots informatius a l’independentisme són inviables. A més aporta una capacitat de gestió i ajuda a internacionalitzar el conflicte. Parla clar i s’allunya del críptic polític habitual

6.- El programa polític: aconseguit la independència mitjançant una declaració unilateral del parlament i regenerar la política catalana. Aquesta part del discurs pot ser la pedra de toc en el cas de no obtenir majoria absoluta.

7.- El compromís de treballar de forma comuna amb la resta de forces independentistes dins el parlament.

8.- El compromís d’evitar un nou tripartit i, per tant, de pactar amb el partit unionista més perillós: el PSOE.

9.- La voluntat de no pactar amb ningú que no proclami la independència.

10.- La sorprenent capacitat d’aixecar una formació política en un trimestre, fer eleccions internes i actes multitudinaris a Taradell, Manresa, Figueres, Mollerussa que han arribat a omplir el teatre Bartrina de Reus o la plaça major de Vic. Posteriorment aquesta rauxa no ha disminuït ans al contrari com demostren els recents actes a l’UB amb 400 estudiants, a Salt amb 250 persones, les 400 a St Feliu de Guíxols i també a Badalona a Vilanova amb 300, a Valls amb 500, Granollers amb 700 o els 800 de Manresa.

11.- La voluntat de recollir l’esperit de la manifestació del 10 de juliol enlloc d’oposar-s’hi per un cert purisme. Cal estar amb la gent i no vint passos davant d’ells.

12.- La extraordinària capacitat de captar sectors de CiU i ERC. És en les seves bases on es troben la majoria d’independentistes i Solidaritat ha sabut pescar a les dues bandes sense problema. I fins i tot d’altres formacions.

13.- La campanya brutal contra la figura de Joan Laporta acusant-lo de fer excessiva despesa tot i reconèixer que no va agafar ni un € del club. Una campanya orquestrada pels grans poders que avui s’enriqueixen de la dependència de Catalunya.

14.- Una política clara de prioritzar la independència de Catalunya sense oblidar la resta dels Països Catalans. Sense caure en la indiferència o la implantació; és el que Llorenç Planes ha definit com un "camí nou". En aquesta línia s'inscriuen els acords amb Unitat Catalana i el PSAN.

15.- La capacitat d'arribar a acord amb altres formacions creant una coalició plural ambel PSAN, el PRC, Els Verds-Alternativa Verda, Democràcia Catalana i gent del CCSI i d’Estat Català que han impulsat Catalunya Nació Independent.

I, sí, seria interessant veure López Tena, com va passar al debat de l'UPF, plantant cara dialècticament als portaveus de PP, C's i PSOE. I sentir, al menys una vegada, el significat de la paraula dignitat.

Jordi Vàzquez

En Jan Laporta i jo ...

2010-11-24T00:37:00.000+01:00

En Jan Laporta i jo !!!.... a mi cap compromissari m'ha reclamat res,... però .... em fa això millor persona que ell ? En qualsevol cas.... em fa millor independentista que ell ? La diferència és que a ell el coneixen en tot el món, està acostumat a la gestió i a la pressió i jo sóc un anònim pardalet, però amb una fortalesa i una valentia que també em fa útil per la lluita d'alliberament nacional . O no ??? Junts podem fer el camí fins a la victòria !!!!
Ah, i ell té un micro i jo no. Jo tinc un gosset preciós !!
El meu primer somni, es a dir, allò que jo voldria i que segurament no aconseguiré mai, és poder comunicar-me en el terreny de l'autenticitat: “jo crec sense reserves que el que em dius, ho sents i ho penses i tu m'escoltes de la mateixa manera”.
Tots sabem que sentiments i pensaments tenen un percentatge molt alt de conjunturalitat: tot allò que ens està passant en aquest moment de la nostra vida actua com a filtre dels nostres anàlisis. Però, ara, allò que interpretem és la nostra i única veritat. Sé que el Roman us ha parlat del projecte "Solidaritat Catalana per la Independència" i que teniu molts dubtes i que, més que res, us allunya de nosaltres la figura del Jan Laporta. Jo sempre he tingut també una actitud de rebuig inicial cap a totes aquelles persones que es mouen en l'àmbit del que avui, amb més claredat que mai, s'anomenen "els mercats". Comprar , vendre, comissions, plusvàlues,......, són termes que sempre m'han provocat desconfiança. I per això, mai podria ser, com en el cas del meu company de coalició, en Jan Laporta, president del Barça.
Ara bé, sóc culé d'arrel metabòlica. Més encara que Català, em sento barceloní. Barcelona és la terra, per exemple, on tinc enterrada la meva germana i on va néixer el meu fill. Totes les meves petjades estan dipositades sobre les rajoles d'aquesta terrible i alhora estimadíssima ciutat. Ser del Barça, és una oportunitat constant de catarsi col·lectiva, de festa, de plany, d'emocions i de complicitats.
Reconec que el meu pensament és fonamenta en dos tendències, la poesia i les utopies: jo no podria pagar sous milionaris quan hi ha gent en el món que pateix de fam i de pobresa; jo no podria negociar amb autèntics capitalistes: traspassos, convenis, negocis, estratègies.... sense perdre l'alegria que em dóna l'observació d'allò més efímer i senzill. Bé, perquè no dir-ho, a mi no m'agrada com està organitzat el món !!! En aquest sentit, sóc clarament, un antisistema.
Persones com el Laporta, amb un patrimoni de vivències ben diferents a les meves, ha estat capaç de sobreviure en el món hipercompetitiu dels mercats, i, al meu entendre, ho ha fet amb un nivell d’excel·lència.
Jo, que desesperadament cerco amb els meus alumnes, la majoria vinguts d'altres latituds del planeta, estratègies d'identificació en el territori, he trobat en el Barça la més àgil i eficaç eina, per a visualitzar-nos copartíceps de l'èpica que tots els pobles necessiten per a sentir-se mínimament importants i considerats.
Amb tot això us vull dir que, no sé si per sort o per desgràcia, ja ha passat el temps en que les ideologies marcaven fortament el compromís d'una persona. Sovint, fins i tot, tots hem caigut en posicions de purisme ideològic, que han propiciat la formació de minories, que en el seu àmbit mostraven molta coherència, però que la seva eficàcia en l'acció era molt feble.
En Jan té un paper a jugar : ell ha decidit arriscar-se i va mostrar, ja quan era president del Barça, les seves esperances en una Catalunya Independent. Ens calia una persona i un personatge tan conegut com ell, amb un tarannà personal de persona oberta, comunicativa i cordial.
Jo, en funció de la meva trajectòria personal, sóc el típic lluitador “outsider”, “no alineat”, d'extrema esquerra, anarquista. No sóc gens ambiciós i he rebutjat sempre les propostes que m'han fet d'ascensió social, perquè suposaven sempre submissió als líders i/o envair el camí d'altres persones.
Que fem doncs, Jan Laporta i jo, lluitant des de la mateixa coalició ? Doncs veureu: és molt senzill: fa un temps vaig tenir un pensament clarivident. Tots volem moure el mateix carro. En aquest cas, el de la Independència. Si cadascú fa força des d'una cantonada, el carro el que fa es girar sobre si mateix, però mai arriba a avançar. Si una de les forces és superior a l'altre, avança però s'allunya del camí i s'acosta perillosament als marges on hi han voranys o precipicis molt perillosos.
Per una vegada per totes. Cal que ens posem tots a empènyer pel darrera o a tirar pel davant. Quan siguem sobirans de les nostres decisions, ja tornarem a resituar-nos en funció de les nostres formes particularitats de veure la vida i les relacions humanes.
De moment. Com que el territori és de tots, i quan dic territori dic els seus recursos , no el podem defensar per separat. Si no ens posem d'acord, l'acabarem trencant i ja no servirà per les properes generacions.
I el meu segon somni és ..............
Armand

Carpa al Clot i cadena d'encartellades a St. Martí

2010-11-23T11:07:00.002+01:00

Com ja va passar dijous, tres grups d'activistes independentistes van recòrrer les principals zones del districte de Sant Martí, la passada nit. L'objectiu tornava a ser encartellar el material de la coalició SI. Es van fer grups que van partir de Vila Olímpica, Clot i Poble Nou. Cal pensar que, els darrers dies, s'ha encartellat gairebé de forma diària doncs dissabte un grup va fer també Avinguda Diagonal i diumenge un altre el barri del Clot.

Cal agraïr, molt sincerament els voluntaris que, amb aquest fred han fet aquesta feina avui especialment visible a l'Avinguda Gaudí.

A part d'això ahir un altre grup d'adherides i adherits van ser presents per segon dilluns consecutiu a la Plaça de l'Oca on conflueixen els carrers Rogent i València. També un profund agraïment cap a elles i ells.

Els polítics "catalans" i el debat de TV3

2010-11-23T00:46:00.004+01:00

He estat veient una part (cap a les darreries) del debat que ha fet TV3 amb els cap de llista institucionalitzats que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya. Al mateix temps he seguit les reaccions de la gent per FaceBook, no ho he fet també per Twitter per que m'haurien faltat mans, i sincerament entenc que hi hagi un 50% o mes d'abstenció. Per que?, doncs per que a banda de la gent que estem mes polititzats, o d'aquells que creuen que votar es mes que un dret una obligació i una responsabilitat democràtica, la resta de ciutadans que hagin tingut l'atreviment de veure aquest acte de cinisme indescriptible, amb tota seguretat han arribat a la única conclusió possible: que els bombin!!.

A banda de la demagògia pròpia i esperable de PP i C's, sembla mentida que la resta hagin estat o siguin actualment diputats (es a dir, legisladors), per que tots ells han fet propostes que superen la legalitat “nacional” espanyola i no tenen empara en la internacional. Iniciativa (tot i salvar-se de la crema general) defensant un federalisme impossible que el TC ja ha defenestrat definitivament. Cal no oblidar que el senyor Herrera era fins fa pocs dies diputat a Madrid i sap perfectament la realitat “legal” espanyola. Els senyors Mas i Puigcercos han parlat de Concert Econòmic i consulta per la independència, totes dues coses inconstitucionals, que obliguen a que ho aprovi el Congreso de los Diputados (la consulta) i una reforma constitucional (recordem que el Concert s'ha d'aprovar amb majoria qualificada al Congreso, dissolució d'aquest i ratificació per part del nou Congreso i ratificació en referèndum a tot l'estat), pero sense fer cap esment a aquests requeriments legals. Per que no ho diuen?, suposo que per que si ho fessin els seus votants no es creurien la possibilitat de que aquestes propostes tiressin endavant ni en somnis, o be per que es dediquen a prendre'ns el pel deliberadament per tal de fer veure que donen sortida (falsament) a les demandes populars d'un gran nombre de catalans. Sigui pel motiu que sigui, es una vergonya i una indignitat, un insult a la intel·ligència dels ciutadans i a la democràcia.
A banda d'això (que ja es prou impresentable), cal remarcar la manca d'educació dels candidats Rivera i Camacho, amb interrupcions constants, al·lusions a la família del President de la Generalitat per defensar els seus programes, crits... en fi, tot allò que es suposa que no ha de fer un representant de la ciutadania que ha de donar exemple de respecte i democràcia.
No vull acabar sense fer esment al President. Sincerament penso que ha assumit la derrota i nomes prega per que aquesta sigui el menys dolorosa possible, ha estat fluix, nerviós i gens convincent.
La veritat es que no se com gosen dir que Solidaritat es això o allò. Gent que es comporta de forma tan vergonyosa no tenen dret a criticar res ni a ningú, i si tinguessin un bri de dignitat, com poc demanarien perdó (avergonyits) a tots els ciutadans per els seus comportaments (avui i sempre) tan inapropiats i inacceptables.
Xavier Soler

Arguments per a pensar (del CCN a l'acte de Vila Olímpica)

2010-11-22T09:21:00.006+01:00

Dimecres Solidaritat Catalana per la Independència (SI) va organitzar un acte amb el Centre Català de Negocis (CCN) al barri de la Vila Olímpica de Barcelona. Jaume Gómez, del CCN, va fer-hi una exposició brillant seguint l'argumentari del CCN amb un expositor d'imatges. Per molt que es repeteixi, la sagnia que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol és d'una dimensió tal que hi podríem estar parlant cada dia. Valguin alguns exemples:

- Extremadura ocupa la penúltima posició entre les 17 comunitats en el rànking de pagar impostos. Una vegada aplicada la “compensació inter territorial” (eufemisme de l'espoliació) passa a ser la primera en rebre inversions.
- Catalunya és l'únic territori europeu amb barracons escolars. Una escola costa 4 milions d'€. Amb el que se'n va a Madrid cada dia es podrien fer 15 escoles diàries.
- Extremadura té un funcionari per cada quatre habitants: un 26,4 % de la població és funcionària. La mitjana europea és del 10 % i a Catalunya del 9,6 %.
- La connexió ferroviària de mercaderies per Catalunya s'ha descartat, des de Madrid, per fer-la per Aragó (Canfranc). És una obra faraònica d'un cost brutal a 1.000 metres d'alçada i foradant els Pirineus de forma salvatge. A la part occitana acaba al territori gascó de les Landes (Lanas en occità). Per tot plegat té l'oposició local i europea. Madrid, en canvi, es nega a fer la connexió per la costa catalana.
- L'aeroport de Ciudad Real, absolutament inútil, va costar 1.100 milions d'€ gairebé com el de Barcelona. La Caixa de Castella La Manxa, que el va finançar, va petar i fou rescatada per l'estat.
- Quan Nissan Renault va anunciat l'ERO de 1.680 persones a la planta catalana el govern espanyol va anar a negociar a París. Van sortir molt contents amb 500 milions en inversions...que es van fer a la planta de Valladolid!.
La independència és possible. Permetria reduir fins el 20 % l'impost de societats i un 7 % l'IRPF augmentant el consum. Ja en el segle XXI s'han independentitzat quatre nacions: Kosovo, Ossètia del Sud, Montenegro i Abkhàzia. Per fer-ho només cal una declaració del parlament. CiU i ERC sempre han sumat la majoria parlamentària (68 escons) que permetria fer-ho. Ambdues van refusar l'oferta del CCN de recolzar-los a canvi de fer la declaració. En canvi SI i Reagrupament han apostat per aquest programa polític. La presentació del CCN és realment excel•lent, possiblement d'allò millor que ha fet l'independentisme català les darreres dècades.
Jordi Vàzquez

Èxit de la carpa al Clot

2010-11-21T18:38:00.003+01:00

Aquest matí, com era previst, s'ha instal·lat una altra carpa electoral al Parc del Clot. Possiblement ha estat una de les major èxit per la proximitat a les persones. Si ahir vam fer una distribució massiva a les proximitats dels centres comercials de Diagonal Mar i Glòries, avui el format ha estat més proper. S'hi han atançat varies desenes de persones amb les que la desena de voluntaris i voluntàries hem pogut xerrar, rebre consells i debatre.

Hem vengut estelades, pins amb el logo de SI i hem repartit centenars de fullets explicatius del manifest electoral de SI així com de l'espoliació fiscal que pateix Catalunya. L'arribada de la tramesa electoral, personalitzada, a les cases, ha tingut un notable efecte positiu aquesta setmana. Tammateix s'ha aprofitat per encartellar el barri del Clot en diferents zones. L'incansable Joan ha deixat propaganda als vehicles de la zona. Mercès a tots per un altre cap de setmana qua situa SI com la força política més activa al districte de Sant Martí. Els resultats electorals ens acompanyaran, o no, però cap de nosaltres podrà pensar que podria haver fet un esforç més.

De Diagonal Mar fins a Glòries: SI !!

2010-11-20T21:39:00.001+01:00

Presència massiva avui de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) aquesta tarda al districte de Sant Martí. La carpa que s'havia de situar al Parc de Diagonal Mar s'ha convertit en un repartiment a totes les zones d'accés del centre comercial Diagonal Mar. S'han repartit, literalment, milers d'octavetes. Mercès al gran nombre de voluntaris i voluntàries s'han creat diversos grups de repartiment i, a més, s'ha encartellat el barri de Besòs amb cartells independentistes. Posteriorment un grup s'ha desplaçat fins al centre comercial de les Glòries i un cinquè grup ha decidit encartellar tota l'Avinguda Diagonal on, aquesta nit, només hi ha presència de SI.
Demà carpa electoral al Parc del Clot.

Adversitats afegides... que anem superant!

2010-11-19T11:34:00.001+01:00

Tots els partits sense encara representació al Parlament s'han d'enfrontar a les dificultats que d'això se'n deriven. Primer, la impossibilitat d'aparèixer als mitjans degut als blocs electorals. Segon, el fet d'haver de competir amb tota una sèrie de partits que poden finançar la seva campanya amb recursos públics. És més, en plena època de crisi, els partits amb representació parlamentària s'han augmentat l'assignació al respecte per aquestes eleccions. Tot plegat dificulta molt la tasca de fer arribar el seu missatge a la població.

Ara bé, Solidaritat Catalana, a part d'aquests inconvenients. n'ha de superar d'altres. Per exemple, per la setmana passada hi havia previst un acte a la Universitat Autònoma de Barcelona. "Estranyament", finalment, van prohibir-lo. L'"argument" que van donar des del centre va ser que durant la campanya electoral no hi podia haver actes de partits polítics. Quina bestiesa és aquesta? Justament és en aquesta època quan més necessaris són aquesta mena d'actes! És a dir, a la UAB hi pot anar la Rosa Díez a insultar-nos i dir que parlem una llengua inferior però en canvi no hi pot anar el Joan Laporta a presentar el seu projecte polític. El que volien evitar era un nou acte multitudinari com els que s'han realitzat fins ara a altres universitats.
Però encara n'hi ha més. A Moià, l'acalde de la població (de CiU), va desobeïr una autorització de la junta electoral i va negar a Solidaritat l'entrada a l'auditori de Sant Josep, on s'havia de dur a terme l'acte. Finalment, aquest es va haver de fer el carrer. A tot plegat, sumar com ens despengen un cop rere un altre qualsevol cartell cada cop que s'anuncia un acte. Almenys al nostre Districte ha estat una constant.
Tot i els entrebancs, les vibracions que es recullen arreu del territori són molt bones. Per exemple, a Granollers van ser 700 les persones que es van apropar a escoltar les propostes de Solidaritat. A Manresa, 800. Anem pel bon camí per a aconseguir uns molt bons resultats el 28N!
Albert Baile i Rey

SI es va presentar a la Vila Olímpica

2010-11-17T23:34:00.005+01:00

Aquesta tarda a les 20:30 hores ha tingut lloc a l’Hotel Icària de la Vila Olímpica l’acte que Solidaritat Catalana per la Independència ha organitzat per presentar als veïns el barri la proposta política de Solidaritat i les dades que expliquen l’espoli que pateix any rere any Catalunya per part de l’Estat Espanyol.

Ha presentat l’acte el veí de la Vila Olímpica i militant de Solidaritat Enric Sauqué, agraint als assistents la seva presència i assenyalar que Solidaritat és la primera força política que ha vingut al barri per explicar el seu projecte.

A continuació, l’empresari i membre del Centre Català de Negocis (CCN), Jaume Gómez, ha presentat primer les xifres de l’espoli fiscal que pateix Catalunya, que pugen a una quantitat de 22.000 milions d’euros anuals (és a dir, 60 milions diaris), assenyalen el greuge comparatiu que això comporta envers la resta de l’Estat Espanyol. Posteriorment, ha explicat els avantatges de tenir un estat propi per finalitzar amb una argumentació del què es pot fer amb els 22000 milions d’euros que amb la independència no es perdrien.

Finalment, Jordi Anguera, economista, Director de l’Agència Catalana de Consum i membre de Solidaritat Catalana ha assenyalat la força amb que el moviment ha penetrat en la societat catalana (mesurat, entre altres coses, per l’ús d’internet, la quantitat d’actes diaris que es realitzen i l’ús de les xarxes socials) i ha explicat a l’audiència els tres eixos bàsics que caracteritzen la proposta d’aquest moviment, que són per una banda la Independència, per l’altra el Benestar i finalment la Regeneració Democràtica. A l'acte hi han assitit una setantena de persones.
Text: Xavier Cortes, Fotos: Joan Cortada

Jo votaré en Joan Laporta

2010-11-17T16:38:00.001+01:00

Si les enquestes no tornen a fallar estrepitosament, falten només 11 dies perquè s'acabi el malson i el pitjor govern de la història de Catalunya abandoni la poltrona. Tot apunta al fet que el tripartit no sumarà i no podrà tornar a imposar el seu nefast govern. D'una banda, sembla que ICV es mantindrà, encara que, amb un minoritari 9% dels vots, ha imposat un antidemocràtic xantatge ideològic l'exponent del qual més clar ha estat cosir a multes als quals circulaven a 80 km/h amb un argument mediambiental que ningú ha aconseguit demostrar.
També prediuen que ERC s'enfonsarà en l'abisme electoral, la qual cosa és lògic donada la traïció sistemàtica als seus principis a canvi de 30 miserables monedes de poltrona.
El probable daltabaix del PSC és molt més interessant. Al cap i a la fi, la major catàstrofe econòmica, social i política del país ha succeït mentre els socialistes tenien el monopoli absolut del poder: governaven tots (repeteixo, tots!) els grans ajuntaments del país, les diputacions, la Generalitat i el govern d'Espanya. L'absolutisme socialista ha presidit la major caiguda del PIB, el major augment de l'atur, el major endeutament de la Generalitat en les pitjors condicions financeres, el major augment de la pobresa, la major deterioració institucional i el major exercici de censura dels mitjans ("cal arrencar la crosta nacionalista de Tv3 i Catalunya Radio", va dir el portaveu del PSC, Joan Ferran abans d'acomiadar als líders d'audiència Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés i Jaume Barberá; “Barbeta estàs mort i no ho saps!”, va amenaçar el quixotesc Rucio director de comunicació de Montilla, Antonio Bolaño, aprenent de professor Moriarty a la pal abandonat pels seus col·legues pel seu radicalisme i la seva falta de talla). Per sort, aquest abús i aquesta incompetència arribaran a si fi el 28N.
Ens queda Artur Mas, a qui les enquestes donen com a guanyador. Mes serà un bon president. A diferència de Montilla, té estudis, és capaç, intel·ligent, honrat i treballador. No té el carisma de Pujol, però segurament serà molt millor gestor. En circumstàncies normals jo votaria a Mas. Però les actuals no són circumstàncies normals. Són circumstàncies especials. L'hora de la bona gestió ha passat. És l'hora d'evitar que hi hagi majories absolutes, és l'hora de tirar als socialistes del poder i és l'hora de la valentia. Per aquestes raons, jo no votaré a Artur Mas. M'explico.
Que una força política tingui majoria absoluta és dolent. La frase de lord Acton “el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament” queda demostrada amb el que ha passat amb el poder absolut dels socialistes a Catalunya en els últims anys. Tampoc van ser bones les majories absolutes del PP en els noranta o de CIU en els vuitanta. Votar a CIU en un moment en què sembla que està a la vora de la majoria absoluta és un error.
La pregunta és: i si no té majoria absoluta, amb qui pactarà CIU? Em consta que hi ha un important corrent dins del partit que aposta per una coalició postelectoral PSC i CIU. El mateix passa amb els poders fàctics econòmics i mediàtics: volen la “sociovergència”. Però com ja he explicat, crec que és de la màxima importància que els socialistes siguin expulsats de la Generalitat: tenen massa poder en ajuntaments, diputacions i govern d'Espanya. Votar CIU no garanteix aquesta expulsió. L'única manera de garantir que ni CIU tingui majoria absoluta ni que CIU depengui del PSC, és que depengui d'una altra força nacionalista. Eliminada ERC per la seva manifesta traïció als seus propis ideals, només ens queden Solidaritat Catalana (Joan Laporta) i Reagrupament (Joan Carretero).
El que ens porta al tercer tema: la valentia. La decisió del tribunal constitucional ha tancat tota opció de millorar dins del marc constitucional pel que, en aquest moment, no cal pensar en una bona gestió sinó a prendre decisions compromeses i valentes. CIU és un partit essencialment covard perquè té massa flancs i massa deutes. Necessitem persones noves i valentes.
En aquest sentit, el meu candidat és Joan Laporta. He treballat amb ell durant set anys i els puc assegurar que, diguin el que diguin els mitjans antilaportistes, Joan Laporta és absolutament honest, de la màxima integritat, extraordinàriament intel·ligent i, a més, és de les persones més valentes del món. Qui, sinó, s'hagués presentat a aquestes eleccions podent haver-se assegut en el sofà, assaborint les 69 copes aconseguides amb el Barça, degustant les mels del triplet i de les sis copes, sabent que la política comportaria el boicot dels mitjans convencionals i l'aparició tot tipus de notícies distorsionades, intencionadament negatives, l'únic objectiu de les quals és evitar que obtingui representació parlamentària?
Jo he vist Joan Laporta enfrontar-se al totpoderós Florentino Pérez per fitxar a Samuel Eto'o, un jugador que ens va donar no una sinó dues Champions. Nota: mentre Laporta ha estat President, Florentino no ha guanyat ni un sol títol de futbol important, ni un! Jo he vist Laporta enfrontar-se a Zapatero, a la UEFA i a la FIFA per defensar els interessos del Barça. Amb una valentia que de vegades donava fins a por.
Aquesta és la valentia que necessitem. Ja està bé de quedar bé, de pedagogia, de seny, de ser la part moderada del debat i de complir les regles imposades per uns altres.
Jordi Pujol va dir fa uns dies que ja no trobava arguments contra la independència. President: és que potser no els hi ha! I quan no hi ha arguments, un ha de passar a l'acció. Per a això, es necessiten líders sense deutes i amb la valentia suficient de passar a l'acció.
Per això, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Jo votaré en Joan Laporta.
Xavier Sala-i-Martín, diverses vegades candidat al premi Nobel d'economia, professor d'economia de la Universitat de Columbia, consultor del Banc Mundial i de l'FMI i assessor del World Economic Forum de Davos.

Yo votaré a Joan Laporta

2010-11-17T00:07:00.000+01:00

Xavier Sala-i-Martín, diverses vegades candidat al premi Nobel d'economia, professor d'economia de la Universitat de Columbia, consultor del Banc Mundial i de l'FMI i assessor del World Economic Forum de Davos.
Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.

También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.
El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a si fin el 28N.
Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.
Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.
La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU? Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión. La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).
Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.
En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?
Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.
Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta.

SI de Sant Martí amb Laporta a l'acte de Barcelona

2010-11-16T15:18:00.002+01:00

Tot i que era una convocatòria de roda de premsa un nodrit grup d'adherits i adherides de SI de Sant Martí s'han atançat avui a l'acte de SI a Barcelona. No han estat els únics. Més de 130 persones han vorejat els periodistes que han escoltat les paraules de Joan Laporta.

Després de l'espectacular rebuda de Granollers a SI en l'acte d'ahir el clima era molt bó entre el públic de l'acte. Aquest ha consistit en presentar la Declaració de Independència de Catalunya en un lloc com el monument a Francesc Macià. Com deia un dels assistents, a Londres, un monument així estaria assenyalat amb cadenes i amb un ram de flors cada dia. Però avui no hi éren ni els Mossos d'Esquadra fet que ha facilitat que uns lladres manllevesin una de les càmeres a un periodista.

Laporta ha anunciat que demanaran llibertat de vot sobre la independència com van fer els partits en l'abolició de les curses de braus. Finalment ha anunciat que es crearà una conselleria que farà el repartiment de bens entre els estats català i espanyol. Un model així es va seguir, per exemple, en la separació entre Txèquia i Eslovàquia.

Entre el públic es comentava que una formació que aplega, com ahir, 700 persones a Granollers té la garantia d'entrar al parlament i que demà SI rebrà el suport d'una altra personalitat de renom internacional.

Carpa de SI al carrer on el PSAN va fer la seva primera "mani"

2010-11-16T11:00:00.001+01:00

Si diumenge Solidaritat Catalana per la Independència (SI) era al Clot, aquest dilluns hi ha tornat. Ha estat per la tarda amb una carpa electoral a la cèntrica Plaça de l'Oca (Carrer Rogent cantonada València). El carrer Rogent és un dels carrers emblemàtics del Clot. A part de ser un eix comercial fou l'escenari d'una de les primeres manifestacions independentistes a la ciutat comtal durant la transició, concretament el gener de 1971. Curiosament fou el PSAN, membre de la coalició SI, el qui va convocar aquella manifestació. Amb la carpa pretenem recuperar el testimoni d'aquells centenars de persones que van encendre una guspira que avui és flama. Per això hem triat el carrer Rogent. I hi tornarem, al mateix carrer, el proper dilluns 22.
Per la nit SI de Sant Martí ha continuat les seves accions posant 400 cartells a la Vila Olímpica. Aquestos anunciaven l'acte que farem el proper dimecres 17 a l'hotel Icària a dos quarts de nou. Cal fer notar que, amb aquesta, já són tres les encartellades al barri "olímpic" els darrers dies. De fet SI és la única formació que té presència física testimonial en aquests moments.

Darrera hora: Laporta a Barcelona

2010-11-15T15:17:00.002+01:00

Demà Joan Laporta presentarà les propostes de Solidaritat Catalana per la Independència en matèria econòmica a Barcelona. Primer anirà al Mercat del Ninot, a parlar amb els comerciants i clients. Després presentarà a la premsa el projecte a la Plaça de Catalunya. Us animem a acompanyar-lo i a ajudar-lo a explicar els avantatges econòmics que tindrà l'Estat Propi.

El podreu trobar a:
•10:00 a Casanova/Mallorca. Hi podeu arribar en Metro L5 Hospital Clínic
•11:30 a Plaça Catalunya, davant del Monument a Francesc Macià. Hi podeu arribar en Metro, Renfe i FGC Catalunya.
Al vespre el candidat participarà a l'acte central de SI a les Terres de l'Ebre, concretament a Tortosa on CiU acaba de votar, amb el PP, en contra d'eliminar el monument franquista més gran que resta a Catalunya.

Una anècdota sota la carpa de Solidaritat a la Vila Olímpica

2010-11-15T15:04:00.001+01:00

Dissabte 13 quan ja estàvem plegant la carpa de Solidaritat a la Vila Olímpica se’ns va acostar una família del barri, pare, mare i 3 fills. Semblaven benestants com en la llarga conversa es va comprovar. El pare va començar dient que estava tip dels partits polítics i que ell no pensava anar a votar aquest cop perquè tots eren uns “mangants”, etc. Argument recurrent. La mare va dir que per la seva feina havia d’anar dos dies a la setmana a Madrid i estava tipa que la miressin malament i li parlessin sistemàticament i despectivament dels catalans. També deia que ella pagava un 30% d’IRPF i en canvi els serveis que rebia a Barcelona no eren suficients: “Madrid està net, ple de parcs molt ben cuidats i de gran quantitat de metros nous i en canvi aquí tot està brut, no hi ha parcs i el nombre de metros és ínfim. I que per això aquest cop no votarien!”

De fet no ens calien arguments, ja ens els havien donat ells, per presentar-los Solidaritat.
· Esteu tips de TOTS els polítics i els partits que fins ara heu votat? Voteu Solidaritat!
· Trobeu que qui heu estat votant durant anys i panys són uns “mangants”? Voteu gent nova, voteu Solidaritat
· Trobeu que fora de Catalunya parlen sistemàticament malament dels catalans? Donem-los la independència votant Solidaritat
· Trobeu que pagueu molts impostos i no els veieu reflectits en les infraestructures i els serveis que rebem?. Voteu Solidaritat!
Tots els seus arguments, aplicats a un projecte engrescador fa que no puguin deixar d’anar a votar. Han d’anar a votar independència, han d’anar a votar Solidaritat Catalana per la Independència!
Crec que els varem convèncer. La seva actitud no era la mateixa quan van arribar amb ganes de brega que quan se’n van anar dient que ja anirien a la presentació de Solidaritat el dimecres a la tarda a l’Hotel Icària!
Joan A. Forès

L’estat espanyol passa a ser el 9è del món en risc de fallida

2010-11-15T08:54:00.000+01:00

La Cumulative Probability of Default (CDP) és un índex que avalua les probabilitats de fallida d'un estat. El llistat oficial d’estats amb més/menys risc se'l coneix com a Informe de risc de deute sobirà o CMA Global Sovereign Credit Risk. S'elabora actualitzant dades dels darrers 5 anys de la CDS. I què és la CDS?. La Credit Default Swap és una assegurança que es contracta en comprar deute. Com més inversors contracten el CDS vol dir que més persones creuen que hi ha risc de que no cobraran.
El desembre de 2009 l'estat espanyol era al lloc desè del llistat de CDS, és a dir, molt inversors contractaven assegurança en comprar deute públic espanyol. Malgrat això només era al lloc 34 de riscos de fallida mercès a que es fa amb la mitjana de dades dels darrers 5 anys.
El darrer llistat d'estats en possible fallida no va portar bones notícies pels espanyols: han passat, en 9 mesos, del lloc 34è al 21è. I això que es fa una mitjana dels darrers 5 anys. Espanya té més risc de fallida que Kazakhstan, Costa Rica o Rússia. Aquest, però, és el llistat definitiu del tercer trimestre de 2010. CMA, qui elabora els informes oficials, envia actualitzacions periòdiques mentre no emet els informes definitius. Doncs bé, fa uns dies ha enviat als seus abonats una actualització on l'estat espanyol ja és el novè estat amb més probabilitats de fallida. Només és darrera de Grècia, Veneçuela, Irlanda, Argentina, Portugal, Pakistan, Ucraïna i Dubai.
Recentment SI ha fet un video on compara la situació actual de Catalunya amb la de matrix. Hi ha una realitat virtual feta pels mitjans on només és viable continuar dins l'estat espanyol. El secretari general de CiU s’ha abonat declarant que la independència no és possible. Dona dos motius. El primer és que el seu pare viu a la comunitat autònoma d’Aragó. És un argument força consistent si el comparem amb el segon: que Espanya no voldria i això, sembla, ens hauria de fer por.
Vivim en un estat suposadament fort que hem de témer. Aquest estat, en fallida tècnica, és el que ens ha de fer tanta por?. Dels prop de 200 estats que hi ha al món l’espanyol és el nové amb més probabilitats de fer fallida. Sembla més aviat un tigre de paper. El dia 28 podem començar a esquinçar-lo votant ERC, SI o Rcat. L'alternativa és continuar dins un estat en probable fallida. Amb totes les conseqüències que això tindrà a nivell social i econòmic.
Jordi Vàzquez

SI a la Fira Boja del Clot

2010-11-14T17:23:00.003+01:00

Una quinzena d'adherits i simpatitzants de SI de Sant Martí han estat presents a la trentena edició de la Fira Boja en motiu de la festa major del Clot-Camp de l'Arpa. Al nostre costat formacions ja presents al parlament com el PSOE, CiU, ERC o ICV. Cal fer notar que aquestes formacions han cobrat, a compte, el 30 % dels que els hi correspondria pels resultats electorals. Fet escandalós i que avui s'ha vist repercutit amb regals a dojo per un públic majoritàriament indiferent a les propostes polítiques. Les úniques formacions extraparlamentàries a la fira éren CAJEI, Reagrupament i SI pagant-s'ho de la seva butxaca.

A més de la carpa informativa i els diferents grups de solidaris que han repartit informació cal destacar que s'han deixat flyers a molts vehicles i s'han posat cartells de SI al Clot i La Verneda. Aprofitem per agraïr als companys i companyes que han fet un esforç molt notable aquests darrers dies. Demà tornem al Clot, concretament a la Plaça de l'Oca.